Resultats de la cerca
Es mostren 947 resultats
peu
Física
Unitat de longitud utilitzada als països anglosaxons, igual a 1/3 de la iarda o a 12 polzades.
Hom el representa per ft i equival a 30,48 cm Per a superfícies i volums són emprats, respectivament, el peu quadrat 0,0923 m 2 i el peu cúbic 0,027 m 3
pal
Pal
Heràldica
Peça fonamental que travessa verticalment el camper, normalment al centre d’un escut, la seva amplària essent un terç de la de l’escut, quan és única.
Aquesta amplària disminueix amb el nombre si són més de quatre pals, és la meitat del pal normal i s’anomenen verguetes Si l’escut és caironat, quadrat o rodó, l’amplària és inferior
nuat | nuada
Heràldica
Dit de la faixa, o una altra peça de longitud, que a la seva meitat sofreix una desviació en forma de circumferència com si fos un nus.
La peça pot ésser també doblement nuada si presenta dos nusos Quan la desviació és en forma de quadrat hom parla de nuat en quadre La creu també pot ésser nuada en la seva part central
la Torre de Tamúrcia
Vista general de la Torre de Tamúrcia
© CIC-Moià
Poble
Poble (1.048 m) del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al peu de la serra de Sant Gervàs, al capdamunt d’una vall tributària, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana.
De la seva església parroquial de Sant Josep o de la Purificació depèn el nucli dels Masos de Tamúrcia Conserva l’absis de la primitiva construcció romànica i presideix la façana un campanar de torre quadrat
energia potencial elàstica
Física
Energia que s’emmagatzema com a resultat de la deformació d’un objecte elàstic.
És igual al treball necessari per a estirar l’objecte elàstic Hom la calcula com la meitat del producte del quadrat de la distància estirada i d’una constant que depèn de la natura de l’objecte elàstic
Santa Àgata
Capella
Capella del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), situada a uns 2 km a llevant del poble de Cruïlles.
És un edifici del segle XVII d’una nau amb absis quadrat que conserva una pica baptismal monolítica La capella, que havia estat parròquia, ja existia al segle XIII Centra l’antic poble de Santa Àgata del Coll
Sant Guillem de Combret
Sant Guillem de Combret
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi del Tec (Vallespir), al sector mitjà de la vall de Comalada, a 1288 m alt, al vessant meridional del massís del Canigó (un dels seus contraforts occidentals, el pla Guillem
, ha rebut el nom d’aquest santuari).
És un edifici romànic, amb absis quadrat i campanar d’espadanya, que, segons la tradició, fou construït personalment per sant Guillem L’església aleshores de Santa Magdalena fou donada el 1195 pel bisbe d’Elna al monestir d’Arles
Esparreguera
Història
Antic casal situat en un enclavament del municipi de Seva (Osona), a l’est de la vila de Centelles; depèn de la parròquia d’Aiguafreda.
Hi ha les restes d’un gran edifici quadrat, d’època romànica Fou del llinatge Espareguera testimoniat el 1189, que es fusionà vers el 1260 amb el de Vilanova, procedent de Terrassola Seva El 1290 passaren a ésser senyors de Savassona
ens de raó
Filosofia
Concepte el contingut del qual només té entitat mental, és a dir, que no existeix en la realitat (a parte rei).
L’ens de raó, tanmateix, pot tenir fonament en el real el no-res, el temps, els conceptes de privació i els dels nombres, entre altres, en serien exemples típics, o bé en pot mancar cercle quadrat, cavall alat, etc
Wies Moens
Literatura
Escriptor belga d’expressió neerlandesa.
Els seus poemes de la primera època palesen un humanitarisme de caire religiós De boodschap ‘El missatge’, 1920, Opgangen ‘Ascensions’, 1922 Posteriorment la seva poesia adoptà un caràcter decididament catòlic i nacionalista Het vierkant ‘El quadrat’, 1938, Het spoor ‘La traça’, 1944