Resultats de la cerca

S'especialitzà com a criminalista Després del 1868, fou cap del partit carlí de Tortosa i fundà La Voz de la Patria , òrgan d’aquest Hom en publicà pòstumament Derecho catalán i una edició del Llibre de les costums de Tortosa , amb versió castellana i notes 1912

Del seu matrimoni amb Andròmaca nasqué Astíanax Morí lluitant contra Aquilles, el seu rival, que volia venjar la mort de Patrocle Ha simbolitzat sempre l’ideal de l’heroi pietós, ple de generositat i valentia en la defensa dels déus, dels pares i de la pàtria

Senyor de Sint Aldegonde Estudià amb Calví a Ginebra, on s’avivà el seu odi contra el domini hispànic a la seva pàtria i collaborà amb Guillem d’Orange en pro de la llibertat i de la Reforma La seva obra literària cabdal és una traducció dels Salms 1580

Redactor de Lumír Poeta popular, canta la seva pàtria i la seva llibertat en poemes èpics i socials Zlatý máj ‘Maig daurat’, 1887, Zvony a zvonky ‘Campanes i campanetes’, 1894, etc Traduí Shakespeare, Byron, Longfellow, Mickiewicz, Lermontov, etc A Americké obrázky 1914 descriu, en tons vius, els seus viatges per Amèrica

Apassionat per la cultura japonesa, renegà la seva pàtria i l’Occident en general, es convertí al budisme i es consagrà a la difusió de la cultura japonesa per Portugal A més d’una àmplia obra periodística, escriví novelles, com Dai Nippon 1897, la seva obra mestra, O-Yonôe i Ko-Haru 1923

Els seus temes principals són la pàtria, el món modern, el treball i la creació, l’amor i la inspiració Ha publicat Golos ‘Veu’, 1970, Slog ‘Síllaba’, 1973, Dve zari ‘Dues matinades’, 1978 i Ten jabloni ‘L’ombra del pomer’, 1979 També ha traduït poesia de literatures orientals de l’antiga URSS

Periodista a Berlín, fou conegut com a dramaturg abans de la Primera Guerra Mundial, amb obres com Die Ehre ‘L’honor’, 1889, Heimat ‘Pàtria’, 1893, etc Les seves novelles ofereixen un retrat de la terra nadiua, com, per exemple, Frau Sorge 1887 També són remarcables les seves narracions Litauische Geschichten ‘Històries lituanes’, 1917

Es proposà “propagar las ideas de democracia, patria y humanidad” Els dirigents foren Carlos Blasco de Viló president de la junta directiva i José Cárdenas president del comitè local de Barcelona Al març de 1933 es transformà en Partido Sindical Demócrata, els dirigents del qual foren Luis Valencia president i Carlos Blasco del Vilo vicepresident

Participà en la rebellió contra els turcs 1804-13, però després de la fugida dels Karadjordjević hi collaborà, i fou reconegut príncep hereditari el 1830 promulgà una constitució el 1835 A causa del seu govern hagué d’abdicar Retirat a Valàquia, fou novament cridat per la Skupština amb el títol de “pare de la pàtria”