Resultats de la cerca

Es formà a les categories inferiors del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona Jugà la seva primera temporada com a sènior a l’Almacelles 2005-06 Retornà al club tarragoní 2006-11, i debutà a la Superlliga jugant en la posició de central El 2011 fitxà pel Club Voleibol Zaragoza, i fou semifinalista de la Copa del Rei En vòlei platja fou tres cops campió de Catalunya universitari fent parella amb el seu germà Carles

S’inicià el 2002 al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona Formà part de la selecció catalana i el 2005 es proclamà campió d’Espanya juvenil Aquella mateixa temporada debutà amb el primer equip tarragoní a la Superlliga Jugà com a collocador a la primera plantilla del Sant Pere i Sant Pau 2008-11 Jugà també al Club Voleibol Zaragoza 2011-12, on fou semifinalista de la Copa del Rei, i a l’Eivissa 2012-13 Amb la selecció espanyola, guanyà la medalla de plata als Jocs Mediterranis 2009 En vòlei platja fou tres cops campió de Catalunya universitari fent parella amb el seu germà Xavier

Treballà a La Vanguardia com a redactor, redactor en cap i cap de l’arxiu gràfic fins a la seva jubilació El 1950 entrà al Reial Automòbil Club de Catalunya RACC, del qual fou secretari general Fou cap de premsa de les competicions que organitzava el RACC, des dels grans premis de Fórmula 1 celebrats al circuit de Montjuïc fins al Ralli Catalunya, i fundà i dirigí la revista Club 1963-87 de la mateixa entitat També dirigí les revistes HP i Sólo Auto , entre altres El 1978 fundà l’Associació Catalana de Premsa de l’Automòbil, que presidí Publicà nombrosos articles sobre diferents aspectes del…

Campió d’Espanya sènior en la modalitat estàndard amb Isabel Baldrich 1997, 1999

Defensa format a l’Indústries García de Santa Coloma de Gramenet, debutà amb el primer equip a divisió d’honor el 1994 Disputà diversos play-off pel títol i fou subcampió de Lliga la temporada 1998-99 Formà part del primer equip del club durant onze temporades, fins la 2004-05, ja amb la denominació de Marfil Santa Coloma Posteriorment jugà a divisió de plata al Montcada Futbol Sala 2005-06, 2006-07 i a l’Hospitalet Bellsport des del 2007 Fou dotze vegades internacional amb la selecció estatal

Ala format a l’equip Indústries García, debutà a la divisió d’honor al final de la dècada de 1980 Jugà al primer equip del club de Santa Coloma de Gramenet fins a la temporada 1995-96 Posteriorment jugà en altres equips a la divisió de plata, entre els quals cal esmentar el Futbol Sala Montcada, del qual fou capità També jugà algun partit amb la selecció espanyola Una vegada retirat, es dedicà a entrenar equips de futbol sala

Extrem esquerre, es formà al planter del Vic Jugà al primer equip osonenc fins a la temporada 1950-51 i després milità en el Màlaga 1951-55, el Tetuán 1955-56, el Ceuta 1956-57, l’Alacant 1957-58, el Llevant 1958-59, el San Fernando 1959-60, el Deportivo Italia 1960-61 i la Unión Deportiva Canarias 1961-62, aquests dos últims de Veneçuela

Format al Club Natació Manresa, el 2002 passà al Club Natació Terrassa, amb el qual disputà una Lliga europea 2008 i quatre LEN Trophy El 2015 fitxà pel Debrecen hongarès i el 2017 retornà al CN Terrassa En el període 2005-12 jugà vuitanta-sis partits internacionals amb la selecció espanyola, i participà en Jocs Mediterranis 2005, medalla d’or, Campionats d’Europa 2006, medalla d’argent, i 2008, cinc Lligues mundials medalla d’argent el 2006 i un Campionat del Món 2005 També formà part de les seleccions que intervingueren en dos Jocs Universitaris 2005, 2007 Té la medalla d’argent de serveis…

Receptor format a les categories inferiors del Club de Beisbol Hèrcules l’Hospitalet, el Club de Beisbol i Softbol Sant Boi i el Futbol Club Barcelona 1997-98, equip amb el qual debutà en categoria sènior Posteriorment tornà al CBS Sant Boi 1999-2003, jugà a l’AS Roma Baseball 2004 i acabà al FC Barcelona 2005-11 Guanyà una Lliga 2003, dues Copes del Rei 2002, 2003, dues Copes CEB 2007, 2008, tres Campionats de Catalunya 2006, 2007, 2008, una Supercopa de Catalunya 2006 i una Copa d’Europa 2008 Amb la selecció espanyola guanyà la medalla de bronze en tres Campionats d’Europa 2003, 2005, 2007…

Inicià la seva obra dins el corrent surrealista, i el seu llibre Poemas de si e non 1933 és una obra fonamental dels moviments gallecs d’avantguarda Amb Cantiga nova que se chama Riveira s’incorporà al neotrovadorismo 1933 Després de la guerra feu periodisme en castellà i escriví els primers llibres de prosa, reeditats conjuntament amb el títol Flores del año mil y pico de ave 1968 El seu primer llibre en prosa gallega és Merlin e familia 1955, seguit d’ As crónicas do sochantre 1956 A Escola de manciñeiros 1960 hi ha un seguit de medecinaires rurals, retratats amb una prosa de gran…