Resultats de la cerca
Es mostren 268 resultats
Les rutàcies
Rutàcies 1 Ruda Ruta angustifolia a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’una flor amb els marges dels pètals laciniats x 2 c detall d’un fruit x 3 2 Gitam Dictamnus albus a detall d’una flor x 1 b detall d’un estam x 2 Eugeni Sierra Família gairebé cosmopolita, s’estén principalment per les regions tropicals i temperades i inclou uns 150 gèneres Només set espècies es troben espontànies als Països Catalans Les rutàcies es caracteritzen per la possessió de glàndules secretores productores d’essències a les fulles, les tiges, les flors i els fruits Algunes de les espècies tenen interès en…
Sant Joan del castell de Navata
Art romànic
Situació Aquesta església es troba situada dintre el recinte del castell Mapa 258M781 Situació 31TDG885749 Per anar-hi cal fer el mateix camí que duu al castell Història La capella del castell de Navata era emplaçada a l’angle nord-est del seu recinte fortificat El castell és conegut popularment amb el nom, d’altra banda ben corrent, de “Castell dels Moros” L’any 1251 hi ha una primera notícia coneguda sobre la capella de Sant Joan del castell de Navata El 19 de gener de 1291 el vescomte Dalmau de Rocabertí hi instituí un benefici que dotà amb 50 mitgeres d’ordi, 20 de blat, 15 somades de…
Les fabàcies o papilionàcies
El lot Lotus corniculatus és una papilionàcia comuna als prats i a certs matollars, a bona part del país Les seves tiges terminen en grupets de poques flors i fa fulles trifoliades, cadascuna amb dues estípules de morfologia semblant a la dels folíols Enric Curto La família de les papilionàcies és una de les més importants a escala mundial, tant pel nombre d’espècies que la formen més de 12 000, repartides en uns 450 gèneres com pel protagonisme que tenen moltes en certs paisatges vegetals, com també per la intensa utilització agrícola de què són objecte, ultrapassades només en aquest…
panícula
Botànica
Inflorescència composta de tipus racemós, formada per un eix amb branques que són ramificades de nou en raïms.
lardizabalàcies
Botànica
Família de ranals integrada per lianes i arbusts, de fulles sovint palmades i flors solitàries o en raïms.
Són pròpies de l’hemisferi meridional
coixí de monja
Botànica
Mata espinosa, de la família de les papilionàcies, de flors blanques col·locades en raïms axil·lars, pròpia del litoral.
campetx
Botànica
Petit arbre espinós, de la família de les cesalpiniàcies, de fulles paripinnades i flors grogues agrupades en raïms.
Els troncs, sovint formant feix, rugosos, tenen el duramen vermell brunenc a causa de la substància colorant que contenen, l’hematoxilina Originari de Mèxic Campeche, és conreat a les Antilles, a les Índies orientals i al nord d’Amèrica del Sud La fusta dita palo de Campeche , molt dura, negrosa, té aplicació en ebenisteria, en la confecció de parquets, etc, i havia també estat utilitzada directament com a tint el seu comerç amb Europa fou molt important, especialment al s XVIII hom en troba sovint com a càrrega dels vaixells catalans de la carrera d’Amèrica L' extret de campetx , que hom…
agràs
Agronomia
Suc obtingut de raïms verds, de gust àcid, agradable, emprat com a refrescant en l’alimentació i en medicina.
brasil
Botànica
Arbre de la família de les cesalpiniàcies, de fulles paripinnades i flors pentàmeres agrupades en raïms, originari del Brasil.
La seva fusta, un cop assecada i polvoritzada, forneix la matèria colorant vermella del mateix nom
espartina
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les gramínies, rizomatoses i atofades, amb espigues agrupades en raïms.
Solen formar prats costaners, especialment al litoral atlàntic