Resultats de la cerca

Hom n'usa de diversos colors, llevat del marró pròpia dels bearnesos i del rosa usada antigament pels aragonesos Els dansaires en duen de molt virolades Els bàndols isabelins i carlins del s XIX les usaven, respectivament, blanques i vermelles, i d’ací llur sobrenom de txapelzuri i txapelgorri

Es presenta en forma de pólvores amorfes de tast amarg i de reacció alcalina que esdevenen de color marró per acció de la llum, lleugerament solubles en aigua i èter, solubles en alcohol i àcids diluïts És emprada com a diürètic, i en el guariment de malalties del fetge

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic L’hàbit és prismàtic, de secció transversa hexagonal, i també en masses i grans irregulars De color verd, marró fosc o negre i esclat de vidre, té una duresa 6 i una densitat 3,3-4 Pertany al grup dels amfíbols

El pèl és curt, generalment de color negre, i el morro i les parts inferiors de les potes són de color marró rogenc Per motius estètics, hom els sol tallar les orelles i la cua És una raça creada al s XIX per F L Dobermann, del qual pren el nom

Al començament del s XX fou introduïda a Europa Alemanya, França, Amèrica EUA, Argentina i Àfrica La pell, generalment de color negre intens, bé que pot haver-hi variants de tons gris shiram , marró kambar i blanc, és molt apreciada, especialment la dels xais nats morts o nounats, anomenada astracan

Ocupa el nord d’aquest país, l’Afganistan i regions de la mar Càspia És molt resistent i prolífica, caracteritzada per l’absència de banyes i pel llarg pèl molt fi de 3 a 9 cm, de color blanc o marró clar, flexible i suau, molt apreciat en la indústria tèxtil caixmir

La coloració és grisa o grisa terrosa al dors, amb taques blanques i de color marró clar al ventre Habita als fons sorrencs i s’alimenta de molluscs i crustacis, per a trencar les conquilles i closques dels quals té unes fortes plaques dentals És vivípar, però manca de pseudoplacenta Es troba a l’Atlàntic i a la Mediterrània

Conegut des de temps inmemorials Ur, Egipte, hom li dóna aquesta denominació per tal com els jaciments més antics de materials bituminosos són a la vall del Jordà Utilitzat com a colorant al s XVIII i durant una part del XIX, dóna bells matissos i veladures d’un marró càlid característic és molt poc emprat actualment

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic en forma de masses irregulars Té una duresa de 5 i un pes específic de 3,5 a 3,9 És de color marró a vermell i fins i tot negre N'hi ha a Zwiesel i Hagendorf Baviera, Black Hills Dakota del Sud i a les muntanyes de Córdoba Argentina

Els pigments biliars són constituïts per cadenes tetrapirròliques obertes, amb grups hidroxil als extrems Hom sol representar-los com unes cadenes lineals, bé que sembla que, de fet, formen un anell tancat per un enllaç d’hidrogen Els més importants són la biliverdina i la bilirubina, que donen el color marró al contingut intestinal i a la femta