Resultats de la cerca

Es dóna una puntuació determinada a cadascun dels paràmetres següents freqüència cardíaca, respiració, to muscular, resposta als estímuls i color de la pell Una puntuació global baixa indica que cal prendre mesures d’atenció especials La prova es pot repetir cada cinc minuts per tal d’observar l’evolució del nadó Fou ideada per l’anestesiòloga americana Virginia Apgar 1909-74

L’alletament pot ésser realitzat tant amb llet materna com amb llet de formulació L’alletament matern és la millor opció per al nadó i per a la mare i, a més, enforteix el vincle afectiu entre ambdós Des del punt de vista nutricional, la llet materna gaudeix dels nutrients específics i amb la màxima disponibilitat necessaris per al nadó i, a més, aporta limfòcits i macròfags, enzims digestius, molècules immunomoduladores, hormones, factors de creixement, etc, que disminueixen el risc que l’infant pateixi infeccions, allèrgies, mort sobtada, determinades malalties de l’edat adulta, etc Per a…

Si el nadó no presenta cap trastorn que requereixi una atenció especial, es continua amb les cures habituals Generalment es fa una neteja de la superfície del cos per a treure’n les restes de sang, membranes amniòtiques o líquid amniòtic, que podia haver quedat sobre la pell i que podrien afavorir el desenvolupament d’infeccions La zona que es neteja amb més cura és el llombrígol, ja que es pot infectar amb relativa facilitat i produir complicacions importants Per a evitar les infeccions, un cop net s’hi aplica un antisèptic Actualment no se sol fer aquesta neteja mitjançant un bany per tal…

L’etòleg i psicoanalista JBowbly detectà 1969 que l’ésser humà neix amb una gran immaduresa biològica —si hom el compara amb altres animals—, però molt preparat per a establir vincles relacionals Per sobreviure, el nadó necessita la relació amb l’altre, i la qualitat d’aquesta relació influeix en el seu desenvolupament Actualment es considera que la proximitat amorosa, curosa i constant des del naixement és vital per a l’adequat desenvolupament de l’infant i per a la vertebració de la seva futura personalitat

Els materns no tenen un factor antigènic Rh, mentre que els fetals el tenen per herència paterna Durant l’embaràs, la mare, sensibilitzada per embarassos anteriors, transfusions, injeccions de plasma, vacunes, etc, sintetiza anticossos contra el factor Rh fetal i provoca la lisi dels eritròcits fetals i l’aparició en el fetus d’anasarca, icterícia i anèmia hemolítica L’administració preventiva a la mare d’immunoglobulina anti-Rh evita la malaltia del fetus El procés es coneix també com a anèmia hemolítica del nadó

El primer any de vida és un període crític, ja que l’infant aprèn a realitzar les primeres accions voluntàries, i algunes funcions del seu organisme experimenten importants transformacions, com es demostra en el cas de l’alimentació Al cap de quatre setmanes de vida, es considera acabada l’etapa de nadó, a la qual s’han dedicat altres articles en aquest mateix capítol Durant aquesta primera etapa, l’infant s’ha adaptat al nou entorn, però ha mantingut una actitud molt passiva A partir del primer mes, serà cada vegada més actiu i començarà a relacionar-se amb el seu entorn

Es caracteritza per debilitat muscular, hipotensió arterial, cansament físic, enfosquiment cutani preferentment a les cicatrius i a les regions descobertes del cos i taques pigmentàries a les mucoses Temps enrere, aquesta malaltia era freqüent i la seva etiologia era gairebé sempre la destrucció glandular per tuberculosi Actualment, el 60% dels casos són idiopàtics per mecanisme autoimmune el 40% restant es reparteix entre la tuberculosi, la micosi, el càncer primitiu o metastàsic i les hemorràgies bilaterals en el transcurs de septicèmies, generalment meningocòcciques El nadó pot contraure…

Provoca una síndrome de deficiència mental i altres alteracions neurològiques Es transmet de manera autosòmica i recessiva Una prova de laboratori, fàcil de realitzar, permet d’obtenir-ne la diagnosi en el nadó i possibilita la instauració d’una dieta pobra en fenilalanina, a base de preparats proteics sintètics, que evita l’aparició dels símptomes de la malaltia Hom l’anomena també síndrome de Fölling en reconeixement a Ivar Asbjörn Fölling, metge noruec, que la descriví el 1934 i oligofrènia fenilpirúvica , per tal com s’acumulen en l’orina grans quantitats d’àcid fenilpirúvic, substància d…