Resultats de la cerca
Es mostren 375 resultats
adob
adob natural d’origen argànic
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals, i que, addicionada al sòl, el compensa de les deficiències que pugui tenir d’aquests elements.
L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat suficient al sòl Sovint també aporten…
àcid múcic
Bioquímica
Àcid dicarboxílic derivat de la lactosa o de la galactosa per oxidació.
És un epímer de l’àcid sacàric Es presenta en forma de pólvores blanques que es descomponen a 255°C en ésser escalfades ràpidament És emprat per a substituir el bitartrat de potassi en la fabricació de granulats efervescents
òxid de cacoldil
Química
Derivat orgànic de l’arsènic; és el conegut de temps més antic (1760).
Líquid d’olor alliàcia i repulsiva que bull a 120°C, és obtingut per destillació de l’acetat de potassi o de sodi amb triò xid d’arsènic Té per fórmula És el component principal del líquid de Cadet
sistema de Stock
Química
Sistema emprat en la nomenclatura química inorgànica per a indicar les proporcions relatives dels elements o grups constituents d’una substància.
Consisteix en l’ús de xifres romanes, referides a l’estat d’oxidació dels elements, situades entre parèntesis a continuació dels noms d’aquests, com, per exemple FeCl 2 clorur de ferro II K 4 FeCN 6 hexacianoferrat II de potassi
adinàmia episòdica hereditària
Patologia humana
Malaltia infantil de transmissió hereditària dominant, que apareix entre els cinc i els deu anys.
Provoca crisis de paràlisi més o menys extensa d’una durada variable, entre 30 i 60 minuts La seva patogènia és desconeguda, però, diferentment d’altres quadres similars, cursa amb valors incrementats de potassi en plasma S'anomena també paràlisi periòdica hipercalièmica
kombu
Alimentació
Alga bruna de color marró fosc i en forma de làmina, rica en iode, en àcid glutàmic i en àcid algínic, molt utilitzada en la cuina japonesa.
Utilitzada sobretot per a fer brous, és abundant en fibra, minerals calci, potassi, magnesi i ferro i vitamines A, B3, B6, B9 La seva extraordinària riquesa en iode la converteix en un aliment de consum ocasional, pel risc de trastorns en la glàndula tiroides
manganat
Química
Qualsevol sal de l’àcid mangànic.
Els manganats alcalins, que són isomorfs amb els sulfats alcalins, són obtinguts per fusió del MnO 2 amb àlcalis en presència d’aire, o d’un agent oxidant, segons la reacció El manganat de potassi, de color verd, és conegut com a camaleó mineral
amilorida
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina que es fon a 241°C i que té per fórmula
És un diürètic estalviador de potassi, que potencia l’efecte de les tiazides La resposta màxima es produeix després de quatre hores de l’administració i la durada de la seva acció és de 12 hores És emprat en el tractament de la hipertensió
vidre flint
Física
Vidre òptic, molt dispersiu, amb un índex de refracció que pot arribar fins a 1,9.
És compost de sílice, d’òxid de plom i, a vegades, d’òxids de bor, de bari o d’alumini, i porta com a fundent òxids de sodi o de potassi Combinat amb vidre crown és emprat per a corregir aberracions en sistemes òptics
aparellament
Física
Fenomen pel qual dos fermions (per exemple, dos electrons) formen un estat lligat per efecte d’interaccions induïdes pel medi on es troben.
En la teoria BCS de la superconductivitat, dos electrons s’aparellen per les interaccions induïdes per les vibracions de la xarxa cristallina del material fonons Anàlogament, hom ha pogut observar aparellament d’àtoms fermiònics en gasos ultrafreds fortament interaccionants de liti-6 i de potassi-40
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina