Resultats de la cerca

El 1494 muntà el seu obrador conjuntament amb Mariotto Albertinelli Influït per Savonarola, que ell retratà, entrà a l’orde dominicà 1500, i retirat, com Fra Angelico, a San Marco de Florència, posà la seva obra al servei absolut de la religió El seu art adoptà una forma clàssica, influïda bàsicament pel sfumato de Leonardo da Vinci i l’harmonia de Rafael

S’incorporà al Gimnàstic de Tarragona 1944-49 procedent de la UDLG Unió Esportiva Llevant-Gimnàstic, posterior Llevant En dues temporades aconseguí l’ascens de tercera a primera divisió, on debutà al setembre del 1947 i jugà 36 partits El 1949 marxà al Saragossa 1949-50 Ja retirat, entrenà nombrosos equips, entre els quals cal esmentar el Nàstic 1957-60

Migcampista al planter del Futbol Club Barcelona Després de jugar tres temporades en el Barcelona Atlètic ingressà al primer equip 1977-82, amb el qual disputà 124 partits i marcà 14 gols Guanyà dues vegades la Recopa 1979, 1982 i la Copa del Rei 1978, 1981 Després milità en el Figueres 1986-88 Un cop retirat, formà part de la secretaria tècnica del FC Barcelona

Conegut com a Kinké , es formà a l’Universitari Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol i al Sevilla Club de Fútbol al començament del segle xx Un cop retirat entrenà el València Club de Futbol, el Real Betis Balompié 1927-30, el Real Murcia 1940-41, el Real Madrid 1941-43, la Olímpica Jiennense i el Centre d’Esports Sabadell 1942-43 També entrenà la selecció espanyola

Migcampista Desenvolupà tota la seva carrera al CE Europa, on arribà a l’inici de la temporada 1922-23 Hi jugà catorze temporades i fou un dels pioners de la Lliga estatal, en què disputà 30 partits a primera divisió Entre el 1931 i el 1936 compaginà les tasques de jugador i entrenador i, una vegada retirat, exercí de tècnic en diverses temporades fins el 1947

Durant la seva carrera esportiva passà pel Gimnàs Olímpic, el Sant Miquel i La Salle Bonanova Fou subcampió de Catalunya 1971, 1972 i tercer 1975 L’any 1973 guanyà la medalla de bronze del Campio-nat d’Espanya, i la medalla de bronze en les especialitats de terra, barra fixa i paralleles Un cop retirat fou entrenador olímpic i director tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica

Especialitzat en floret, fou membre del club d’esgrima Gimnàs Llenas i de la Sala d’Armes Montjuïc Fou campió de Catalunya júnior 2002, 2003, 2004 i sènior 2004, 2005 Amb la selecció espanyola júnior participà en tres Campionats del Món 2002, 2004, 2005 i un d’Europa 2004 Retirat l’any 2010, és àrbitre d’espasa, floret i sabre en l’àmbit català

Participà en diverses campanyes i freqüentà les corts de Carles IX i Enric III Retirat a les seves possessions, escriví unes memòries on, amb estil viu i cínic, donà un valuós testimoniatge sobre la vida privada dels personatges de l’època Del conjunt d’aquesta obra, publicada pòstumament 1665-66, destaquen Vies des hommes illustres et des grands capitaines i Vies des dames galantes

Fou general de la cavalleria a Nàpols i Sardenya, on residí quan fou nomenat lloctinent de Catalunya 1664 Un funcionari castellà, José Niño, li dedicà, amb aquest motiu, una Descripción de Cataluña El seu govern fou respectuós amb els catalans, probablement pels consells d’aquesta obra Posteriorment fou membre del Consejo de Indias i virrei de Sicília 1678 Retirat a Salamanca, ingressà a l’orde dels caputxins

Inicià la carrera militar com a guardamarina el 1820 i publicà Derrotero general del Mediterráneo 1860 i Derrotero de la costa septentrional de España 1860-61 Retirat a Maó 1872, es dedicà a l’estudi de la història de Menorca i publicà Fragmentos de la Historia de Menorca 1882 i Historia de la Isla de Menorca Fou fundador i collaborador de la Revista de Menorca