Resultats de la cerca

Fou regidor perpetu de València Era un expert en moneda i publicà 1689 un Parecer sobre l’admissió al Regne de València de la moneda castellana reformada el 1686 i amb un valor fixat El 1704 publicà un Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía hasta Felipe V Durant la guerra de Successió es mostrà filipista el 1706 fou desinsaculat per les autoritats fidels al rei arxiduc Carles III

Organista i músic de la capella reial, compongué obres destinades a la litúrgia reformada i a la catòlica De la seva producció es destaquen la missa a set veus Puer natus est nobis , dues Lamentacions i el motet per a quaranta veus Spem in alium , d’escriptura contrapuntística molt elaborada Escriví música per a instruments de tecla perduda en bona part i les variacions sobre Felix namque 1562-64, obra innovadora destinada al virginal

La ciutat nasqué al voltant d’una abadia fundada al s VII i reformada al s XIII per l’orde de Cluny D’aquest temps data l’església de Sant Pèire La porta meridional és una obra molt important de l’escultura romànica al timpà hi ha el monumental relleu de la Visió de l’Apocalipsi , realitzat cap al 1130 El claustre, del s XII, reconstruït al s XIII, té un magnífic conjunt de capitells historiats

No es coneixen notícies històriques d’aquesta església anteriors al 1300 No obstant això, tenint en compte que el castell de la Donzell és documentat des del segle XII, és probable que l’església de la Donzell existís ja en època romànica L’església parroquial de Sant Roc, situada a l’exterior del recinte clos del poble antic, fou molt reformada al segle XVI És un edifici d’una nau, amb un campanar de torre quadrada

D’aquesta església del comtat de Girona, a la vora esquerra del riu Terri, tenim poques notícies, tot i que en el seu terme s’han trobat diversos objectes d’origen romà, avui dipositats al Museu Arqueològic de Girona El 1266 apareix citada l’església parroquial “ Sanctae Logahie de Sterria ” l’evolució posterior ens mostrarà, ja al segle XIV, l’expressió “ Sanctae Leocadie de Sterria ”, tal com indiquen els nomenclàtors del bisbat de Girona L’antiga església fou reformada durant el segle XVI

Originàriament són episcopalianes l’Església anglicana i altres esglésies protestants que en depenen històricament Hom troba llurs antecedents en el conciliarisme i, més especialment, en l’episcopalisme, en tant que moviments que expressen un rebuig formal de la monarquia papal Els episcopalians s’organitzaren, a l’Estat espanyol, amb la fundació a Madrid de l’Església Espanyola Reformada Episcopal per Joan Baptista Cabrera i Ibarz, que en fou el primer bisbe 1896 Als Països Catalans, hi ha un prevere a la parròquia de Sabadell

Vers el 1270 s’hi formà un grup de donades, que el 1275 rebé del bisbe de Vic, Ramon d’Anglesola, la regla de sant Agustí El 1304 un grup d’elles passà a fundar el monestir de Santa Caterina a l’horta de Cervera Part de la comunitat continuà a Sant Miquel, fins que a mitjan s XIV es traslladà a la capella de Santa Llúcia de Rajadell, prop del mas Forn, on continuaren fins a la fi del s XV La capella de Sant Miquel fou reconstruïda el 1632 i reformada el 1826

Fou reformada en estil barroc 1603-1700 A l’interior, d’un decorativisme luxuriant, hi collaboraren Jacob Bertessi, Aliprandi i Vicent Garcia la volta és coberta per un gran fresc, obra mestra d’Antonio Palomino 1697-1700, de tema apocalíptic A la façana, més classicista, hi ha escultures de Bertessi, Lleonard Juli Capuç i Felip Coral, i és coronada per un edicle de Bernat Ponç Les pintures i talles de les capelles —obres de Capuç, Boney, Conchillos, Josep Vergara murals de la capella de la Comunió, etc— han estat força malmeses

En època islàmica la població era formada per un conjunt d’alqueries El 1242 era senyoria de Gaspar Despallargues passà després a la corona Formà part sempre del terme de València des del 1836 fins al 1897 formà, però, municipi independent El 1507 hi fou erigida la parròquia de la Mare de Déu de la Misericòrdia i iniciada l’església actual, reformada durant el s XIX Conserva la imatge de la Mare de Déu del Campanar , d’alabastre, trobada el 1596 durant la construcció Es conserva de l’època medieval l’alqueria de Llopis

Ja al s XV aparegueren dos comptadors majors d’hisenda i dos de comptes La comptadoria fou organitzada el 1476 i reformada el 1523, el 1544 i el 1568 També hi havia la Comptadoria Major d’Hisenda i la Comptadoria general de Comptes, la primera de les quals administrava les rendes reials La creació del Consell d’Hisenda, el 1523, en limità les funcions, però la confusió entre ambdós organismes es mantingué fins el 1602, que la Comptadoria fou assimilada al Consell Al començament del s XVIII fou substituïda per uns altres organismes