Resultats de la cerca
Es mostren 1901 resultats
el Capolatell
Vista parcial de la serra de Busa on es pot veure l’esperó rocallós anomenat Capolatell, dins el terme de Navés (Solsonés)
© C.I.C -Moià
Cinglera
Esperó rocallós acinglerat (1.311 m alt.) a l’extrem NE de la serra de Busa, al qual hom només pot accedir per una palanca que l’uneix al pla de Busa, fet aprofitat durant les guerres del segle XIX per a concentrar-hi presoners de guerra.
Hi té l’entrada l’ avenc de Capolatell , de 115 m de profunditat
Kattegat
Estret marí
Estret de l’Europa septentrional que comunica la mar Bàltica amb la mar del Nord, entre Suècia i Dinamarca (península de Jutlàndia), a través de l’estret de Skagerrak al N i dels de Belt i Øresund al S.
L’amplada i la profunditat màximes són de 149 km i 94 m, respectivament
estrella de mar de set braços
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels asteroïdeus, d’uns 50 cm de diàmetre, de color vermell i amb set braços llargs, gruixuts i fràgils que es trenquen amb molta facilitat.
Habita per sota dels 50 m de profunditat, sobre fons de fang i palets
pas dels Vents
Estret marí
Estret del mar Carib, entre les illes de Cuba i la Hispaniola.
Té una amplada màxima de 80 km, i arriba als 1 700 m de profunditat
golf de Martaban
Golf marí
Golf de la costa meridional de Myanmar, que s’obre a la mar d’Andaman, entre el delta de l’Irauadi i la província de Tenasserim.
Hi desemboquen els rius Irauadi, Salween i Sittang La profunditat no supera els 200 m
cassis
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes marins del subordre dels prosobranquis, amb la coquilla de forma globosa, grossa i massissa.
Són propis de les mars càlides i viuen en els fons sorrencs de poca profunditat
mar dels Txuktxis
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, situada entre Rússia i Alaska i separada de les mars de Bering, de la Sibèria Oriental i de Beaufort pels estrets de Bering i de Lang i la punta de Barrow, respectivament.
La profunditat oscilla entre 35 i 45 m els mesos d’agost i setembre és navegable
termoclina estacional
Geografia
Capa en la qual hi ha el valor màxim del gradient vertical de temperatura, que es desenvolupa durant l’estiu a les latituds temperades i que se situa a una fondària variable (entre 10 i 100 m al mar i a menor fondària en masses d’aigua menys extenses).
A la primavera, a les latituds mitjanes, la creixent insolació i l’agitació mecànica en la capa superficial del mar fan que aquest guanyi calor, que penetra i es redistribueix en una capa superficial ben barrejada, a sota de la qual hi ha un canvi relativament brusc disminució de temperatura termoclina Mentre la insolació és important i l’agitació, relativament dèbil, la termoclina és prima, molt marcada i situada a poca fondària A mesura que l’agitació augmenta i quan a la tardor disminueix la insolació, la massa d’aigua perd calor, la termoclina s’afebleix i la seva profunditat…
Semeru
Volcà
Volcà que constitueix el pic més alt de Java, Indonèsia, a l’E de l’illa (3 676 m).
Té un cràter de 500 a 600 m de diàmetre, amb una profunditat de 2 000 m
Issyk-Kul’
Llac
Llac lleugerament salat del Kirguizistan.
D’origen tectònic, té 6 100 km 2 de superfície i una profunditat màxima de 700 m