Resultats de la cerca
Es mostren 265 resultats
Charles Lebon
Industrial francès.
Sense relació ni parentiu amb el descobridor del sistema d’obtenció de gas Philippe Lebon d’Humbersin , centrà la seva activitat en el negoci de la producció de gas i les xarxes de subministrament per a l’enllumenat A França, el 1847 fundà la Compagnie Centrale d’Éclairage par le Gaz per a les ciutats de Dieppe, Pont-Audemer, Honfleur i Chartres, empresa que el 1864 començà a cotitzar en borsa Tanmateix, gran part de la seva activitat la desenvolupà a l’Estat espanyol el 1841 obtingué de l’Ajuntament de Barcelona la concessió de l’enllumenat públic durant 15 anys…
Santa Maria d’Artesa de Segre
Art romànic
L’actual església parroquial d’Artesa, dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció, és un edifici modern construït el 1965 en substitució d’un d’anterior bastit al segle XVIII Tanmateix, la primera referència a l’església d’Artesa data del 1037 Es tracta d’un document que pot considerar-se fals o millor dit falsificat en el segle XII a partir de dos documents anteriors que serien autèntics, concretament, a partir de l’acta de consagració de l’església del castell de Santa Maria d’Artesa, desapareguda, i potser d’una carta de franquesa Pensem que un dels documents emprats per a la falsificació és…
Sant Pere del Pinetell (Montblanc)
Art romànic
Situació Aspecte actual de les ruïnes, en què és ben visible la part de l’absis d’on s’han sostret molts dels carreus primitius ECSA - M Catalán Les restes de l’església de Sant Pere es troben situades als peus del turonet del Pinetell Mapa 34-16418 Situació 31TCF493842 Per a arribar al turó del Pinetell cal agafar la carretera local TV-2421, que de Prenafeta es dirigeix vers Montblanc quan s’arriba a una creu de terme s’ha d’agafar un camí de carro que després de 2 km mena a l’esmentat turonet, als peus del qual hi ha els vestigis de l’església FEB Història El lloc del Pinetell es documenta…
Benito Mussolini
Benito Mussolini
© Fototeca.cat
Història
Polític italià.
Fill d’un ferrer i d’una mestra, cursà estudis de magisteri S'inicià en l’activitat política dins el partit socialista, del qual encapçalà l’ala radical quan aquesta s’imposà al congrés de Reggio de l’Emília 1912, assolí la direcció del diari milanès Avanti , òrgan oficial del partit Neutralista en esclatar la Primera Guerra Mundial, poc després féu campanya a favor de la intervenció d’Itàlia en el conflicte, fet que li valgué l’expulsió del diari i del partit Per difondre el seu ultranacionalisme creà un nou diari, Il Popolo d’Italia , mentre promovia la formació dels fasci di combattimento…
cinema belga
Cinematografia
Cinema produït a Bèlgica.
Entre els predecessors més directes del cinema belga cal comptar el Phehakistiskope de JA Plateau Quan començà a desenvolupar-se la producció de films, pel fet d’ésser un país bilingüe, la majoria d’actors i realitzadors foren atrets pel corrent francoparlant, més fort, i passaren a treballar a França Malgrat tot, una escola documental es desenvolupà amb O Decroly i amb Schoukens del 1907 al 1913 Als voltants del 1914 es produí una consagració del llargmetratge amb A Machin i J Feyder Desaparegut el primer i francesitzat el segon, la competència entre flamencs i valons s’accentuà amb el…
Filippo di Ser Brunelleschi
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor italià, un dels iniciadors del Renaixement, juntament amb Donatello i Masaccio.
Al començament desenvolupà essencialment la seva activitat dins el camp de l’escultura El 1401 es presentà al famós concurs, guanyat per Ghiberti, per a les segones portes del baptisteri de Florència, amb un relleu en bronze, del sacrifici d’Abraham Museo Bargello, Florència Després es decantà cap a l’arquitectura El 1409 treballava a la Torre della Petraia de Florència i a la casa d’Apollonio Lapi al Canto de Ricci, i féu, encara, una darrera obra escultòrica, el crucifix de fusta de la capella Gondi, a Santa Maria Novella Al llarg del segon decenni del s XV treballà contractat per la…
Castell de Castellciutat (la Seu d’Urgell)
Art romànic
L’antic castell de Ciutat, modernament conservat en una fortalesa del tipus Vauban, corona un turó entre la població de Castellciutat i la Seu d’Urgell, que domina la Valira Tot i la importància estratègica de l’indret, no hi ha referències documentals explícites del castell abans del segle XII, encara que pot tractar-se del puio Urgelli que apareix en documentació del segle anterior Els comtes, abans de fixar la seva residència més a prop de la frontera, hi tenien la residència fixa, el palacio Civitatis que apareix en un document del 1099 Amb la installació definitiva dels comtes fora de…
nomenclatura
Química
Conjunt de regles mitjançant les quals hom pot assignar un nom unívoc a qualsevol substància simple o composta.
Durant molt de temps els químics, incapaços de determinar la composició i l’estructura dels composts que estudiaven, optaren per designar-los mitjançant noms o símbols, sovint molt arbitraris, que feien referència a llurs històries És així com aparegueren els noms trivials de molts elements i composts, com glicerina o vidriol blau El primer intent sistematitzador fou l’obra Méthode de nomenclature chimique 1787, de Guyton de Morveau, Lavoisier, Berthollet i Fourcroy, que establia una nomenclatura dual en la qual cada compost era designat per un nom genèric, que definia la categoria a què…
La dama enamorada
Literatura catalana
Drama de Joan Puig i Ferreter, escrit entre el 1907 i el 1908, publicat el 1908 i estrenat aquell mateix any al Teatre Novetats de Barcelona.
Amb el suport llunyà d’un episodi autobiogràfic recreat molt lliurement, l’autor escenifica els amors entre un jove i una dona madura en una masia de la Borgonya S’hi mostren les tres fases dels amors entre Lluïsa de Moran i Abel l’esclat inicial, l’acompliment i la impossibilitat de progrés En la dificultat per continuar la relació intervenen altres personatges que estableixen un ampli i ric joc de passions Víctor, el fill de la dona, malaltís, mancat de força i gelós d’Abel, i el Llarg de Camins, un rodamon, personatge recurrent de Puig, que aquí configura la plenitud vital i intellectual…
La Ferreria de Sant Josep, a Sitges i a Sants (1871-1890)
La ferreria de Vila-rodona no donà els resultats esperats Però en lloc de tancar es resolgué el seu trasllat a Vilanova L’elecció obeïa clarament a dos motius El primer era la procedència de dos dels seus socis La segona, que Vilanova, com a centre productor i exportador de vins, tenia una forta demanda d’un producte que es convertirà en el primer de la nova ferreria els cèrcols de bóta Les cròniques de Vilanova recorden que al mes de novembre del 1870 entrà a la població el martinet de la ferreria, que venia de Vila-rodona i anava arrossegat per vint mules Uns mesos més tard –…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina