Resultats de la cerca
Es mostren 527 resultats
skeleton

Skeleton
Esport
Esport de gel, creat el 1901, en el qual els corredors baixen una pista peraltada de menys d’una milla de longitud, ajaguts, de bocaterrosa, sobre un giny monoplaça d’uns 50 cm de llargada i uns 40 cm d’amplada (skeleton) que descansa sobre dos patins d’acer que llisquen sobre el gel.
Els corredors porten un casc de protecció al cap, guants amb proteccions metàlliques, colzeres, genolleres i unes punxes d’acer a la punta de les botes per a frenar i dirigir el petit trineu Es poden aconseguir velocitats màximes d’uns 150 km per hora al final de la pista Fou esport olímpic en els jocs del 1928 i el 1948, al Cresta Runx de Sankt-Moritz
Gravisca
Ciutat
Ciutat portuària etrusca, dependent de Tarquínia (Laci, Itàlia).
S'hi ha trobat un nombre extraordinari d’objectes d’importació peces metàlliques de luxe, àmfores de transport, ceràmiques fines, sobretot procedents de la Grècia de l’Est Les troballes es concentren principalment en un santuari extraurbà, que devia garantir la protecció i integritat dels comerciants estrangers que s’hi acollien i on es veneraven divinitats gregues L’any 181 aC s’hi establí una colònia romana
fosfur
Química
Combinació del fòsfor amb un metall.
Hom el pot obtenir per reacció de la fosfina amb sals metàlliques o per reducció de fosfats amb carboni Els fosfurs dels metalls alcalins o alcalinoterris es descomponen amb l’aigua, i els altres per l’acció dels àcids Els fosfurs dels metalls pesants tenen un aspecte metàllic i són bons conductors del corrent elèctric és important, entre d’altres, el bronze de fòsfor
baríton
Música
Instrument cordòfon, de la família dels llaüts, amb cordal (corda fregada), variant greu de la viola d’amor, creat a Alemanya al segle XVII i caigut en desús a mitjan segle XIX.
A Itàlia rebé el nom de viola di bordone D’unes dimensions semblants a les del violoncel 61 cm de llargada i 13 cm de gruix, té sis o set cordes melòdiques de tripa, afinades en quartes ascendents des del mil 1, i un nombre variable pels volts de dotze de cordes metàlliques, sotaposades a les primeres, que ressonen per simpatia o són tocades en pizzicato
sinteritzar
Tecnologia
Sotmetre (una mescla de pólvores metàl·liques) a sinterització.
cisalla
cisalla de guillotina
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina per a tallar planxes metàl·liques en fred..
La cisalla de guillotina és constituïda per una sòlida bancada proveïda de guies, per les quals es mou una potent ganiveta, de tall inclinat, per tal que, en efectuar-se progressivament el tallat, disminueixi el considerable esforç que fóra necessari si tallés de cop En la cisalla de rolines , la part tallant és constituïda per dues rolines sobreposades, la perifèria de les quals té forma de bisell, i que giren en sentits contraris
electroconformació
Tecnologia
Afaiçonament de peces metàl·liques mitjançant el corrent elèctric.
Comprèn la galvanoplàstia , la galvanostègia i l' electroerosió
Alexandria
Ciutat
Ciutat de Virgínia, EUA, vora el Potomac.
Considerada ciutat residencial de Washington DF, és un centre d’investigació industrial, especialment de construccions metàlliques estructures d’acer i d’indústria diversa química, ciment Port de trànsit i centre de comunicacions fluvials, aèries i ferroviàries Porta aquest nom des del 1749 el 1846 esdevingué ciutat lliure de Virgínia després d’haver pertangut a l’estat de Colúmbia, i no és inclosa sota l’administració de cap comtat
botavara
Botavara
© Fototeca.cat
Transports
Perxa subjecta a un pal per l’extrem de proa i maniobrable pel de popa amb l’escota.
És de secció rodona o rectangular, generalment de fusta A la part superior normalment va proveïda d’una ranura per a fer-hi passar la ralinga d’una aurica o d’una bermudiana Actualment n'hi ha de metàlliques, de corbades per a donar forma aerodinàmica a la vela i d’altres que poden girar sobre elles mateixes i eviten d’haver de prendre rissos en voler disminuir la superfície de la vela
Charles Davillier
Art
Baró.
Colleccionista i historiador de l’art Viatjà per Europa i també pels Països Catalans i aplegà una important collecció d’obres d’art que llegà al Musée du Louvre Publicà Un printemps aux îles Baleares 1859, Histoire des faïences hispano-moresques à reflets métalliques 1861, L’Espagne 1874, illustrada per Gustave Doré, Fortuny, sa vie, son oeuvre, sa correspondance 1875, Les arts décoratifs de l’Espagne 1879, Les origines de la porcelaine en Europe 1883
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina