Resultats de la cerca
Es mostren 3226 resultats
farinoses
Botànica
Ordre de monocotiledònies integrat per plantes herbàcies, quasi totes tropicals, amb flors generalment hipògines, actinomorfes i trímeres.
Les principals famílies són la de les bromeliàcies i la de les commelinàcies
anguila
anguila
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos allargats i serpentiformes, de secció quasi cilíndrica, llevat de la cua, que és comprimida.
La pell és gruixuda i llefiscosa les escates, subepidèrmiques, tenen un aspecte característic Les brànquies retenen molt la humitat, per la qual cosa les anguiles poden sobreviure algunes hores fora de l’aigua Presenten una fina dentadura a totes dues mandíbules la inferior, però, és més allargada que la superior i també al vòmer Llur activitat és nocturna Són carnívores molt voraces es nodreixen de peixos, capgrossos, cucs, etc Llur desenvolupament embrionari comporta una fase larval i metamorfosis Llur biologia és complexa Són peixos catàdroms Els individus adults viuen als rius i fins i…
Francesc Gutiérrez Agüi
Automobilisme
Pilot automobilístic que feu quasi tota la seva carrera esportiva amb cotxes de turisme o gran turisme.
La seva carrera començà l’any 1989, participant en proves de muntanya, especialitat en la qual guanyà el Campionat d’Espanya i fou subcampió d’Europa, en categoria turismes, el 1992 L’any 2000, al mateix temps que ja corria en proves de circuit, guanyà el Campionat absolut de Catalunya de muntanya En proves de resistència guanyà les 24 Hores de Barcelona 1998, 2008, la categoria dièsel de la mateixa prova 2000 i la classe A2 2011, i encara pujà dos cops més al podi en altres edicions Guanyà el campionat català de turismes en circuit 2001, 2003 També participà en curses internacionals com les…
escordi
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, alta de 10 a 15 cm, pubescent, estolonífera, de fulles oposades, oblongues i fortament dentades, i de flors purpúries en glomèruls verticil·lats.
Creix en llocs humits, a quasi tot Europa
peluda
Peluda
John Poulakis (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de fulles en roseta, híspides, oblongues, sinuades o pinnatífides, i de capítols grossos, d’un groc brillant.
Es fa en prats a quasi tot Europa
falzilla blanca
Botànica
Falguera de rizoma curt, de la família de les polipodiàcies, amb frondes de 5 a 15 cm, bipinnatisectes, de contorn triangular, coriàcies, d’un verd grisenc, amb sorus linears.
Es fa en roques i murs, a quasi tot Europa
ravenissa borda
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles híspides, les inferiors lirades i les superiors lanceolades i dentades, de flors grogues, disposades en raïms, i de fruits siliquosos terminats en bec.
Es fa en terres de conreu, a quasi tot Europa
salat portulacoide
Botànica
Petit arbust, de la família de les quenopodiàcies, de 20 a 80 cm d’alt, de color gris blanquinós, amb tiges dretes o procumbents, sovint radicants, amb fulles oposades, oblongues o lanceolades, enteres i gruixudes, amb flors petites d’un verd groguenc, reunides en inflorescències espiciformes, i amb fruits en aqueni.
Es fa en maresmes, a quasi tot el litoral europeu
voquisiàcies
Botànica
Família de terebintals formada per plantes llenyoses de fulles oposades o verticil·lades; de flors hermafrodites, pentàmeres, obliquament zigomorfes o asimètriques, de calze esperonat i amb un sol estam fèrtil, i de fruits indehiscents o en càpsula loculicida.
Consta d’unes 125 espècies, quasi totes de l’Amèrica tropical
llinassa
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les butomàcies, de 50 a 100 cm d’alçària, de fulles totes radicals, junciformes, i de flors rosades dispersades en umbel·la terminal.
Es fa en cursos lents d’aigua, a quasi tot Europa