Resultats de la cerca

En algun cas, el rellotge atòmic és un rellotge de quars en el qual la vibració del cristall de quars és estabilitzada per la freqüència d’una transició atòmica Aquesta és independent de la pressió i de la temperatura, de l’envelliment i dels xocs i, per tant, l’oscillador atòmic és insensible a les principals causes que condicionen la precisió dels altres rellotges Els patrons atòmics de freqüència es poden classificar en tres grans categories els màsers , els ressonadors de broll atòmic o de feix atòmic i les cèllules de gas Els màsers són patrons actius, és a…

 El 2011 un equip de físics canadencs aconseguí mesurar amb aquesta tècnica el moment i la posició de fotons individuals mitjançant un experiment amb un interferòmetre de doble escletxa Aquesta fita no contradiu el principi d’incertesa enunciat per Heisemberg

Les partícules normals, com el protó, presenten un nombre d’estranyesa 0, i les partícules dites estranyes tenen valors enters d’estranyesa Originalment s’assimilà a l’observació del fet que certes desintegracions eren més lentes del que hom s’esperava L’estranyesa és conservada en interaccions fortes i electromagnètiques, però no en les febles

A diferència de les reaccions tèrmiques que transcorren entre molècules en llurs estats electrònics fonamentals tot i que llurs energies de vibració, de rotació i de translació són en els marges alts d’una distribució de Maxwell-Boltzman, les reaccions fotoquímiques tenen lloc en molècules en llurs estats electrònics excitats, que són obtinguts per absorció d’un fotó En fotoquímica interessen els fotons de longitud d’ona λ entre 200 i 800 nm, per dues raons en primer lloc, perquè el contingut energètic d’aquests fotons equival a la diferència d’energies que hi ha entre l’últim orbital ocupat…

Bàsicament un àtom consta de dues parts D’una banda el nucli , format per protons i neutrons, que conté gairebé tota la massa de l’àtom ~99,9% però que només n’ocupa una part infíma ~10 - 5 vegades les seves dimensions Els electrons, d’altra banda, envolten el nucli formant capes a diferents nivells i, a conseqüència de llur càrrega elèctrica negativa, neutralitzen la càrrega positiva del nucli Les masses dels àtoms van dels 10 - 2 7 kg als 10 - 2 5 kg, i llurs dimensions dels 10 - 1 0 m als 10 - 9 m Els àtoms d’un mateix element tenen el mateix nombre de protons i electrons nombre atòmic, Z…

Això permet fer la mateixa mesura repetidament i obre la possibilitat de mesurar efectes molt petits La idea d’aquest tipus de mesura fou introduïda per Braginsky a la dècada de 1970 en el context de la detecció d’ones gravitacionals Darrerament s’han realitzat mesures sense destrucció en sistemes òptics, cosa que ha permès, per exemple, seguir en temps real per primer cop l’evolució del nombre de fotons atrapats en una cavitat òptica grup de Serge Haroche, 2007

Correntment, hom considera com a màxim 7 capes d’electrons que, per ordre, s’anomenen K, L, M, N, O, P i Q, essent la capa K la més propera al nucli Una capa completa conté 2 n 2 electrons En realitat, aquestes capes consten, respectivament, i com a màxim, de 2, 8, 18, 32, 18, 8 i 6 electrons nivell d’energia

La longitud d’ona λde cadascuna d’aquestes ratlles, segons la teoria atòmica de Bohr àtom de Bohr , és donada, en Å, per l’equació λ = 22794X N 2 / N 2 -25, essent N un nombre enter més gran que 5