Resultats de la cerca

Fundà la revista Lo Teatro Catòlic 1899-1901, on publicà algunes peces seves D’ideologia carlina, dirigí El Norte de Girona 1910 i El Correo Leridano de Lleida 1910-13 Expulsat de la Comunió Tradicionalista, dirigí la segona època del setmanari El Radical , òrgan jaumista Més endavant collaborà a la revista Gerunda

Deixeble de Joan Lamote de Grignon, dirigí el conservatori i l’Escola Coral de Terrassa Fundà a Manresa les sessions musicals Hores d’Art i dirigí l’Orfeó Manresà Realitzà harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes, entre les quals destaquen El mestre i La dama d’Aragó

Antiga masoveria de la masia del Vilar de Sant Boi , fins el 1965, és una masia de tipus basilical que té a la llinda la data de 1756 S'hi celebra una tradicional fira de bestiar el 28 de setembre, en l’època que els ramats de les contrades pirinenques i subpirinenques baixen a hivernar a les zones, més càlides, de l’interior La fira se celebra en camp obert, i l’hostal li ha donat el nom de fira de l’Hostal del Vilar

Fou catedràtic de dret natural a la Universitat de Barcelona 1838-40 Amic íntim de Balmes, amb qui mantingué una extensa correspondència, formà part de l’ Escola Apologètica Catalana El 1838 fundà el diari moderat La Paz , i el 1839, amb Francesc Carles i Marià Noguera, traduí la Historia general de la civilización en Europa , de F Guizot, i començà la publicació de la Biblioteca de l’Advocat nou volums editats Publicà també una nova edició de les Partides 1840 En 1841-43 redactà, amb Balmes i Roca i Cornet, la revista La Civilización , des d’on defensà l’escola apologètica francesa

Treballà a Barcelona i a Osca, on signà les estampes de caràcter popular de Sant Jordi i Sant Joan Baptista S’installà a Lleida 1801, on fundà una impremta, activa durant el segle XIX Durant la guerra del Francès fou deportat a França, acusat d’haver imprès libels antinapoleònics

A 19 anys, després d’haver tingut raons amb els batlles d’Oristà, anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas, per aprendre un ofici allà ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic el qual servia una germana seva, Caterina, oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard Tot seguit 1602 es remarcà en l’atac i en la presa del palau episcopal i començà la vida de bandoler Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611 tenia com a lloctinents…

S’inicià en El 9 Nou  1978-80 i, posteriorment, esdevingué cap d’esports del diari Avui  1980-84 Des del 1987 treballa a El País , del qual és redactor en cap d’esports També ha collaborat a la ràdio, especialment a Catalunya Ràdio des del 1984 i Ràdio Barcelona 1987 És professor de periodisme a la Universitat Ramon Llull, i vicedegà del Collegi de Periodistes Ha publicat diversos llibres, entre els quals cal esmentar Maradona, una història efímera  1998 i Del genio al malgenio  1999 Amb motiu del centenari del FC Barcelona promogué i prologà el volum Amb blau sofert i grana intens  1999…

Vida i obra Estudià filosofia a Vic, dret a la Universitat de Cervera i es doctorà a la de Barcelona, en què fouprofessor de dret natural i adoptà l’historicisme jurídic Amb Balmes, Roca i Cornet i Rubió i Ors configurà l’Escola Apologètica Catalana en defensa de la tradició catòlica occidental, alhora que s’interessà per Bentham, Bonald i Guizot i per autors literaris com Chateaubriand i Byron, amb traduccions o amb articles a “La Religión” i “La Civilización”, entre d’altres Fundà els diaris “La Paz” 1838 i “La Corona” 1843, en què collaborà amb proses i versos, amb el pseudònim El Herrador…

Defensa lateral esquerra sorgit del planter del Futbol Club Barcelona, jugà a la filial, Barcelona Atlètic, durant tres temporades 1975-78, abans de ser cedit al Valladolid la temporada 1978-79 De retorn al club blaugrana, fou titular al primer equip la temporada següent en 21 partits de Lliga Posteriorment, jugà a l’Hèrcules 1980-83, el València 1982-85 i el Sabadell 1985-87, on aconseguí l’ascens a primera divisió Al llarg de la seva carrera esportiva jugà 152 partits a primera divisió Es retirà al final de la campanya 1987-88 a la Unió Esportiva Vic

Practicà el trial, tant amb bicicleta com amb moto, abans d’iniciar-se en l’enduro el 1997 En categoria júnior, guanyà tres medalles d’or en els Sis Dies Internacionals d’Enduro 1998, 1999, 2000 i es proclamà campió del món 2000, títol que repetí en categoria sub-23 En l’àmbit absolut, compaginà l’enduro amb els raids Fitxà per l’equip KTM 2001-04, amb el qual disputà el Campionat del Món d’Enduro i fou subcampió d’Espanya de Cross Country Passà a l’equip Husqvarna 2005 i quedà tercer en el campionat estatal d’enduro, posició que repetí el 2006 amb l’equip Yamaha, que el contractà per…