Resultats de la cerca
Es mostren 2248 resultats
Sança I de Lleó
Història
Reina de Lleó, Galícia i Oviedo (1037-65) i comtessa i després reina de Castella.
Filla gran del rei Alfons V i d’Elvira Meléndez, fou promesa en matrimoni pel seu germà el rei Beremund III amb el comte Garcia II de Castella, amb el qual s’anava a casar quan fou assassinat 1029 Arran de les paus entre Lleó i Pamplona fou casada ~1032 amb el comte Ferran I de Castella rei des del 1035, fill segon del sobirà pamplonès En morir el seu germà fou coronada reina, amb el seu espòs, a Lleó 1037 Des d’aleshores els regnes de Castella i Lleó restaren units Sembla que, una vegada vídua 1065, es retirà en un monestir
Beremund II de Lleó
Història
Rei de Lleó (982-999).
Fill d’Ordoni III, i proclamat rei pels gallecs aixecats contra Ramir III, aconseguí d’imposar-se ajudat per Almansor, amb el qual pactà Les seves temptatives per a desprendre's de les tropes califals provocaren diverses expedicions de càstig d’Almansor
Ordoni IV de Lleó
Història
Rei de Lleó (958-960).
Fill d’Alfons IV o d’Alfons Froilaz En oposició a Sanç I 956-958 i 960-966, monarca regnant, fou elegit rei per la noblesa lleonesa instigada per Ferran González de Castella, que aspirava a utilitzar-lo en profit propi i que el casà amb la seva filla Urraca Hagué d’afrontar un atac musulmà, però fou derrotat per tropes cordoveses que acompanyaven Sanç I, mentre els vascons navarresos atacaven Ferran González Destronat, cercà refugi a Astúries i després a Burgos, d’on fou expulsat per Ferran González 961 Anà aleshores a Medinaceli i a Còrdova, on intentà de negociar l’ajuda del califa, que no…
Garcia I de Lleó
Història
Rei de Lleó (910-914), fill gran d’Alfons III de Lleó i de Ximena.
Conspirà contra el seu pare, que el tancà al castell de Gozón però els seus germans l’alliberaren, destronaren el pare i es repartiren el regne Es dedicà a repoblar la regió del Duero
Francesc Vila i Lleó
Història
Militar
Militar.
Fill de Francesc Vila, sabater, i Caterina Lleó Se sap que després de l’entrada de Carles III a Barcelona, l’any 1705, ja era alferes amb grau de sergent major del prestigiós regiment de la Reial Guàrdia Catalana Des del seu càrrec militar participà en la defensa de Barcelona durant el setge filipista del 1706 L’1 d’octubre d’aquest mateix any, participà en el saqueig de la vila aragonesa de Tauste, circumstància en la qual la seva iniciativa personal impedí que el convent de monges fos objecte de pillatge L’any 1710 ja havia ascendit a tinent amb el grau de tinent coronel de l’esmentada…
Joan Lleó i Sánchez
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Format a Barcelona 1940-51, amplià estudis a París, Itàlia i Suïssa Professor d’art a l’Escola d’Arts Aplicades de Barcelona 1966, fou, el 1970, director de la de Badalona Exposà des del 1942, i té nombrosos premis, entre d’altres la Medalla d’Or de la Diputació de Girona 1972 Pintà o dissenyà diversos murals o vitralls a Catalunya d’ençà del 1949 El seu estil sintetitza concepcions abstractes amb elements, normalment simbòlics, de la nova figuració
Vicent Lleó i Balbastre
Música
Compositor.
Ingressà l’any 1877 al Collegi del Corpus Christi de València Escriví un centenar de sarsueles, entre les quals es destaquen De València al Grau 1888, Dúo con la sultana 1894, La corte del Faraón , amb més de set-centes representacions seguides, i Un casament del dimoni 1894 En collaboració amb Amadeu Vives escriví Episodios nacionales
Lleó IV d’Armènia
Història
Rei d’Armènia (1320-41).
Fill del rei Oixiu I i nebot d’Haitó II, es casà en segones noces el 1331, amb Constança d’Aragó, reina vídua de Xipre Combaté contra les invasions de mamelucs i mogols, però no pogué evitar que el soldà Rasir d’Egipte envaís Armènia Aquest l’obligà a trencar el contacte amb els catalans No tenia fills, i en morir, assassinat, acabà, amb ell, la dinastia hethúmida o haitúmida d’Armènia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina