Resultats de la cerca

Com a reacció a la novella romàntica del s XIX que presentava el tema de l’indi des d’una perspectiva exòtica i superficial, els indigenistes presenten uns retrats realistes dels indis, com a elements marginats i explotats en una societat classista Entre les figures capdavanteres de la narrativa indigenista cal citar Alcides Arguedas, Ciro Alegría, Jorge Icaza i José María Arguedas

En foren els membres principals els pintors Antonio Bianchini 1803-84, el seu fundador, i Tommaso Minardi 1787-1871, l’escultor Pietro Tenerani 1789-1869 i l’historiador de l’art Pietro Selvatico 1803-80 Aquest moviment, d’arrel romàntica i oposat al neoclassicisme, fou una renovació de la temàtica, però no pas de l’estil, que es mantingué dins l’academicisme

Fou enunciada per Théophile Gautier, al pròleg de la seva novella Mademoiselle de Maupin 1835 Un precedent immediat era el primitiu credo estètic de la revista romàntica “Le Globe” 1824, que preconitzava el dret de l’art a ésser “lliure” de la manera més illimitada Aquesta teoria trobà un ampli ressò entre parnasians, simbolistes, decadentistes, impressionistes i en bona part dels avantguardistes

Animalista excellent, la seva primera època testimonia una recerca apassionada de moviment El 1837 hom li impedí d’exposar als salons , però hi reaparegué el 1847 amb el Lleó en repòs , senyal d’una nova direcció en la seva obra la recerca romàntica de moviment fou substituïda per la clàssica d’equilibri Combat del Centaure i el Làpita , 1850 També conreà la pintura

Fou un cotitzat retratista a Boston fins a la Guerra de la Independència dels EUA Establert a Londres el 1775, es dedicà preferentment a la pintura d’història Fou un precursor de la pintura romàntica Watson i el tauró, 1778, National Gallery of Art de Washington més endavant el seu estil esdevingué amanerat Hom el considera fundador de l’escola pictòrica nord-americana

D’estil molt clàssic i depurat, la seva prosa continua en part la tradició romàntica Fou bescantat per molts dels seus contemporanis, especialment pels naturalistes, pel seu culte a la bellesa ideal Premi Nobel de literatura 1910, és autor de L’Arrabbiata 1855, Himmlische und irdische Liebe ‘Amor celestial i terrenal’, 1886, Die Geburt der Venus ‘El naixement de Venus’, 1909, etc

En les seves primeres obres reflecteix encara la influència romàntica Helena 1876, A mão e a luva ‘La mà i el guant’, 1875, Iaiá Garcia 1878 A partir de Memórias póstumas de Brás Cubas 1881 mostra una preocupació creixent per l’anàlisi de caràcters i pel paisatge físic i social de Rio Quincas Borba 1891, Dom Casmurro 1899, Essaú e Jacó 1904

Romàntica, de llenguatge concís i enèrgic, molt lloada al seu temps, després fou oblidada i, més tard, recuperada pels simbolistes del s XX Dominen en ella la lírica amorosa i el tema del poeta incomprès Obres Razgovor v Trianone ‘Conversa al Trianon’, diàleg de Mirabeau i Cagliostro sobre la Revolució Francesa del 1848, Razgovor v Kremle ‘Conversa al Kremlin’, 1854, poema eslavòfil

En el seu estat actual, correspon a tres fases la primera, que encara dóna caràcter al conjunt, és la neoclàssica, amb un programa iconogràfic —escultures i relleus— sobre els diferents nivells de l’amor la segona és romàntica, i només en resten vestigis la tercera és exclusivament jardinera El palau, els orígens del qual es remunten a l’edat mitjana, presenta una façana neomusulmana del segle XIX

És autor de la novella exòtica Vathek 1782, que escriví en francès Escriví també llibres de viatges, una sàtira dels artistes anglesos i holandesos i la novella burlesca Azemia 1797 Del 1796 al 1818 es feu construir, per l’arquitecte James Wyatt, la residència neogòtica anomenada abadia de Fonthill, que fou una de les primeres mostres i de les més importants de l’arquitectura romàntica