Resultats de la cerca

Hereu de la tradició figurativa, reelaborà al llarg de més de 700 muntatges teatrals i operístics l’art de l’escenografia gràcies a les noves possibilitats de la tècnica Les seves realitzacions al Teatre Nacional de Praga, on treballà des del 1947 i del qual fou director d’escenografia des del 1951 fins el 1992, i en altres teatres europeus i nord-americans entre els quals el Metropolitan de Nova York, l’Old Vic Theatre de Londres, La Fenice de Venècia i les òperes de París, Berlín i Sant Petersburg es caracteritzaren per la puresa arquitectònica i un ús essencial de la llum i el…

Anomenada el rossinyol de Suècia, estudià a l’Escola Reial d’Òpera d’Estocolm i el 1838 debutà com a Agathe a Der Freischütz 'El caçador furtiu' Després d’interpretar durant dos anys els papers de soprano més difícils, com ara el de Robert le diable , Donna Anna de Don Giovanni o Lucia di Lammermoor , la seva veu començà a mostrar signes de cansament El 1841 anà a París, on el tenor Manuel García, després d’aconsellarli un període de repòs, li corregí alguns aspectes tècnics Recuperada totalment el 1842, aparegué en el paper de Vielka Feldlager in Schlesien que G Meyerbeer havia compost…

Estudià a l’Escuela Superior de Canto de Madrid i a la Universitat de Michigan Ben aviat destacà com un dels barítons més prometedors de la seva generació S’ha especialitzat en el repertori còmic dels segles XVIII i XIX, tot i que també ha treballat el repertori contemporani, com El gato montés , de M Penella, que cantà al Japó S’ha destacat especialment a la Staatsoper de Viena en títols com La bohème o Don Giovanni , sota la direcció de Claudio Abbado, i a l’Òpera de Zuric amb Les noces de Fígaro , sota la direcció de Nikolaus Harnoncourt El 1989 debutà a la Scala de Milà amb Adriana…

Estudià al Conservatori Imperial de Tòquio 1904-08 amb T Shibata direcció coral i H Wekmeister violoncel Posteriorment es traslladà a Berlín 1908, on fou deixeble de M Bruch i KL Wolf a la Hochschule für Müsik Durant aquesta estada a Alemanya ja es distingí com a compositor de música simfònica i de cambra El 1914 tornà al Japó i fundà l’Orquestra Filharmònica de Tòquio, considerada la primera orquestra japonesa de tradició occidental del país, que oferí el seu primer concert el 1915 El 1917 viatjà per primera vegada als Estats Units i al principi de l’any següent dirigí algunes de les seves…

Després dels seus estudis universitaris de química i matemàtiques, ingressà a la Juilliard School de Nova York El 1974 debutà a San Francisco, i més tard, al Festival de Glyndebourne Posteriorment es presentà amb èxit en altres teatres i festivals operístics Ha interpretat més de vint papers lírics, i també ha fet nombroses incursions en el terreny del lied Ha actuat a l’Òpera de París 1982, a la Metropolitan Opera House de Nova York 1986 i al Teatre alla Scala de Milà 1987 El 1994 feu la seva primera aparició en el món del jazz al Montreux Jazz Festival Vinculada també amb el…

Conegut popularment com a Mateuet, estudià amb F Queralt, mestre de capella de la catedral de Barcelona, i amb C Baguer, a qui succeí des del 1808 com a organista de la seu, càrrec que mantingué fins la seva mort A partir del 1827 fou director del Teatre de la Santa Creu, en substitució de Ramon Carnicer, i des del 1830, mestre de capella de la seu barcelonina Ferrer tenia uns grans dots com a organista, especialment improvisant-hi fugues, i la seva fama s’estengué més enllà de Catalunya Casa seva fou un lloc de trobada per a alguns dels compositors catalans més notables, com ara BS Saldoni,…

Estudià música a Nimes i posteriorment a París, amb el tenor Georges Jouatte El 1950 debutà a Mulhouse amb Lohengrin de Wagner, i un any després ho feu a la sala Favart de París amb Tosca i a l’Òpera amb el mateix Lohengrin , el 1950 Cantà a Bayreuth a partir del 1958, any que hi debutà amb Parsifal , i de seguida s’especialitzà en Wagner, amb l’obra del qual assolí la fama, per bé que el seu repertori inclou interpretacions de molts altres compositors, entre les quals es destaquen la Tosca de Puccini i diverses operetes d’Offenbach Fou la primera cantant francesa des de Germaine Lubin que…

Es formà com a violinista i director d’orquestra al conservatori de la seva ciutat natal El 1955 fou contractat per a dirigir l’Orquestra Filharmònica de la Ràdio Neerlandesa —com a principal director entre el 1957 i el 1961— i el 1961 fou el director més jove de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, de la qual fou titular en 1963-88 Posteriorment estigué al capdavant de la Filharmònica de Londres —com a principal director entre el 1967 i el 1979 i com a president a partir del 1990—, de la Jove Orquestra de la Unió Europea, des del 1994, i de l’Orquestra Simfònica de Boston —com a…

 Al Gran Teatre del Liceu ha assolit èxits destacats amb un gran nombre d’òperes També ha actuat sovint en concerts al Palau de la Música Catalana i en altres ciutats europees i asiàtiques, amb orquestres de renom internacional Guanyadora de l’Orphée d’Or per la seva activitat discogràfica, es dedica també a l’ensenyament del cant com a professora del conservatori del Liceu Estudià al Conservatori del Liceu amb Dolores Frau i Galli Markoff El 1961 obtingué el Premi de Santa Cecília Poc després debutà amb el conjunt Ars Musicae, i el 1960 ho havia fet al Gran Teatre del Liceu amb el paper de…

Es convertí, al final dels anys setanta i durant els vuitanta, en el gran grup de rock d’actuacions als estadis esportius Els seus concerts eren grans espectacles on els efectes visuals tenien molta importància Algunes de les seves cançons esdevingueren himnes, com ara We will rock you o We are the champions Començaren fent glam-rock , amb influència de la psiquedèlia, el music-hall i el heavy-metal , però s’anaren decantant pel rock , tot i que sempre conservaren un cert eclecticisme Les seves cançons tenien melodies comecials, riffs de guitarra heavy i uns arranjaments gairebé …