Resultats de la cerca

Fill de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl, baró de Patraix, i d’Àngela Sabata de Mercader Doctor en teologia per Alcalá i canonge de València, entrà en la Companyia de Jesús el 1579 Ensenyà teologia i Sagrada Escriptura en diferents collegis de la corona catalano-aragonesa, i fou rector del de Saragossa A València fou confessor i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera, del qual escriví la Vida València 1612 i 1696 És també autor d’uns Discursos sobre los cuatro novísimos en dos volums València 1604-08

Era frare agustí i doctor en teologia Fou professor a la Universitat de Perpinyà, prior de Santa Maria d’Espirà de Conflent 1607 i comissari de la Inquisició per al Rosselló Publicà el Llibre i declaració de noms, virtuts, perfeccions, gràcies, títols, excellències i grandeses de la sempre santa i verge Maria, mare de Déu Perpinyà 1630, un llibre de devoció tradicional, d’estructura simbòlica i gran nombre d’imatges Als preliminars hi figuren unes octaves artificioses i el capítol tercer tracta de la història de l’església i priorat d’Espirà

Vida i obra Ordenat de sacerdot i doctorat en teologia a Avinyó, tornà a Mallorca Entrat a la Companyia de Jesús 1545, a Messina 1548-52 organitzà els estudis humanístics i doctrinals a la manera de París, mètode seguit després per tots els collegis de la Companyia Fou collaborador d’Ignasi de Loiola i assistent dels pares generals Diego Laínez i Francesc de Borja 1566-68 Contribuí a l’expansió de la Companyia de Jesús i a la fundació de nous collegis arreu d’Europa La seva llengua literària fou exclusivament el llatí humanístic, que alternava, en la correspondència, amb l’italià i el…

Carmelità, prior del convent d’Onda i vicari general de l’orde a Càller Sardenya Escriví un Espill de ben viure i per a ajudar a ben morir València 1559, amb una prosa natural i elegant, que, traduït al castellà el 1565, gaudí d’una gran fortuna editorial Se’n feren una dotzena de reedicions en castellà, dues en català i dues de bilingües Una edició catalana del 1827 presenta la curiositat d’incorporar entre parèntesis, al costat de les paraules considerades arcaiques, formes lingüísticament més modernes

Prevere, estudià a Cervera i ensenyà filosofia a l’Estudi General de Tarragona Publicà una art de ben morir, el Modo expedit i pràctic d’ajudar a bé morir Tarragona 1756, que tingué una gran difusió al s XVIII, amb diverses reedicions, i dos sermons apologètics

Eclesiàstic, fou rector de Bigues i de Sant Boi de Llobregat Cap a la fi del s XVIII publicà un Compendi o breu explicació de la doctrina cristiana en forma de diàlogo entre pare i fill , que tingué una extraordinària difusió hom en coneix més de setanta edicions al llarg del s XIX i traduccions al castellà

Vida i obra Carmelita descalç 1592, obtingué diversos càrrecs dins del seu orde Publicà Glosas a unos tercetos sacados de la doctrina de los libros del VPF Juan de la Cruz Girona 1650 A més d’aquestes glosses poètiques, el llibre conté la primera edició de dos tractats del místic carmelità castellà, Cautelas i Avisos Bibliografia Beltran, G 1995, p 49-71 Vegeu bibliografia

Prevere oratorià i professor de la Universitat de València, publicà diversos opuscles religiosos i sermons en castellà i tres sermons en català, segons els models barrocs de prosa culta el Sermó per a la festa del segon centenar de la canonisació del pare sant Vicent Ferrer 1655, un en honor de Tomás de Villanueva 1659 i un tercer en honor del popular predicador franciscà Pere Esteve predicat el 1658 i imprès el 1677

Eclesiàstic, rector de Tàrrega, publicà el sermonari Alívio de pastors i past d’ovelles Barcelona 1718, reeditat el 1818 i el 1844 se’n feu encara la versió castellana 1825, 1829 i 1899 Pretén servir alhora com a catecisme i com a explicació dels evangelis dominicals Sorprèn per la seva austeritat, en l’entorn cultural de l’època es caracteritza per la simplicitat estructural, la brevetat dels textos i l’absència de retòrica, trets que l’autor defensa en el seu pròleg en oposició a la predicació habitual

Eclesiàstic del bisbat d’Urgell, fou rector de Tiurana, Hostafrancs i Albes, canonge magistral de Tarragona i examinador sinodal del bisbat d’Urgell i de l’arxidiòcesi tarragonina Publicà un voluminós sermonari intitulat Dominiques o plàtiques morals sobre los sagrats evangelis de cada una de les dominiques de l’any Manresa s d, dedicatòria del 1823, escrit en un català directe i eficaç, basat en la seva experiència homilètica fou reimprès a Tarragona 1834