Resultats de la cerca
Es mostren 1752 resultats
Felip II empresona per conspiració el príncep Carles, que mor a la presó mesos més tard
Felip II empresona per conspiració el seu hereu, el príncep Carles, que mor a la presó mesos més tard
El Tribunal Europeu de Drets humans rebutja la demanda de Carme Forcadell contra la seva presó preventiva
El Tribunal Europeu de Drets Humans rebutja la demanda de Carme Forcadell contra la seva presó preventiva per desproporcionada La demanda és desestimada per un sol jutge del tribunal perquè no compleix els requisits d’admissibilitat, ja que quan es va presentar 18 de gener era quan el Tribunal Constitucional encara estava pendent de pronunciar-se sobre el recurs La sentència del TEDH no es pot recórrer
Rebaixa de la pena de presó a Urdangarin i de la multa a la infanta Cristina pel cas Nóos
El Tribunal Suprem rebaixa en cinc mesos la condemna a presó que l’Audiència de Palma imposà al febrer de 2017 per la responsabilitat en el cas Nóos a Iñaki Urdangarin, que era de sis anys i nou mesos El Tribunal també rebaixa la multa per responsabilitat civil a Cristina de Borbó pel mateix cas de 265088 a 136950 euros
L’exconseller d’Economia de la Generalitat i exdirector de l’Institut Català de Finances, Jordi Planasdemunt, és condemnat a set anys de presó per un delicte d’estafa
L’exconseller d’Economia de la Generalitat i exdirector de l’Institut Català de Finances, Jordi Planasdemunt, és condemnat a set anys de presó per un delicte d’estafa
Alcatraz

Vista de la illa i la presó d’Alcatraz, a la badia de San Francisco
© Maria Galí i Cabana
Illa
Illot de la badia de San Francisco (Califòrnia).
Fou ocupat pels castellans 1769, que l’anomenaren isla de Alcatraces El 1851 esdevingué possessió dels EUA, fou fortificat i hi fou edificada una presó 1868, que pertangué a l’exèrcit fins el 1933, que passà al departament de justícia, com a presó federal La penitenciaria fou clausurada el 1963, per tal com la seva utilitat no compensava el cost de mantenir-la
pres | presa
Privat de llibertat, reclòs en una presó.
La pena de presó és imposada d’acord amb la legislació i el codi penal vigents a cada Estat Són universalment acceptades les penes de presó per a determinats delictes, com ara assassinats i crims de sang, robatoris, destrucció deliberada de propietat privada o pública, corrupció, narcotràfic o violència contra persones, entre d’altres, tot i que el marge i les circumstàncies per a l’aplicació de la pena, com també la durada i les condicions de la privació de llibertat, varien molt Amb el terme pres o presoner de consciència es designa la persona privada de llibertat…
els Quatre Camins

Presó dels Quatre Camins (la Roca del Vallès)
© Fototeca.cat
Sector o indret
Indret dels municipis de Granollers i la Roca del Vallès (Vallès Oriental).
El desembre del 2008 hi entrà en servei un centre penitenciari per a joves amb capacitat per a uns 350 interns
fets d’Octubre

Grup de miners asturians marxant cap a la presó
Història
Moviment revolucionari que tingué lloc durant la Segona República, per l’octubre del 1934.
Desencadenat per l’entrada de membres de la CEDA al govern 4 d’octubre, gairebé un any després del triomf electoral dels partits de centre i dreta novembre del 1933, comportà la repressió i control de les organitzacions d’esquerra Convocada la vaga general per l' Aliança Obrera , aquest moviment fou especialment important a Catalunya durant el Sis d'Octubre i a Astúries La caserna Pelayo Gijón després de la revolta, lloc on foren afusellats prop de 50 revolucionaris, sense judici SBHAC Aquesta regió, únic lloc de l’estat on l’Aliança Obrera havia aconseguit de reunir totes les organitzacions…
escarceller | escarcellera
Història
Persona que tenia al seu càrrec i a la seva cura una presó i els presos.
No era un funcionari especialitzat i la seva missió era generalment a càrrec de soldats, saigs o gent llogada designada per l’autoritat judicial o governativa, de què depenien els presos, tant en l’organització general de la corona com en territoris de règim senyorial Quan la presó era en un castell o fortalesa, l’escarceller es trobava sota la dependència de l’alcaid, castlà o capità del castell A partir de l’any 1834 l’escarceller esdevingué, a l’Estat espanyol, un funcionari especial
Galceran de Pinós
Sant Esteve i sant Genís rescatant Galceran de Pinós i el seu company de presó, en una taula del retaule de Sant Esteve, de Pau i Rafael Vergós
© Fototeca.cat
Història
Noble, senyor de Pinós (Galceran II de Pinós), Vallmanya, l’Espà, Gósol, Saldes i Quer Foradat, pels quals prestà jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona i Cerdanya (1117-31), dominis als quals afegí, per concessió de Ramon Berenguer IV (1134), els castells de Sant Martí de Tous, Queralt i Miralles, els quals, però, no romangueren dins els dominis familiars.
Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels signants del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren pel seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina