Resultats de la cerca

Debutà en el campionat del món de conductors de fórmula 1 en el Gran Premi d’Anglaterra el 1970 Campió del món el 1972 Lotus i el 1974 McLaren, en fou subcampió el 1973 i el 1975 Fins a la fi del 1976 havia guanyat catorze Grans Premis

Estudià antropologia a la Facultat de Filosofia a Munic, on es doctorà el 1935, i el 1936 obtingué el títol de metge en l’examen d’estat Assistent d’Otmar Freiherr von Verschuer, director de l’Institut de Genètica i Higiene Racial de la Universitat de Frankfurt del Main, fou un fervent seguidor de la disciplina pseudocientífica dels estudis racials impulsats a l’Alemanya del Tercer Reich Afiliat des dels primers anys vint a l’organització d’extrema dreta Stahlhelm, el 1933 ingressà a les SA, el 1937 al partit nazi i el 1938 a les SS Després d’esclatar la Segona Guerra Mundial fou designat…

Hom el considera com un dels millors futbolistes de tots els temps Davanter centre o interior, posseïa un domini de la pilota i una visió de joc extraordinaris Jugà primer amb el Bauru 1951 i fou professional el 1956 amb el Santos FC, equip amb el qual assolí sis títols nacionals 1961-65, 1968, dues Copes Libertadores d’Amèrica 1962, 1963 i dues vegades la Copa Intercontinental 1962, 1963 El 1975 fitxà pel Cosmos de Nova York, amb el qual guanyà un títol nacional 1977 i finalitzà la seva carrera esportiva el mateix 1977 Internacional gairebé un centenar de vegades amb la selecció brasilera…

Emigrà al Brasil 1921, on exercí el periodisme i publicà la seva obra fonamental, ' Ala bisāṭ al-rīḥ 1929 Adaptà a l’àrab diverses poesies de Villaespesa, que traduí al castellà una part de la seva obra

Fou professor universitari Els seus llibres més importants són O visitante 1955, O Fiel e a Pedra 1961, Avalovara 1973, A Raínha dos Cárceres da Grécia 1976 i Casos especiais 1978

Féu nombroses experiències sobre navegació aèria a França, primerament amb baló 1898 i després amb avió Construí diversos aparells i aviat esdevingué famós pels seus vols a París El 1906 aconseguí de fer el primer vol d’un aparell europeu més pesant que l’aire, fet que donà un gran impuls al desenvolupament de l' aviació

La capital és Curitiba El territori comprèn una breu regió costanera a l’Atlàntic, amb la badia de Paranaguá al N i la més petita de Guaratuba al S La Serra do Mar separa aquesta zona de l’altiplà interior El Paraná, amb el seu afluent Itarare, assenyala els confins amb l’estat de São Paulo Cal diferenciar tres sectors a l’altiplà un sector oriental, immediat a la Serra do Mar, la plataforma de Curitiba, la part més habitada i més antigament colonitzada, amb aspecte de peneplà la plataforma dels Campos Gerais, al N de la vall del riu Itarare del Rio das Cinzas, ampla planúria on els rius s’…

S’inicià al Reial Club Nàutic de Tarragona RCNT Començà a competí des del 1988 en la modalitat d’embarcacions semirígides en la categoria PR-550 cc Sempre ha tingut com a copilot Nicolás Martín, tots dos integrats en l’equip Fórmula Tarragona del RCNT Fou campió del món 1993 i d’Europa 2004, subcampió mundial 2008 i continental 1995, cinc cops campió d’Espanya 1993, 1996, 2000, 2003, 2005 i diverses vegades campió de Catalunya Guanyà el Campionat Internacional de Resistència R-550 2006 Rebé la medalla d’or al mèrit motonàutic de les federacions catalana i espanyola

Fill d’un jugador olímpic brasiler, el 2009 fitxà pel FC Barcelona provinent del Volley Città di Terlizzi italià Dues temporades després fitxà pel Nuevos Gigantes de Carolina, de Puerto Rico Com a receptor, fou internacional amb la selecció brasilera

Es formà al planter de la Real Sociedad i fou suplent d’Arconada durant la seva etapa en el primer equip donostiarra 1982-84 Posteriorment, fitxà per l’Osasuna 1984-86, l’Athletic de Bilbao 1986-90 i el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1990-93, equip amb el qual disputà 81 partits Finalitzà la seva carrera novament a la Real 1993-95 Jugà un total de 296 partits a primera divisió Fou internacional en cinc ocasions