Resultats de la cerca

El sector de la riba esquerra és molt estret i limita amb l’abrupta serra que separa les valls de la Tet i de l’Aglí només permet l’establiment de poblacions i els grans regadius des de Cornellà de la Ribera en avall Pesillà de la Ribera, Vilanova de la Ribera, Baó, Sant Esteve del Monestir El sector de la riba dreta és més ample i regat, principalment, pel canal de Corbera, que ressegueix les darreres elevacions dels Aspres, límit meridional de la plana Illa, Nefiac, Millars, Sant Feliu d’Amunt, Sant Feliu d’Avall i el Soler…

La vinya 255 ha, 131 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, els conreus d’hortalisses 228 ha, 99 de les quals d’escaroles, 49 de tomàquets, 25 d’enciams, 21 de julivert, 12 de productes primerencs, 4 de carxofes, 3 de pastanagues i 1 de coliflors i els fruiterars 60 ha, 37 de les quals de presseguers, 14 d’albercoquers, 7 de pomeres i 3 de pereres cobreixen bona part del terme El regatge es deu, en bona part, als pous artesians el primer del Rosselló fou fet a Toluges el 1829 Hi ha empreses mitjanes de construcció, d’expedició de fruita i hortalisses i…

És dividit en dos sectors pel riu Vernissa a la dreta, l’antic terme d’Alfauir, en part pla i en part accidentat per una sèrie de petits turons a l’esquerra, el territori de l’antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba Tot i que el Vernissa és sec la major part de l’any, les seves aigües són utilitzades per al regatge mitjançant un assut i a través d’una séquia que rega part dels termes d’Alfauir i de Ròtova En conjunt, només hi ha 100 ha de regadiu, en part regades amb l’aigua del subsol hom hi conrea tarongers El secà ocupa unes 250 ha hom hi conrea garrofers, vinyes de raïm…

Neix a la font de Gàver Segarra, encara que recull les aigües del sector més alt de l’altiplà segarrenc entre la Rabassa i la Manresana, a través dels torrents de Freixenet, del mateix barranc que forma la capçalera del Sió, des de Sant Guim de l’Estació, els torrents de la Molgosa i de Malacara El riu passa vora Sant Domí, el Castell de Santa Maria, Gàver, Estaràs, Santa Fe de Segarra, Montfalcó Murallat, les Oluges, Castellnou d’Oluges, Malgrat, la Prenyanosa, Tarroja de Segarra, Sedó, Riber, Hostafrancs, Concabella, Ratera, Golonor, Sisteró, Pelagalls, els Plans de Sió on hi és presa l’…

Neix a les muntanyes d’Urbión, recorre la Meseta d’est a oest i, travessant els relleus de Trás-os Montes, desguassa a l’Atlàntic per Porto El seu aiguavés és limitat per les muntanyes de la serralada Cantàbrica, al nord, i les del Sistema Central, a migdia El seu pendent és singular, puix que és més abrupte al curs baix El seu cabal és d’uns 630 m 3 /s a la desembocadura, i prové sobretot dels afluents cantàbrics, gallecs i portuguesos A l’aiguabarreig amb el Pisuerga porta 55 m 3 /s el Pisuerga n'hi aporta 82, i l’Esla n'hi afegeix 180 finalment, abans del Tormes, el Duero porta ja 360 m 3…

Coregnà amb el seu germà gran, Borrell II, per renúncia de llur pare Sembla que es dedicà a l’estricte comtat de Barcelona i, dins aquest, a la capital i a les comarques veïnes Mentre Borrell s’esmerçava en les relacions exteriors i en els afers militars, Miró es concentrava en les qüestions interiors i d’infraestructura El seu nom va unit a la construcció, o més probablement reconstrucció, d’un canal que duia les aigües del Besòs des de Montcada fins al peu de les muralles de Barcelona i fins a la mar, que serví per a moure molins, per al regatge del nord-est del pla de…

En molts llocs aragonesos fou anomenat alfardon El fur aragonès De Alfardis no permetia que ningú en fos eximit, tant clergues com laics, i permetia d’executar els béns dels qui es negaven al pagament del tribut

Hom considera que neix a la font Major de l’Espluga de Francolí Conca de Barberà, a la confluència del riu de Milans amb el barranc del Tillar, travessa la Serralada Prelitoral per l’estret de la Riba i, després de passar pel Camp de Tarragona, desemboca a ponent del port tarragoní Té 85 km de llargària La capçalera s’obre en ventall sobre la Depressió Central Catalana passa per la vila de Montblanc a la Riba rep el Brugent, per la dreta, procedent de les muntanyes de Prades 1 229 m, i surt de l’estret per Picamoixons, gairebé ja amb tot el…