Resultats de la cerca

Milità en el moviment catalanista i durant la guerra fou comandant de la 132 brigada d’Estat Català A la postguerra fou detingut, però el 1947 pogué fugir a França, on s’establí i publicà la revista Recull i els contes, més de caràcter psicològic, Dotze hores 1958 Traduí obres d’arqueologia Morí d’accident

Jugava de defensa esquerre i de mig ala i milità en el FC Barcelona entre el 1912 i el 1920 Fou campió de Catalunya en quatre ocasions 1913, 1916, 1919, 1920, d’Espanya 1920 i subcampió de la mateixa competició 1919 Disputà un total de 91 partits amb la samarreta blaugrana Actuà tres vegades amb la selecció catalana

Milità al Cerdanyola HC, el GEiEG, el RCD Espanyol, el Pàtria, el Sallent i el Creu Roja Soci del CE Hispano Francès des del 1966, fou delegat de la secció de petanca Presidí la Federació Catalana de Bitlles 1968-70 i la Federació Catalana de Voleibol 1970-74 També fou dirigent de la Federació Catalana de Patinatge

Milità sempre en el partit conservador, però collaborà en algunes iniciatives de la Lliga Regionalista, com en el missatge verbal de Francesc Cambó a Alfons XIII, a la casa de la ciutat de Barcelona, el 1904 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i alcalde de Barcelona en 1903-04 i 1914-15

Treballador d’arts gràfiques a Barcelona Milità a la CNT, dins la línia sindicalista de Salvador Seguí Collaborà sovint a Tierra y Libertad Fou elegit secretari nacional de la CNT el 1920 Detingut el mateix any, fou posat en llibertat la matinada del 7 de juny de 1921 i assassinat en sortir de la presó Model de Barcelona

Milità des de molt jove en la Comunió Tradicionalista i fou, alhora, partidari de les aspiracions polítiques i culturals de Catalunya Participà en les deliberacions de l’estatut català del 1930 que preparà la Comunió Tradicionalista Fou assassinat per elements incontrolats poc després d’esclatar la guerra de 1936-39 Dirigí el setmanari tradicionalista de Valls “Joventut” 1919-36

Net del pintor Vicenç Rodes Milità en el moviment catalanista i fou alcalde de Valls Catalogà els arxius municipal, notarial i parroquial Publicà L’antiga Universitat de Valls 1914, L’art, els artistes i els artesans de Valls 1921, Estudi de Valls 1928 i altres breus monografies i notes històriques a la premsa, sobre la seva vida

Es llicencià en lleis a la Universitat de Barcelona, on exercí Fou alcalde d’Igualada i milità en la Unión Liberal Escriví obres sobre temes de l’administració oficial, com Guía de alcaldes y ayuntamientos 1844, Manual del juez de paz 1855, Diccionario jurídico administrativo 1858-64 i Legislación de la época revolucionaria de España 1871

Milità en el partit federal republicà i participà en el moviment contra les quintes de Barcelona 1869 Durant la Primera República fou secretari de la presidència d’Estanislau Figueras 1873 En ésser restaurada la monarquia es retirà de la política, estudià la carrera de ciències fisicoquímiques i fou catedràtic de l’institut de Figueres 1880-1914

Fomentà les noves tècniques agrícoles a les comarques gironines i fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1872-75 i 1882-89 D’idees regionalistes, milità en el partit conservador i fou diputat per Barcelona 1856 i per Girona 1876, 1879, i també senador El 1878, Pius IX li concedí el marquesat de Camps