Resultats de la cerca

Vestí la samarreta del Picadero de Barcelona durant la dècada de 1960 Fou campió de la primera edició de la Lliga el 1965 Posterioment exercí d’entrenador, primer al mateix CB Sant Cugat i després a la secció de bàsquet de la Penya Blaugrana Sant Cugat Ja retirat com a esportista, restà vinculat al Club Voleibol Sant Cugat, primer com a tresorer, i després com a president 2007-15, càrrec des del qual fomentà la formació de base femenina

Fou campió de Catalunya 1924 i el primer ciclista que guanyà dues vegades la Volta a Catalunya 1924, 1925, competició en la qual també fou segon dues vegades 1926, 1928, guanyà tres etapes Fou segon al Gran Premi Opel i a la Vuelta a Cantàbria 1925 Guanyà el Gran Premi d’Ulldecona i fou segon a la Vuelta a Astúries 1926 L’any 1927 guanyà el Memorial William Tarin, la Vuelta a Astúries i el Campionat d’Espanya, i el 1929 fou primer a Vilafranca d’Ordizia Des del 1949 es disputa un trofeu en honor seu

Especialitzat en resistència, participà en tres edicions de les 24 Hores de Montjuïc 1973, 1974, 1975, en què es proclamà campió d’Espanya de Resistència en 250 cc en guanyar l’edició del 1974 fent parella amb Jordi Lluís Boquet, edició en la que bateren el rècord de voltes 665 de la categoria, fita no superada fins el tancament del circuit

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès 1980-89 Es proclamà campió de Catalunya B en una ocasió Participà dues vegades en torneigs internacionals de lluita formant part de l’equip català Compaginà la competició amb les tasques com a delegat del club Fou el promotor del Trofeu Graciano Cuesta Ocupà la vicepresidència de la Federació Catalana de Lluita 1989-95, des d’on proposà la creació del Trofeu Dues Catalunyes i del Trofeu Antonio Asensio, i la presidència 1995-99 Collaborà amb la Generalitat de Catalunya en el projecte de creació de la secció de lluita del Centre d’Alt…

Competí en crol en proves de velocitat pel Club Natació Llevant de Barcelona El 1932 assolí el rècord de Catalunya i d’Espanya dels 50 m lliure i així trencà el domini dels nedadors del CN Barcelona

Començà a jugar amb el Frente de Juventudes de Barcelona i després passà al FC Barcelona, equip amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya 1949, 1951 La seva posició al camp era la de lateral El 19 de març de 1949 disputà, com a suplent, el primer partit internacional de la selecció espanyola, al camp de les Corts davant el combinat de França