Resultats de la cerca
Es mostren 3225 resultats
salat portulacoide
Botànica
Petit arbust, de la família de les quenopodiàcies, de 20 a 80 cm d’alt, de color gris blanquinós, amb tiges dretes o procumbents, sovint radicants, amb fulles oposades, oblongues o lanceolades, enteres i gruixudes, amb flors petites d’un verd groguenc, reunides en inflorescències espiciformes, i amb fruits en aqueni.
Es fa en maresmes, a quasi tot el litoral europeu
ravenissa borda
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles híspides, les inferiors lirades i les superiors lanceolades i dentades, de flors grogues, disposades en raïms, i de fruits siliquosos terminats en bec.
Es fa en terres de conreu, a quasi tot Europa
falzilla blanca
Botànica
Falguera de rizoma curt, de la família de les polipodiàcies, amb frondes de 5 a 15 cm, bipinnatisectes, de contorn triangular, coriàcies, d’un verd grisenc, amb sorus linears.
Es fa en roques i murs, a quasi tot Europa
gratabous
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes i de capítols purpuris.
Creix en prats, camps i llocs incultes de quasi tot Europa
llinassa
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les butomàcies, de 50 a 100 cm d’alçària, de fulles totes radicals, junciformes, i de flors rosades dispersades en umbel·la terminal.
Es fa en cursos lents d’aigua, a quasi tot Europa
voquisiàcies
Botànica
Família de terebintals formada per plantes llenyoses de fulles oposades o verticil·lades; de flors hermafrodites, pentàmeres, obliquament zigomorfes o asimètriques, de calze esperonat i amb un sol estam fèrtil, i de fruits indehiscents o en càpsula loculicida.
Consta d’unes 125 espècies, quasi totes de l’Amèrica tropical
pelviperitonitis
Patologia humana
Inflamació del peritoneu que entapissa la pelvis i dels òrgans continguts en ella.
Quasi sempre és secundària a afeccions de la trompa i dels ovaris
matajaia
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les enoteràcies, de 80 a 200 cm d’alçària, de fulles lanceolades sèssils i de flors d’un rosa purpuri.
Es fa a la vora de l’aigua, a quasi tot Europa
pelosella
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, estolonífera, pelosa, de fulles oblongues o lanceolades, blanques al revers, totes en roseta, i de capítols grocs.
Creix en prats secs, a quasi tot Europa Té propietats astringents i antibiòtiques
verderol
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell més o menys aplanat, de 4 a 10 cm d’ample, de color groc brunenc o groc d’oliva, fibril·lat, amb làmines citrines i lleugerament sinuades, i de cama més aviat curta, d’un groc més pàl·lid que el del capell.
Es fa quasi exclusivament en pinedes, especialment sobre terreny silici És molt saborós