Resultats de la cerca

És possiblement, l’insecte coleòpter més bonic i cercat Habita sobretot a les muntanyes Pirineus, Alps, sobre el faig i, de vegades, sobre les flors És comú a tot Europa

Refet després de la captivitat, possiblement fou portat a Roma com a botí a la destrucció del temple d’Herodes 70 dC, i així apareix reproduït a l’arc de Tit

Portà a terme la major part de la seva activitat professional a Itàlia Pertanyia a una família benestant vinculada al ducat de Loren, i el seu pare tenia un càrrec a la cort La seva formació musical començà a la catedral de Saint-Rombaud, on ingressà com a nen cantor el 1562, sota el mestratge de Séverin Cornet L’any 1572 es desplaçà a Lisboa, i possiblement hi feu de mestre de capella Després de l’annexió portuguesa del 1580 per part de la corona de Castella, Mel marxà a Roma, i és probable que estudiés amb Palestrina En aquesta ciutat publicà les seves primeres obres i es…

Viu a la regió mediterrània i vers orient És autòcton a la península Ibèrica, on viu en llocs incultes, vores de camins, etc Possiblement d’aquesta varietat ha derivat el cascall somnífer

És comú a la terra baixa, conreat o subespontani El conreu és molt antic, possiblement d’origen mesopotàmic La forma subespontània és anomenada magraner agre L’escorça de l’arrel és tenífuga

Estudià els moviments irregulars del cometa Encke i féu una anàlisi de totes les observacions fetes des del 1819 per tal de trobar les pertorbacions planetàries possiblement responsables del seu moviment irregular

Les excavacions han posat al descobert un primitiu nucli txitximeca segles XIII-XV, amb superposicions asteques 1450-1520 El principal monument és la piràmide, coronada possiblement per dos santuaris, amb una doble escalinata

Dedicat a l’estudi de la llengua catalana, treballà possiblement en un Diccionario catalán-castellano Fou premiat en els jocs florals de Barcelona del 1859, i escriví diverses obres teatrals en castellà i poesies

Sembla que, el 1583, fou arquitecte de la capella del Santíssim de la seu, mostra primerenca de l’arquitectura renaixentista a Catalunya, traçada possiblement per Jaume Amigó i continuada més tard per Pere Blai

D’aparició molt irregular —el número 2 sortí al setembre del 1890 i el 10, al febrer del 1896—, possiblement desaparegué el 1899, amb el trasllat a Madrid del comitè nacional de la UGT