Resultats de la cerca
Es mostren 401 resultats
Eva Parera
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica artística.
Iniciada al Club Medina, l’any 1978 ingressà al Centre Gimnàstic Barcelonès, amb el qual fou campiona de Catalunya per equips 1978 L’any 1980 aconseguí la medalla de plata del Campionat de Catalunya competint com a independent El 1981 s’inscrigué a l’Escola Gimnàstica Rítmica Barcelona i un cop retirada treballà d’entrenadora
Alba Ariño Nuez
Gimnàstica
Gimnasta.
S’inicià en gimnàstica rítmica a l’AE Eixample, i posteriorment competí amb el Club Muntanyenc Sant Cugat L’any 2004 debutà en gimnàstica estètica, modalitat en la qual s’especialitzà, i formà part del primer equip que s’estrenava per als Mundials Participà en tots els Campionats del Món entre els anys 2004 i 2010
Amadeo Roldán
Música
Compositor, professor, violinista i director d’orquestra cubà.
A Madrid estudià violí, harmonia i composició L’any 1921 emigrà a Cuba, d’on era originària la seva mare Ben aviat fou el primer violí a l’Orquesta Sinfónica i a l’Orquesta Filarmónica de l’Havana, on més tard exercí de director A partir del 1929 tocà la viola a la Sociedad de Música de Cámara El mateix 1929 oferí concerts amb el compositor i violinista espanyol Joaquín Turina a la Sociedad Hispano-cubana de Cultura Amb A García Caturla foren pioners de l’art simfònic cubà amb obres com Rítmica V i VI 1930, compostes per a instruments tradicionals, d’origen africà o europeu, on…
Teresa Boronat i Fabra
Dansa i ball
Ballarina, coneguda artísticament com Teresina Boronat.
Estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i rítmica amb el mestre Llongueras Deixebla de Pauleta Pàmies, el 1919 debutà al Liceu de Barcelona com a primera ballarina del cos de ball auxiliar de l’òpera Actuà amb el Teatre Líric, com a cantant i actriu dramàtica, debutà a París 1924 com a ballarina i coreògrafa, i establí allí una escola de dansa 1927
Seduli
Literatura
Poeta llatí cristià.
Fou sacerdot i, potser, bisbe Escriví un Paschale carmen , en hexàmetres, de poc valor poètic, que amplià en un Opus Paschale , en prosa rítmica Hi tracta els fets més importants de l’Antic Testament i de la vida i passió de Jesús Coneixedor i imitador dels principals poetes llatins de l’època imperial, és autor de l’himne A solis ortus cardine , integrat a la litúrgia llatina
rhythm-and-blues
Música
Música popular pròpia dels negres nord-americans emprada sobretot en el ball.
Té una base predominantment rítmica, a la qual hom superposa melodies provinents del gòspel i del blues Sorgí els anys trenta a partir, sobretot, del boogie-woogie orquestral, i posteriorment n'ha derivat el rock-and-roll Entre els intèrprets més destacats d’aquest gènere cal esmentar Fats Domino, Ray Charles i Chuck Berry El terme fou encunyat el 1948 pel periodista i productor musical nord-americà Jerry Wexler
música eslava
Música
Art musical desenvolupat pels pobles eslaus.
Hom en troba ja testimonis al segle VI Els pobles eslaus conrearen especialment la cançó en els aspectes èpic, familiar i religiós Les seves característiques són força rítmica, melodia limitada i diatònica i estructura formal molt simple A l’edat moderna la música culta imità l’estil de l’Occident europeu, però al segle XIX s’orientà cap a la música popular, actitud en la qual destacà la música russa
Associació Esportiva Catalònia Pro-Discapacitats

Equip d’hoquei sobre herba de l’Associació Esportiva Catalònia Pro-Discapacitats
Arxiu Associació Esportiva Catalònia Pro-Discapacitats
Esport general
Entitat de Cerdanyola del Vallès que dona suport a persones amb discapacitat intel·lectual.
Fundada el 2000, pertany al Grup Catalònia Té equips de basquetbol, handbol, hoquei sobre herba i petanca i compta amb esportistes que participen en la lliga de boccia Organitza activitats d’atletisme, futbol, hoquei sobre herba, gimnàstica rítmica, natació i tennis de taula És membre de Discapacitat Intellectual Catalunya DINCAT, la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics ACELL i la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals
Isidor de Sevilla
Música
Teòleg i doctor de l’Església hispanoromà.
Bisbe de Sevilla 599-636, l’any 633 presidí el quart concili de Toledo, que tenia com a objectiu la unitat doctrinal i litúrgica a la Península Ibèrica i a la Gàllia Narbonesa Fou un dels escriptors de més pes durant tota l’Edat Mitjana, i entre les seves obres destaca Etymologiarum sive Originum libri XX El llibre tercer, De quatuor disciplinis mathematicis , parla de l’aritmètica, la geometria, la música i l’astronomia En l’apartat musical, Isidor divideix el so en tres categories la primera és l’harmònica, originada en cantar, la segona és l’orgànica, que és el resultat de bufar un…
ritme

Peus grecs
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Organització temporal de la música.
L’estudi del fenomen rítmic no es pot limitar a l’estudi de les durades dels sons -variable més propera a l’articulació que al ritme- ni a la dels seus valors valor Si bé sovint el terme ritme s’empra per a designar la mera combinació de valors combinació que, normalment, serà recurrent al llarg de la peça, cal tenir present que l’organització rítmica és, en general, el resultat de la combinació de tots els paràmetres musicals Cal assenyalar que el present article es concentra exclusivament en la música occidental, circumstància que no ha de fer pensar que el fenomen rítmic no està present…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina