Resultats de la cerca

Sempre en direcció nord-sud, talla la Serralada Prelitoral per Aiguafreda, el Figueró i la Garriga, i la depressió del Vallès per Granollers A Montmeló s’uneix a la riera de Mogent i tots dos originen el Besòs Té 41 km de llarg i 223 km 2 de conca No té afluents importants Installat en la gran fractura que separa els cingles de Bertí del Montseny, l’erosió ha excavat el muntanyam, i ha format també una capçalera dins la Depressió Central Catalana, d’on rep les primeres aigües, recollides al peu de Sant Cugat de Gavadons 1045 m, als gresos i a les margues dels espadats occidentals de la Plana…

Nedador i waterpolista del Club Esportiu Mediterrani 1944-51 i del Club Natació Montjuïc 1951-66 El 1966 inicià la carrera com a entrenador al CN Montjuïc fins el 1972, quan passà a dirigir la selecció nacional 1972-78, en substitució de l’hongarès Andrés Bandy  Zolyomi, i feu debutar Manel Estiarte, amb només 17 anys, en l’europeu de Jonkoping 1977, en un equip que tenia jugadors de la talla de Fité, Sans, Girbal, Carmona, Jané, Alcázar, Robert, Ventura, Delgado, etc, i que fou la base del diploma olímpic aconseguit posteriorment a Moscou 1980 Posteriorment, fou primer…

Vinculat al Club Esportiu Mediterrani, fou un especialista de l’estil braça al final de la dècada dels cinquanta Guanyà el Campionat de Catalunya en la prova de 200 m braça 1956 i establí el rècord català en la mateixa prova 1957 Nedà amb la selecció catalana i amb l’espanyola També participà en els Campionats de Catalunya interclubs i la travessia del Port de Barcelona El 1968 rebé la placa del Club Esportiu Mediterrani i en fou nomenat soci d’honor Posteriorment entrenà el Club Natació Atlètic

Format al Real Canoe NC, també jugà amb el Club Natació Helios de Saragossa i el Club Natació Montjuïc Amb la selecció espanyola disputà els Campionats d’Europa 1977, 1981 i els Jocs Olímpics de Moscou 1980 Inicià la seva carrera d’entrenador al CN Montjuïc, on gua-nyà tres Lligues consecutives 1984, 1985, 1986 Posteriorment, dirigí el Club Esportiu Mediterrani, on aconseguí la Copa del Rei 1993, l’Helios i el Canoe Des de la temporada 2007-08 entrena l’equip femení del CE Mediterrani, que fou campió de Lliga 2010

Àrea de distribució del ratpenat de ferradura mediterrani Rhinolophus eyryale , en punts blaus i del ratpenat de ferradura mitjà R mehelyi , en punts vermells als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest ratpenat es distingeix dels altres rinolòfids per la forma de l’excrescència nasal Si observem frontalment la llanceta, veiem com aquesta s’estreny sobtadament i acaba en forma allargada La sella presenta els costats parallels i l’extrem superior punxegut L’extrem superior, vist de perfil, és més ample que en el ratpenat de ferradura mediterrani R…

Es formà al Club Natació Rubí, amb el qual jugà fins el 2004 Aquest any ingressà al Club Esportiu Mediterrani La temporada 2008-09 passà al Club Natació Montjuïc, la 2010-11, al Club Natació Sant Andreu i la 2013-14 al CN Terrassa Participà en la LEN Trophy 2005, amb el CE Mediterrani Amb la selecció estatal jugà dos Campionats del Món 2005, 2011 i es proclamà subcampiona als Jocs Olímpics de Londres 2012 La Federació Espanyola de Natació li concedí la medalla de serveis distingits en categoria d’argent 2005 i d’or 2008 Al final de la temporada 2016-17 anuncià la…

S'assembla a un rànker, però és sec i pobre en humus

L’any 1963 ja formà part dels equips de natació i waterpolo del CE Mediterrani, amb una dedicació preferent a aquesta última modalitat Amb l’equip absolut assolí la màxima categoria i el títol de subcampió de Catalunya de primera divisió 1974 En l’àmbit estatal, jugà amb la selecció juvenil que el 1967 disputà a Nàpols el torneig de Pasqua, precursor dels Campionats d’Europa d’aquesta categoria, que començaren a disputar-se el 1970 El 1979 fou distingit amb el títol de soci d’honor del club En el vessant directiu fou membre de la junta directiva del CE Mediterrani…

Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València 1986, amplià estudis a la Università degli Studi de Milano 1986-89 Es doctorà el 1991 per la Universitat de València, on des del 1989 desenvolupa la carrera acadèmica N’ha estat successivament professor de geografia urbana al Departament de Geografia com a becari, professor ajudant 1989-93 i titular des del 1994 catedràtic de geografia humana des del 2017 En 2006-12 fou director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i el 2014 fou nomenat delegat del rector de Comunicació Institucional i Coordinació…

El 1931 emergí simultàniament en tres facetes lligades al món de la natació com a nedador a la Travessia del Port de Barcelona, com a directiu cofundador del Club Esportiu Mediterrani i com a collaborador del diari Mundo Deportivo Com a directiu, el 1944 deixà el CE Mediterrani i s’implicà en la fundació del Club Natació Montjuïc, del qual fou president 1944-46 i 1956-64 Com a periodista, el 1959 passà de collaborador a redactor fins a la seva jubilació l’any 1979 Rebé el premi Narcís Masferrer 1975 i el premi d’honor de l’Agrupació de Periodistes Esportius de…