Resultats de la cerca
Es mostren 1292 resultats
Arthur Griffith
Història
Política
Polític nacionalista irlandès.
S'afilià a la lliga gaèlica, a la Fraternitat Republicana Irlandesa, i collaborà al setmanari nacionalista “The united Irishman”, del qual esdevingué director 1901 El 1902 fundà el moviment Sinn Fein ‘Nosaltres mateixos’, que lluità per la independència fent cara a la Gran Bretanya Moderat, no participà en la revolta del 1916, però fou empresonat 1916-17 i 1918 Elegit vicepresident de la República d’Irlanda 1918, n'esdevingué president quan De Valera dimití per desacord amb el tractat de Londres 1921
Volksunie
Història
Partit nacionalista flamenc.
Vigent entre el 1954 i el 2001, el seu nom en neerlandès significa 'Unió Popular' Propugnava una concepció liberal democràtica de la societat i una estructura de l'Estat belga de federalisme portat al màxim en tots els àmbits i que dotés les dues comunitats que la formaven, flamenca i valona, de sobirania plena i sense interferències mútues en el marc de la integració europea Al Parlament belga passà d'un sol diputat el 1954 a 20 el 1977 Formà part de les coalicions de govern del 1977, del 1978 i de 1988-91 i tingué diputats al Parlament Europeu El 1978 se'n separà l'ala més dretana, que…
Aralar
Formació nacionalista basca d’esquerres.
Nascuda com un corrent crític de Batasuna , es constituí en partit al juny del 2002, arran del desencís que provocà en un sector de l’esquerra nacionalista la ruptura de la treva d’ETA l’any 2000 Escollí com a coordinador general el parlamentari navarrès Patxi Zabaleta reelegit per al càrrec el 2004 En les eleccions al Parlament navarrès del 2003 obtingué 4 escons, i entre el 2004 i el 2015 participà en la candidatura Nafarroa Bai en els comicis generals i al Parlament navarrès En les eleccions al parlament basc del 2009 augmentà la seva representació en quatre…
Acció Catalana
Partit polític
Partit nacionalista i d’esquerra liberal constituït a l’abril de 1994.
Concorregué a les eleccions europees de 1994 dins la coalició Per l’Europa de les Nacions, amb Esquerra Republicana de Catalunya ERC , Esquerra Nacionalista i Ecologista d’Eivissa, Eusko Alkartasuna i el Partido Nacionalista de Castilla y León Celebrà el I Congrés al juny de 1996 i afirmà tenir uns 200 militants, amb nuclis en alguns municipis, com Tàrrega i Badalona Dirigents Max Cahner president, Antoni Vives secretari general i Joan Maluquer secretari d’organització Al maig de 1997 ingressà a ERC com a entitat adherida Edità Acció
Club Català
Política
Entitat política nacionalista, fundada a Barcelona el 1933 com a escissió de Palestra.
Considerava inseparables l’ideal nacionalista i la causa obrera revolucionària Els seus militants, obrers i, sobretot, universitaris, organitzats militarment, estudiaren tècniques militars i mètodes d’acció directa el 1936 ingressaren a les Milícies Pirinenques i a l’Escola de Guerra de la Generalitat
Federació Republicana Socialista de l’Empordà
Partit polític
Organització federal comarcal vinculada al Partit Republicà Federal Nacionalista de les comarques gironines.
Es constituí a Figueres l’11 de maig de 1930 amb la voluntat de coordinar les forces federals de l’Alt Empordà Liderada per Josep Puig Pujades i Marià Pujolar, basà el seu programa en la llibertat nacional, la democràcia i el progrés social La Joventut Nacionalista Republicana era presidida per Alexandre Deulofeu El 1931 s’adherí collectivament a Esquerra Republicana de Catalunya ERC El seu portaveu fou Empordà Federal
paneslavisme
Història
Corrent polític nacionalista que pretenia la unificació dels pobles eslaus sota l’hegemonia de Rússia.
Al s XVIII i el començament del XIX, entre els pobles eslaus dominats per Turquia i l’imperi austrohongarès es creà la consciència de llur unió i aliança, sentiment que fou aprofitat pels imperialistes russos Els anys 1830-40 MPPogodin i NIKostromarov propugnaren la unificació política dels pobles eslaus en una monarquia federada sota la dominació del tsar de Rússia, amb la russificació de la llengua, la cultura i la política El moviment adquirí més importància precisament en aquest període imperialista rus Pel seu caràcter profundament reaccionari i nacionalista fou durament…
Acció Catalana
Política
Moviment polític nacionalista de Catalunya, creat com a resultat de la Conferència Nacional Catalana (Barcelona, 4 i 5 de juny de 1922), convocada per elements de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista disconformes amb l’actuació dels dirigents d’aquest partit que consideraven poc nacionalista, per antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana i per joves intel·lectuals independents.
Foren ponents de la conferència Jaume Bofill i Mates, Lluís Nicolau d’Olwer, Antoni Rovira i Virgili i Josep Maria Pi i Sunyer, que tractaren, respectivament, de Doctrina nacionalista, Actuació del nacionalisme en les corporacions públiques catalanes, Actuació del nacionalisme davant l’Estat espanyol i Organització i propaganda Formaren el primer consell central del partit Jaume Bofill i Mates, president Lluís Nicolau d’Olwer i Antoni Rovira i Virgili, vicepresidents Carles Jordà, Ramon d’Abadal i de Vinyals i Leandre Cervera, vocals El diari barceloní La Publicidad , adquirit per elements…
Organització de Resistència Nacional
Partit polític
Organització nacionalista clan-destina fundada a Barcelona a l’inici de 1945 i coneguda com a Grup Bandera.
Estigué integrada per nacionalistes que discrepaven de l’estratègia dels partits catalanistes i volien aconseguir “la unitat de tots els catalans en la lluita per la Catalunya Nacional” per tal de defensar els drets nacionals dels Països Catalans Dirigents Joan Ballester i Canals, Manuel Blasi, Joan Grases i Joan Mateu Entre el 1945 i el 1947 tingué un cert creixement sota el lideratge de Grases, que impulsà la reorganització del Bloc Escolar Nacionalista BEN, de manera que aquest pràcticament esdevingué la seva secció juvenil Tingué seguidors a Barcelona, Tarragona, Sabadell,…
El Poble Català
Periodisme
Diari polític, òrgan del Centre Nacionalista Republicà, publicat a Barcelona des de l’11 de maig de 1906 al 14 d’abril de 1918.
Amb un total de 4 603 números, ocupa el segon lloc per durada a la història de la premsa catalana Fundat com a setmanari pel novembre del 1904, com a portaveu d’una dissidència de la Lliga, tingué llavors com a director Joan Ventosa i Calvell Eugeni d’Ors hi assajà el Glosari i el pseudònim Xènius , i hi collaboraren Pompeu Fabra, Gabriel Alomar, Joan Maragall, Josep Pous i Pagès i altres escriptors Transformat en diari, dirigit per Francesc Rodon, tingué una jove i brillant redacció, formada principalment per Antoni Rovira i Virgili, Màrius Aguilar, Claudi Ametlla, Ramon Noguer i Comet,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina