Resultats de la cerca

Té l’origen en la foneria que Francesc Lacambra  i el seu fill Francesc Lacambra i Pont crearen a la Barceloneta l’any 1808 Sumida en una greu crisi, el 1981 la família Lacambra vengué la propietat de l’empresa Francisco Lacambra Lacambra i es constituí aleshores La Farga Lacambra Presidida per Vicenç Fisas  i amb Oriol Guixà com a conseller delegat, dugué a terme una modernització radical de l’empresa El desenvolupament de la colada contínua a partir de reciclats de coure per a l’obtenció de fil de coure tèrmic 1986 donà un gran impuls a l’empresa Les noves inversions permeteren introduir-…

Es troba prop de l’important mas Vicenç Existia ja el 1012 i es trobava sota la tutela del monestir de Sant Pere de Casserres Des del s XIV consta com a sufragània de Sant Pere de Roda de Ter, categoria que ha conservat fins a l’actualitat L’església actual fou refeta el 1786 Del s XII al XVII tenia 9 masos, convertits en 21 el 1860 Avui dia té dins la seva demarcació petits barris i cases que formen el nucli del municipi de les Masies de Roda

Existia ja el 1193, quan fou posada sota la protecció dels hospitalers, i era una important villa rural, de la qual depenien 21 masos El 1613 fou fundada la dinastia actual dels seus propietaris, creats ciutadans honrats de Barcelona i cavallers els anys 1709, 1736 i 1855 El patrimoni dels Vilar arribà a tenir 30 masos i 20 cases a les poblacions de Sant Boi de Lluçanès, Vic, Bagà, Castellterçol i Mataró El mas actual, un important casal quadrat, amb lliça, galeries annexes i torre, fou construït entre el 1735 i el 1771 Té una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser

Existia ja el 902 i tingué història activa fins a les guerres remences 1465 Al seu costat s’aixeca l’antiga parròquia de Sant Martí Xic o Sant Martí del Castell Fou de diferents famílies els Voltregà, els Orís i els Cabrera, fins que el 1379 passà a la mitra de Vic, que el posseí, juntament amb la baronia de Sant Hipòlit, fins al s XIX Pertanyien a la seva demarcació els actuals municipis de Sant Hipòlit de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Sant Martí de Sobremunt

Començà els estudis musicals primer a Vic, i després anà a Barcelona, on estudià al Conservatori de Música del Liceu i a l’Escola Municipal de Música Des del 1886 fou mestre titular a l’Escola de Música de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona, i dirigí diferents grups corals barcelonins El 1889 aconseguí per oposició la plaça de director del Conservatori de Vic i també la de director de la Banda Municipal de Vic El 1898 se n’anà a Mèxic, on desenvolupà una tasca molt important com a pedagog, promotor musical i compositor Fundà el Quartet Jordà-Rocabruna i la revista "El Arte Musical",…

Membre de la Unió Esportiva de Vic, es proclamà campió de Catalunya d’aquesta especialitat l’any 2004 També guanyà proves del Circuit Català de curses de muntanya, com ara la Cursa del Bandoler 2004 Entre el 2002 i el 2005 formà part de la selecció catalana de curses de muntanya, amb la qual es proclamà campió del món per equips 2005 Individualment, finalizà en dues ocasions en la quarta posició de la classificació general de la Copa del Món 2003, 2004 de l’especialitat

Estudià a Barcelona, on obtingué el primer premi de composició de l’Escola Municipal de Música 1887 El 1898 s’installà a Mèxic, on fundà el Quartet Jordà-Rocabruna i la revista “El Arte Musical” Escriví vint-i-dues sarsueles, estrenades a Mèxic, entre les quals es destaca Chin, Chun, Chan 1904, amb milers de representacions, que fou estrenada a Barcelona l’any 1906 Havent tornat, el 1916, fundà a Barcelona la Casa Beethoven, establiment dedicat a la música Escriví músiques escèniques per a obres d’autors catalans El metge improvisat , Els bandolers

Doctor en dret civil i canònic, s’establí a Barcelona, on exercí d’advocat Anotà les Observationes sacri regii Senatus Cathaloniae de Miquel Ferrer 1608 publicà, amb el títol d' Index singularium materiarum doctorum practicorum Cathaloniae 1610, unes notes tretes d’autors pràctics de Catalunya per tal de demostrar l’obscuritat d’algun punt de l' Apparatus ad constitutiones Cathaloniae de Tomàs Mieres

Es formà en el Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria 2007-09 Abans, fou dues vegades campió d’Europa amb la selecció espanyola juvenil 2003, 2004 i una amb la júnior 2006, i campió del món júnior 2007 a més fou màxim golejador d’aquest darrer campionat Jugà al Clube Patín Cerceda 2009-10, de nou al Voltregà 2010-12 i el 2012 fitxà pel Club Patí Manlleu