Resultats de la cerca

Els grecs ja en feien un gran ús —generalment afegien pols de marbre per a cobrir els carreus—, però fou durant l’imperi Romà que fou emprat amb més assiduïtat i de forma més diversa imitació de marbre, pintures murals, estatuària, etc A l’època medieval, hom emprava l’estuc daurat, per a imitar l’orfebreria, en els frontals i retaules L’estuc policromat fou la base dels grans conjunts decoratius del Renaixement i del barroc Vaticà, Fontainebleau A part una moda passatgera de decoració en relleu durant el Modernisme, el treball en estuc ha caigut dins el camp d’una producció en…

Fill de Pere de Fenollet i d’Urtx Fou doctor en lleis, canonge de Lleida i paborde de Girona, abans de la seva accessió a la mitra de Vic Com a canceller de Pere III 1344-54 representà un paper molt important, fins que fou destituït, a les corts de Saragossa, per pressió dels nobles aragonesos, que no volien un canceller català Com a bisbe de València tingué un sínode el 1350 Fou senyor de Puçol Presidí un consell a València per als afers de Sardenya i per procurar reforços a la campanya 1353-54 que hi menava Pere III Llegà notables obres d’orfebreria a la catedral de Vic

Tingué el moment culminant en l’època de l’alt arcaisme s VII-VI aC, període que tenia inicialment influència oriental i, a la fi, rebé ja influències gregues mitjançant la ceràmica d’importació coríntia i àtica La influència oriental és clara en l’orfebreria, els bronzes i les ceràmiques, com les trobades a la tomba Regolini-Galassi Sota la influència grega s’inicià la gran escultura amb motius d’animals fantàstics i també la gran escultura de terracota per als temples, com les de Vei Apollo, Mart, d’autor conegut pel nom de Vulca A partir del s IV l’art etrusc perdé tota l’…

Els primers temps A les acaballes dels anys vuitanta del segle XIX, quan el que després s’ha conegut com el Modernisme català podia donar-se per iniciat, la joieria, l’orfebreria i argenteria eren, en opinió coetània de Josep Coroleu, una indústria verament barcelonina i la que més havia progressat els darrers temps El mateix Coroleu el 1888 consignava la respectable xifra de cinquanta-cinc joiers i argenters a Barcelona, i destacava d’entre aquests les cases Vídua Masriera i fills –de fet aleshores ja Masriera Germans–, Vídua i fills de Cabot, Joaquim Feliu, Josep Guimet, Pere Bruny, i una…

N'hi ha ja mostres nombroses de bronze dins l’art etrusc Roma, Museu Vaticà en època romana adoptaren formes complexes i hom en construí també de marbre Roma, Museu Laterà A l’edat mitjana destaquen els canelobres dedicats a la litúrgia cristiana, com també models senzills de ferro forjat per a ús domèstic Cau Ferrat de Sitges Des del sXV adquiriren una gran importància com a peces d’orfebreria i foren introduïts progressivament nous materials nobles vidre, porcellana, etc, sempre responent a les característiques de l’evolució dels estils artístics una obra mestra del rococó…

Estudià belles arts a l’Escola Massana de Barcelona i s’inicià en l’orfebreria en el taller del seu pare, Manuel Capdevila i Massana , i completà la seva formació al taller Lacambra de París Actualment dirigeix el taller familiar, on duu a terme la tasca d’investigació i creació Ha estat un dels primers a endinsar-se en el camp de la joia-disseny, on, per sobre de la forma i dels materials, predomina el concepte El 1971 li fou encarregat el disseny de la copa del FAD El 1982 guanyà el concurs de la medalla de Sant Jordi, convocat per la Generalitat de Catalunya Hi ha obres seves al Schmuck…

De família de juristes, ha estat confós amb un seu germà Berenguer, canonge de Vic Advocat fiscal de la batllia i de la vegueria de Manresa i assessor dels consellers d’aquesta ciutat en la construcció de la séquia, actuà d’intermediari amb el bisbe de Vic per a la solució del plet que aquella obra motivà Patrocinà l’obra de la capella de les Verges, de la Seu de Manresa, on fou enterrat i a la qual llegà un frontal brodat obra del florentí Geri di Lapo, altres ornaments, llibres i peces d’orfebreria És autor de comentaris als usatges i les constitucions de Catalunya i d’altres…

Les seves obres principals són els sepulcres de Joan II de Castella i la seva muller, Isabel de Portugal 1486-93, Cartuja de Miraflores, el Retaule de l’Arbre de Jessè 1486-88, Capilla de Santa Ana de la catedral de Burgos, la tomba de l’infant Alfons ~1490, Cartuja de Miraflores, el Retaule de l’altar major de la Cartuja 1496-99, el sepulcre de Juan de Padilla 1500-05, Museo Arqueológico, Burgos i el Retaule de Santa Anna , a la Capilla del Condestable de la catedral de Burgos ~1500 Considerat un dels millors escultors de la fi del gòtic a Castella, la seva obra és d’una gran força…

És travessada pel riu Lambro El seu creixement, molt ràpid, ha estat parallel a l’increment de la industrialització a la regió milanesa Actiu centre industrial, amb indústria tèxtil, fabricació de maquinària, mobles, vidre, plàstics, pintures És cèlebre el seu autòdrom, que, per les seves característiques tècniques, és considerat el més ràpid del món Entre els molts monuments artístics de la ciutat, cal destacar la catedral, dedicada a sant Joan Baptista, fundada al s VI, reconstruïda al XIII i ampliada el XIV, amb la façana de Matteo da Campione A l’interior, a la capella de Teodolinda, és…

Vivia a la vall central del riu Cauca, als actuals departaments de Caldas i Antioquia Totes les troballes de peces dels quimbayes provenen de llurs tombes, que eren cambres àmplies que contenien un o més cadàvers i a les quals hom baixava per pous verticals molt profunds Al costat dels cadàvers hom collocava les ofrenes ceràmica fina, en certa manera semblant a la dels mochica del Perú, i una altra de més ordinària, de formes simples Però el més interessant d’aquestes ofrenes són les peces d’orfebreria joies diademes, pectorals, collarets, màscares per als cadàvers, etc, figures…