Resultats de la cerca
Es mostren 1031 resultats
Manuel Ferran i Bayona
Pintura
Pintor.
Fill del pintor Antoni Ferran Format a Llotja de Barcelona i a París amb Thomas Couture Conreà la pintura d’història i de gènere, i fou retratista apreciat Participà en diverses exposicions nacionals de Madrid des del 1860 i en mostres barcelonines Fou professor de dibuix a Llotja 1888-92 Té obres a l’Acadèmia de Sant Jordi Antonio Pérez alliberat i als museus d’art de Barcelona
Onofre Alsamora
Pintura
Pintor, deixeble de l’Escola de Llotja a Barcelona, on residia l’any 1872.
En diverses exposicions celebrades a Barcelona entre 1850 i 1873 presentà nombrosos quadres amb vistes de monuments barcelonins i escenes de costums Féu litografies per al volum dedicat a Catalunya a Recuerdos y bellezas de España Hi ha alguns dibuixos i aquarelles seus potser les millors captacions de l’ambient barceloní de carrer en l’època romàntica al Museu d’Art Modern i al Museu d’Història de la Ciutat, a Barcelona
Miquel Fluixench i Trill
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja Barcelona, i amplià estudis a Roma 1845-46 El 1855 fou catedràtic de l’Escola de Llotja, d’on ja era supernumerari des del 1844 Participà en diverses exposicions de Barcelona i Madrid Féu obres per a esglésies de Tarragona, i conreà també el retrat Illustrà una edició del Quixot 1862 Fou pintor de costums i d’història, dins l’estètica romàntica, i se l’ha relacionat amb el grup dels natzarens
Banyoles
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Tivissa (Ribera d’Ebre), a l’esquerra de l’Ebre, entre Móra la Nova i Ginestar d’Ebre.
Probablement, poc temps després de la conquesta cristiana, al s XII, hi fou construït el castell de Banyoles, actualment enrunat, en un indret on hi havia hagut una població ibèrica anomenada el Castellet de Banyoles Els primers anys del s XV fou adquirit per la ciutat de Barcelona, juntament amb els llocs de Flix i de la Palma, damunt l’Ebre, i de Miramar, a la costa, per tal de constituir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment de blat de les planes del Segre i d’Aragó, de Navarra i de Castella, que tradicionalment baixava per l’Ebre fins a Tortosa, però que sovint, en època d’…
Salvador Gurri i Coromines
Escultura
Escultor, fill de l’arquitecte Jacint Gurri.
Tingué una formació autodidàctica El 1772 treballà a Santa Maria del Mar, on féu, entre altres obres, l' Assumpta Treballà també a la Mercè 1775 El 1777 ja tenia obrador propi a Barcelona i era professor d’escultura a l’escola de Llotja fins el 1815 Amb un Enterrament de Samsó esdevingué acadèmic de mèrit de San Fernando de Madrid 1777 Construí a Mataró 1779 el retaule major de l’església arxiprestal destruït el 1936 hi tingué per ajudant i deixeble el jove Damià Campeny El 1789 treballà a la Seu Nova de Lleida, on feú el retaule —destruït— de Santa Eulàlia i el lavabo…
Manuel Oliver
Escultura
Escultor.
Format a Llotja amb Salvador Gurri, estudià tres anys a Roma pel seu compte i, en 1790-95, pensionat per la Junta de Comerç Allà aconseguí el primer premi de l’Accademia di San Luca, de la qual fou vicepresident El 1796 exposà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona De la seva obra, mal coneguda, cal esmentar les estàtues allegòriques d' Àfrica i Amèrica 1802 al pati de la Llotja barcelonina, que, malgrat l’exotisme exigit pel tema, palesen un rigorós neoclassicisme
Josep Tenas i Alivés
Escultura
Escultor.
Format a Llotja amb Pere Carbonell i Antoni Alsina i Amils, amplià estudis a París amb Bourdelle Dins l’Associació Escolar Artística concorregué amb una caricatura a l’Exposició de Retrats i Dibuixos del 1910 Fou des del 1916 professor de modelatge i buidatge a Llotja Concorregué a les Exposicions d’Art de Barcelona del 1920 i el 1921 Obtingué un diploma d’honor a l’Exposició Internacional del 1929 i participà a la Nacional del 1942 Té alguna obra pública a Barcelona, però es destacà sobretot pels seus busts i retrats, de sòlida sobrietat
Francesc Rodríguez i Pusat

Autoretrat de Francesc Rodríguez i Pusat
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, d’on fou professor des del 1787 Fou pensionat per la Junta de Comerç a Roma 1790-95 Del 1808 al 1814 estigué separat de la docència per la seva negativa a jurar fidelitat a Josep I Dirigí l’escola de Llotja del 1821 al 1840, etapa en què hagué d’encapçalar les tasques de salvament de les obres d’art malmeses durant la crema de convents del 1835 En queden algunes obres, còpies de pintures clàssiques, i retrats, entre els quals sobresurt el seu magnífic Autoretrat Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi
Pere Comte
Arquitectura
Arquitecte.
Renuncià la ciutadania gironina el 1492 A València, on s’establí de jove, fou deixeble del mestre d’obres Francesc Baldomar, amb qui collaborà en l’obra de prolongació de les naus de la catedral, que acabà per dirigir 1478 el 1482 intervingué en les obres de la Generalitat i en diverses esglésies La seva obra més important és la Llotja de València 1482-98, inspirada en la de Palma, Mallorca El 1498, any que fou nomenat alcaid de la Llotja, començà les obres del Consolat de Mar També va tenir el càrrec de mestre major de la catedral de Tortosa 1490
Pere Borrell del Caso
Pintura
Educació
Pintor i pedagog.
Decebut de la formació rebuda a Llotja, s’inspirà directament en la natura, actitud que inculcà després als seus deixebles Retratista i autor d’escenes religioses, on encara sobreviu l’esperit dels natzarens, rebutjà dues vegades una càtedra a Llotja i preferí de crear, el 1868, una acadèmia particular enfrontada amb l’art oficial més en l’actitud que no pas en l’estètica Del seu mestratge, que omplí més de trenta anys de la vida artística del país, se’n beneficiaren Romà Ribera, Ricard Canals, Josep M Sert, Adrià Gual, Marià Pidelaserra, Xavier Nogués, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina