Resultats de la cerca
Es mostren 4154 resultats
pseudosuquis
Herpetologia
Ordre de rèptils arcosaures que aparegué al Triàsic.
Es tractava d’animals de mides petites, amb extremitats posteriors bastant més llargues que les anteriors, amb les quals eren capaços de córrer De règim carnívor, tenien una dentició adient
apostolicitat
Cristianisme
Per als catòlics, una de les quatre notes essencials de l’autèntica Església de Jesucrist determinades en el credo
nicenoconstantinopolità.
Significa sobretot la continuïtat de la doctrina i dels bisbes, per successió directa, amb els apòstols Per als protestants, caràcter primitiu de la doctrina en contrast amb les desviacions posteriors
coixí de seguretat
Coixins de seguretat
Apinauto
Transports
Dispositiu consistent en una bossa d’aire, col·locada al volant de l’automòbil, que s’infla en cas de xoc frontal de més de 20 km/h.
El seient de l’acompanyant també pot disposar d’aquest sistema i hom n'estudia la implantació a les portes posteriors per tal de protegir els passatgers d’un xoc lateral
preèmfasi
Processament del senyal consistent a augmentar l’amplitud d’una part del seu espectre freqüencial.
Serveix generalment per a disminuir l’efecte d’interferències dins la part que experimenta l’augment o per a compensar l’efecte que hi provoquen d’altres circuits o subsistemes posteriors
casta
Hinduisme
A l’Índia, cadascun dels estaments, generalment hereditaris, que formen la divisió jerèrquica de la societat.
El sistema de castes és un fenomen exclusivament hindú Segons la llegenda, originàriament tots els homes formaven una sola casta, l' hamsa però la degeneració progressiva féu nèixer la diversitat De les quatre castes principals, els bramans provenien de la casta única als temps primigenis, els kshatrīya i els vaishya s’havien originat en èpoques posteriors, i els shudra foren fruit de temps més posteriors encara La infinitat de castes menors, que formen el conjunt dels pàries i que són anomenades panchama , són també considerades provinents dels temps …
fàding selectiu
Fàding que presenta un canal de comunicacions per trajectòries multicamí quan el temps comprès entre l’arribada de la primera ona i l’última és superior al temps que dura un símbol de la transmissió.
En cas contrari es parla de fàding pla El fàding selectiu fa que els símbols que arriben retardats es combinin amb altres símbols posteriors, cosa que provoca una interferència intersimbòlica filtre de Nyquist
Medul·la espinal
Anatomia humana
El tronc encefàlic continua cap avall amb la medulla espinal , la part inferior del sistema nerviós central, continguda en el conducte format per la columna vertebral, d’on surten els nervis que recullen la sensibilitat i regulen la contracció muscular de gairebé tot el cos La medulla espinal és un cilindre allargat, de color blanc, que s’estén des de la base del crani fins a la zona lumbar, i mesura uns 45 cm de longitud Presenta un engruiximent a la part superior, corresponent a la zona que innerva les extremitats superiors, i un altre a la part baixa, que correspon a la zona que innerva…
Salomó Abenmenassé
Història
Jueu, anomenat Çulema o Çuleyman en els documents, fill de Jahudà i nebot de Samuel Abenmenassé
.
Torsimany al servei de Jaume II, actiu al setge d’Almeria 1309-10 i en les negociacions diplomàtiques posteriors sobretot en 1314-17 amb el rei de Granada i el pretendent a aquest regne
concitato
Música
Terme utilitzat per C. Monteverdi (stile concitato) per a referir-se a un estil de recitatiu basat en nombroses repeticions ràpides de notes (de manera semblant al tremolo) que buscava un efecte dramàtic d’excitació en la música.
Monteverdi l’emprà en obres com l’òpera Combattimento di Tancredi e Clorinda 1624 i en els Madrigali Guerrieri et Amorosi 1638 Alguns compositors posteriors fins al principi del segle XVIII imitaren aquest estil
Iṣḥaq Albalag
Filosofia
Filòsof aristotèlic jueu, autor d’una traducció, amb un comentari, de Les tendències dels filòsofs d’al-Gazzālī, escrit el 1292.
La seva problemàtica se centra en les relacions entre la filosofia i la religió i la veritat segons l’una i l’altra Tingut per heterodox, fou estudiat pels pensadors posteriors, però no citat