Resultats de la cerca
Es mostren 549 resultats
Joan Feliu
Història
Polític.
Afiliat 1861 al partit demòcrata, fou regidor de València i diputat provincial El 1868 passà al partit federalista i fou comandant d’un batalló de la milícia nacional de València com a tal participà en la insurrecció federalista del 1869 El 1873 fou diputat a les corts per València S'oposà a la proclamació del Cantó Valencià, però fou elegit vocal de la junta que el governava Després de la Restauració del 1874 intentà de refer el partit federalista Fou amic de Pi i Margall
Destur
Política
Partit polític de Tunísia fundat el 1914 pel xeic al-Ṯa‘ālibī per reivindicar la fi del protectorat francès i l’elaboració d’una constitució (en àrab dustūr).
Promogué els disturbis de 1920-22, però la repressió l’afeblí i es dividí entre els partidaris d’un règim democràtic i els que volien romandre dins l’esperit tradicionalista i panarabista Bourguiba, encapçalant el primer grup, el reorganitzà i fundà el Parti Socialiste Destourien 1934, el qual es posà al capdavant de la lluita contra els francesos Després de la proclamació de la independència 1956, lluità a favor de la república 1957 actualment, el partit s’identifica amb l’estructura administrativa del règim de Bourguiba
període electoral
Política
Dret polític
Temps en què la llei preveu la presentació de candidats fins a llur proclamació, acabades les eleccions.
Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya
Museologia
Xarxa del Memorial Democràtic que té per objecte la recuperació del patrimoni i els espais de memòria vinculats als fets històrics esdevinguts en el període comprès entre la Segona República i la lluita antifranquista, passant per la Guerra Civil, la repressió i l’exili.
Creada el 18 de febrer de 2010, agrupa els espais que constitueixen un patrimoni memorial, tangible i intangible, representatiu de la lluita i els conflictes per la consecució dels drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la Transició Inclou museus i altres centres expositius, patrimoni recuperat in situ trinxeres, búnquers, espais de dol i fosses comunes, etc, camins de memòria rutes de l’exili, camí de la llibertat, etc, llocs i espais de resistència, arxius i centres de documentació, i monuments memorials
Abdülmecit I
Història
Soldà otomà (1839-61).
Succeí el seu pare, Mahmut II, durant la guerra amb Egipte, que pogué superar gràcies a la intervenció de la Gran Bretanya, Rússia, Prússia i Àustria tractat de Londres, 1840 Continuà la política de reformes del regnat precedent, i el 1839 inicià la proclamació d’un conjunt d’edictes, el Tanzīmāt , per consolidar-les Això provocà l’oposició de les classes dirigents i dels ulemes Lluità contra Rússia guerra de Crimea, 1854-55, i pel tractat de París 1856 aconseguí de mantenir la integritat territorial de Turquia El succeí el seu germà Abdülaziz
Juan Tomás Enríquez de Cabrera y de Toledo
Història
Militar
Almirall de Castella, duc de Medina de Rioseco i comte de Melgar, fou mestre de camp a Llombardia (1671), ambaixador extraordinari al Vaticà per a l’elecció d’Innocenci XI i vicari general de Milà (1678).
Ambaixador a Roma 1685, abandonà el càrrec i es presentà a Madrid, on fou empresonat al castell de Coca Lloctinent general de Catalunya 1688, es mostrà conciliador davant les protestes dels camperols pels allotjaments, però la seva actuació fou poc afortunada En tornar a la cort aconseguí la destitució del comte d’Oropesa 1691 i polaritzà al seu voltant el partit austriacista, afrontat a Portocarrero Felip V el nomenà ambaixador a París, però de fet es traslladà a Portugal 1702, des d’on preparà la proclamació de l’arxiduc Carles d’Àustria
Luhansk
Divisió administrativa
Oblast’ d’Ucraïna, a l’extrem oriental del país.
La capital és Lukansk , i en la major part forma part del Donbass Fou creada el 1938 a partir de la divisió de l’ oblast’ Stalino, a l’antiga Unió Soviètica, que comprenia també el territori de l’ oblast’ posteriorment anomenat Done’ck Fins el 1958 rebé el nom de Vorošylovhrad i novament, des del 1970 fins al 1989 Poblat majoritàriament per russòfons, des del 2014 hi té lloc un conflicte armat arran de la proclamació, a l’abril, d’una república no reconeguda ni per Ucraïna ni internacionalment
Calahorra

Catedral de Calahorra (La Rioja)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, vora el riu Cidacos, prop de la confluència amb l’Ebre.
És un mercat agrícola de La Rioja Baixa, al centre d’una fèrtil horta Hi ha indústria derivada de l’agricultura Entre els monuments són notables la catedral és seu episcopal, iniciada a mitjan segle XII i continuada als segles posteriors, i les esglésies de San Andrés segles XVI-XVIII, San Francisco segle XVII i Santiago segles XVII-XVIII Antiga població dels vascons, en temps d’August li fou reconeguda la ciutadania Calagurris Julia Nassica El 1369 hi tingué lloc la proclamació del rei de Castella Enric IV Trastàmara
Yaḥyà ibn Ismā‘īl ibn Yaḥyà al-Qādir
Història
Senyor de la taifa de Toledo (1075-85) i de la de València (1085-92).
Net i successor d’al-Ma'mūn, en ésser Toledo lliurada a Alfons VI de Castella, aquest li arreglà l’entronització a València, on s’imposà als partidaris de Yūsuf ibn Aḥmad al-Mu'tamin , amb l’ajut d' Álvaro Háñez Les seves arbitrarietats, els alts imposts que suposava el manteniment de la mainada cristiana d’Háñez i el temor dels valencians que lliurés la ciutat a Castella provocaren la seva destitució, la proclamació del cadi ibn Ǧaḥḥāf i la caiguda de València a les mans del Cid
Sedan
Ciutat
Ciutat del departament de les Ardenes, a la Xampanya, França.
Situada a la riba dreta del riu Mosa, ha estat reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial És un tradicional centre tèxtil de la llana també té indústries metallúrgiques, de material de precisió i alimentàries El 1870, en el curs de la guerra Francoprussiana, fou escenari de la batalla de Sedan , entre les tropes prussianes del general Moltke i l’exèrcit francès del general Mac-Mahon, que es veié obligat a rendir-se i fou fet presoner La derrota francesa significà la fi del II Imperi i la proclamació de la tercera república 4 de setembre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina