Resultats de la cerca

Mineral de la subclasse dels nesosilicats que cristallitza en el sistema ròmbic en cristalls d’hàbit prismàtic Té dues macles cruciformes molt característiques en una els cristalls es tallen en angle recte creu de Bretanya i en l’altra formen un angle d’uns 60° creu de Sant Andreu És un mineral de color marró, té lluïssor resinosa, duresa 7 i densitat 3,7 Es troba en roques metamòrfiques de grau mitjà

Cristallitza en el sistema ròmbic, de cristalls poc freqüents, incolors o de color roig, i de lluïssor vítria Té duresa 2,5 i pes específic 1,6 És la sal potàssica més important dels jaciments salins del nord d’Alemanya forma per si sola, o mesclada amb la sal comuna, la capa superior de la formació salina d’aquests jaciments, denominada regió de la carnallita Se'n troba també a la conca potàssica de Súria i Cardona

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’olivina no és, de fet, un sol mineral, sinó que constitueix tota una sèrie, els termes extrems de la qual són la forsterita Mg 2 SiO 4 i la faialita Fe 2 SiO 4 És un element corrent de les roques eruptives bàsiques L’olivina abunda a Bohèmia i Moràvia, a Eifel i a Andalusia Als Països Catalans, n'hi ha sobretot a la regió de Girona i a Sóller Mallorca Occidental

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Pertany a la subclasse dels ciclosilicats, anomenats així perquè llur estructura és formada d’anells de tetràedres de SiO 4 Es dóna poc en cristalls generalment ho fa en forma de grans irregulars o en masses Té una duresa de 7 i una densitat de 2,55-2,75, que augmenta amb el contingut de ferro Els colors més característics són el blau o el violaci, però també pot ésser incolor, gris, groc o marró clar

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit dels cristalls pot ésser prismàtic tabular o piramidal en general són mal formats Hom el troba també en nòduls i en eflorescències Té una duresa de 3,5, i és fràgil, i una densitat de 9,4-10 És de color blanc argentí, amb tons groguencs Poc freqüent en els filons d’argent, hom en troba a la Selva Negra, a Xile i en els filons de cobalt argentífer al Canadà

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Hom el troba sovint en fibres o en masses A vegades presenta un aspecte terrós La duresa és de 2-4, i la densitat varia entre 2 i 2,5 El color és verd o blau, i quan conté òxids de ferro o de coure varia entre el marró i el negre La seva natura no és ben coneguda És una mena secundària del coure i s’origina en les àrees d’oxidació dels jaciments de coure en els quals hi ha sílice lliure

Cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls que sovint es presenten maclats amb un aspecte pseudohexagonal Té una duresa de 3-3,5 i una densitat de 4,3 Normalment és incolor o blanc, bé que de vegades pot tenir un lleuger color groc És el més important dels minerals del bari després de la baritina BaSO 4 Generalment es presenta associada a la galena i a la baritina en les venes hidrotermals de baixa temperatura N'hi ha jaciments importants a Cumberland i Durham Anglaterra i a Califòrnia EUA També n'hi ha al Camp de Tarragona i al País Basc

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic L’hàbit dels cristalls pot ésser tabular, en plaques fines, en masses fullades o bé en formes estalactítiques És incolor, bé que pot presentar tintes diverses Té una duresa de 6,5-7 i una densitat de 3,3-3,5 Els oxígens hi són disposats formant una estructura hexagonal compacta, els llocs buits de la qual són ocupats per ions d’alumini Forma part de les bauxites, i els principals jaciments són a Hongria, França i els EUA Hom el troba també en algunes pegmatites alcalines com a mineral hidrotermal de formació tardana

És anomenada també ferro acicular Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic És d’hàbit generalment tubular, prismàtic o en agregats Pot ésser de color marró fosc a groguenc o marró vermellós en les varietats terroses Té un esclat metàllic, de vegades mat, una duresa de 5-5,5 i una densitat de 3,3-4,3 La goethita s’origina per meteorització dels minerals ferrífers siderita, pirita, magnetita o glauconita en condicions oxidants a la temperatura ambient, o també per precipitació directa en l’aigua de mar o en llacs o pantans És el principal constituent de la limonita

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls prismàtics sovint pseudohexagonals també es presenta en masses columnars, fibroses o granulars, i són freqüents les macles Té una duresa 3,5 i una densitat 3,785 De color gris groguenc o verdós, presenta l’esclat del vidre i és translúcida Gairebé sempre conté una mica de calci, que substitueix l’estronci Mineral típic de jaciments hidrotermals de baixa temperatura i gairebé sempre associat a la baritina, la celestina i la calcita formant venes en les roques calcàries N'hi ha jaciments importants a Münster Alemanya,…