Resultats de la cerca

Diputat al parlament hongarès 1906, s’oposà a la magiarització de Transsilvània, i el 1918 proclamà la unió d’aquesta regió a Romania Fundà 1926 el partit nacional-agrari, i fou president del consell 1928-30 i 1932-33 Aliat amb el feixista Codreanu 1937, afavorí l’adveniment del mariscal Antonescu, pels quals càrrecs el 1947 un tribunal popular el condemnà a cadena perpètua

Estudià a l’Académie Julian, de París 1891-93 Fou introductor de la pintura francesa de la fi del s XIX a Romania, on fundà el Saló d’Artistes Independents 1896 i l’associació Joventut Artística Obres Safta la florista, Autoretrat 1907, ambdues al museu Anastase Simu, de Bucarest

Es consagrà amb l’obra Citadela sfǎrmǎta ‘El castell assolat’, 1955 i després publicà, entre altres, Surorile Boga ‘Les germanes Boga’, 1959 Si eu amb fost în Arcadia ‘També jo he estat a Arcàdia, 1971 i Ultima cursa 1974

Dedicat professionalment a la ràdio i a la televisió, participà com a productor i realitzador en les primeres etapes de la televisió a Romania 1957 Iniciat com a escriptor el 1948 en revistes literàries, de la seva obra cal destacar les novelles  Ochiu dracului ‘L’ull del diable’, 1956, Vîrsta de aur ‘Edat d’or’, 1958, Viaţa particulară a lui Constant Hagiu ‘La vida particular de Constant Hagiu’, 1967 i Plîngerea lui Dracula ‘La queixa de Dràcula’, 1977, i també la novella curta Dreptul la dragoste ‘El dret a l’amor’, 1968 i les obres de teatre Femeia fericită ‘La dona feliç’, 1974 i Această…

En les seves novelles i narracions descriu amb fort realisme el paisatge i l’esperit popular moldau En destaquen Hanu-Ancuţei ‘La fonda d’Ancuţa’, 1928, Baltagul ‘La destral’, 1930 i la trilogia Fraţii Ideri ‘Els germans Ideri’, 1935-42 Fou membre de l’Acadèmia Romanesa 1921, president de la Unió d’Escriptors Romanesos, president del Senat 1932 i director del Teatre Nacional de Iasi El 1961 obtingué el premi Lenin de la pau

Un dels màxims intèrprets de la segona meitat del segle XX, començà els estudis de piano a sis anys al seu país amb Florica Muzicescu i Cella Delavrancea, i a dotze debutà en concert amb obres compostes per ell mateix El 1961 es traslladà a Moscou amb una beca, on estudià al conservatori amb Genrikh Neuhaus i amb el seu fill Stanislav, i completà la seva formació al conservatori de Bucarest Els premis aconseguits en concursos tan prestigiosos com el Van Cliburn 1966, George Enesco 1967 i Leeds 1969 li obriren les portes del gran concertisme internacional, en el qual excellí com una figura de…

Dignatari dels prínceps valacs, recollí els seus records personals a Istorie a preaputernicilor împăraţi otomani ‘Història dels poderosos emperadors otomans’, 1863 La seva obra cabdal és un tractat de gramàtica romanesa Observaţiuni sau băgări dă seamă asupra regulelor şi orîndueledor gramaticii rumâneşti ‘Observacions o notes sobre les regles i disciplines de la gramàtica romanesa’, 1787 Conreà també la poesia lírica

Advocat i diputat del partit liberal, sota Carles II de Romania fou cap de govern en 1934-37 i en 1939-40, i dimití aquest darrer any arran de l’annexió soviètica de Bessaràbia Ambaixador 1940, el 1946 representà Romania en la conferència de pau de París com a ministre d’afers estrangers 1945-47, càrrec que dimití per les pressions dels comunistes, després de la pujada al poder dels quals 1948 fou empresonat 1950-55

Doctorat en dret a París, exercí de professor a les universitats de Iaşi i de Bucarest Diputat el 1913, tingué càrrecs polítics, però destacà sobretot com a diplomàtic i representà el seu país davant l’assemblea de la Societat de Nacions, de la qual fou president 1930-31 Fou un ferm defensor de la pau

Viu a Suïssa Exponent bàsic del Nouveau Réalisme, veí dels pop- art europeus Realitza una sèrie d’"objectes trampa” en els quals intenta caçar per sorpresa, sobre una mena de taules que després penja com si fossin quadres, tota mena d’objectes d’ús quotidià, en un intent d’apropiar-se la realitat més banal, però amb intenció clarament crítica i alhora poètica Els arxius Daniel Spoerri es troben dipositats a la biblioteca Schweizerische Landesbibliothek de Berna, a Suïssa