Resultats de la cerca

Quart fill de Joan de Llupià i de Vallgornera, senyor de Llupià i de Vilarmilà Fou abat comendatari de Sant Pere de Rodes El 1559 explotava mines d’argent al terme d’Arles Vallespir, en associació amb el seu parent Galceran de Vallgornera i amb Joan Borràs, professor de medicina a Perpinyà Alhora fruïa de la castellania i del forn de destret de Salses També, anteriorment al 1570, havia armat una galera, dita “Lupiana”, que comandava personalment i que encallà, una vegada, prop de Melilla Quan morí, aquest vaixell passà al seu besnebot, Gabriel de Llupià, i fou adquirida, més tard…

Fill segon de Joan de Llobera El 1466 formà una companyia mercantil amb el seu parent Ramon de Llobera Formà part de la Biga i fou membre del Consell de Cent per l’estament mercantil 1437-53 cònsol de mar 1437 i administrador de la taula de canvi 1447 Feu hereva la seva muller Nicolaua de Ferrera, i foren pares de Joan de Llobera i de Ferrera , conseller tercer de Barcelona en 1462-63 mort el 1464, del mercader Bartomeu de Llobera i de Ferrera mort el 1462, cònsol a Nàpols, i d’ Elionor de Llobera i de Ferrera , muller de Pere Font, propietari d’una de les botigues de teles més…

El 1709 fou sancionat pel fet de vendre teixits deficientment tenyits Vers el 1738, associat amb Antoni Serra Antoni Serra i Companyia, installà prop del portal Nou una manufactura d’indianes que fou probablement la primera de la península Ibèrica Mort el seu soci, s’uní al seu parent Bonaventura Canet La societat disposava el 1741 d’una dotzena de telers i fou autoritzada a importar cotó de Malta pagant la meitat dels drets, i a emprar el títol de fàbrica reial En la fabricació d’indianes utilitzà tècnics i artistes, algun dels quals era estranger El 1746 l’ajuntament li…

Estudià violí amb Mario Castellani, piano amb Angelo Gasparini i composició amb Lorenzo Parodi, al Liceo Musicale Amilcare Zanella de Gènova, a Itàlia Posteriorment estudià harmonia amb Achille Philip, contrapunt amb Triconi, composició amb Vincent d’Indy, orgue amb Pineau, i violí amb Claveau i Armand Parent, a la Schola Cantorum de París Ensenyà en diverses escoles de música, tant públiques com privades, i exercí la crítica musical en algunes publicacions, a més del diari "El Heraldo" de Barranquilla Entre les seves obres es poden destacar Concierto para piano y orquesta ,…

Fill probable de Ramon de Saguàrdia i parent pròxim de la reina Elisenda de Montcada Era canonge d’Elna i de Barcelona Fou elegit bisbe de Vic el 1306 Augmentà l’esplendor del culte i inicià el toc de l’àngelus a la catedral El 1315 cedí al rei el domini de la part episcopal de la ciutat de Vic, que els bisbes posseïen des del 890 També li cedí el domini dels castells i termes de Montbui, Tous i l’Espelt Celebrà un notable sínode el 1318 i començà la construcció del claustre gòtic de la catedral Morí a la casa Cervelló de Barcelona, on havia anat per entrevistarse amb el rei Fou…

Fill de Gausfred III i d’Ermengarda de Carcassona-Besiers Associat pel pare al govern del comtat des del 1139, quan aquest repudià la seva muller, el fill es rebellà contra el pare vers el 1150, ajudat pel seu oncle el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El 1151, però, Gausfred III el confirmà com a hereu, li concedí Perpinyà i Malloles i l’associà més estretament en el govern —es qualificà comte des del 1162— El 1164 signà una convinença amb el vescomte Guillem IV de Castellnou el 1165 rebé l’homenatge del vescomte Ramon de Tatzó Sense cap hereu ni parent més…

Estudià a París, i fou creat cardenal diaca 1198 i cardenal bisbe d’Òstia 1206 pel seu parent Innocenci III Elegit papa, s’oposà a la política absolutista de Frederic II, que excomunicà el 1227 i el 1239 Afavorí els ordes mendicants, en especial el franciscà, del qual fou protector quan encara era cardenal Tingué com a penitencier Ramon de Penyafort, que li compilà les Decretals Proposà per muller de Jaume I Violant, filla del rei d’Hongria, i secundà la política de Jaume I a Provença projectant amb ell de casar Ramon VII de Tolosa amb Sança de Provença D’acord amb Ramon de…

Filla segona del comte Jaume II Empresonat el seu pare, habità al monestir de Sixena amb la seva mare, però aviat fou traslladada amb la seva germana Isabel a Balaguer, a casa de Ramon d’Empúries, que la portà a la cort reial de València, i des d’allí fou duta a Castella Mort Ferran I, s’estigué amb la seva vídua, que l’educà El 1422 deixà Castella i passà a Lleida, on estigué a càrrec del canonge ardiaca Guillem de Barutell, parent de la seva mare, que fou nomenat tutor seu i de les seves germanes 1424 Fou casada 1438 per Alfons IV amb Raimondo Orsini , comte de Nola i príncep…

El primer vescomte conegut és Branduí 905 Onofred actuà a mitjan segle X, i a partir de Bardina 1003 — ~1017 es perfilà clarament una línia successòria que té per titulars el seu fill Dalmau I 1018-67 i el seu net Bernat Dalmau 1067-90 Un germà d’aquest vescomte fou Hug Dalmau de Cervera, senyor de Cervera i tronc de la futura branca vescomtal de Bas vescomtat de Bas Bernat Dalmau fou succeït pel seu fill Dalmau II Bernat 1086-1113, amb el qual s’acabà la successió de Bardina L’any 1130 aparegué Guillem, vescomte de Berga, de filiació desconeguda, pare del famós trobador Guillem de Berguedà…

Era fill del comte Guifré II , que féu la simonia de comprar-li l’arquebisbat de Narbona, quan només tenia 10 anys, per cent mil sous El 1041 comprà per al seu germà Guillem el bisbat d’Urgell, també per cent mil sous, a Sança d’Aragó, vídua del comte Ermengol III d’Urgell Més tard, el 1051, un altre germà seu, Berenguer Guifré, fou bisbe de Girona És famosa la seva oposició al vescomte Berenguer I de Narbona, parent seu, que l’acusà més tard, en un concili d’Arle, de les seves continuades pràctiques simoníaques, cosa que li valgué l’oposició de Roma, i fou repetidament…