Resultats de la cerca
Es mostren 970 resultats
Elena Firsova
Música
Compositora russa.
Estudià al Conservatori de Música de Moscou amb AN Pirumov i N Rakov Es graduà amb una òpera de cambra, Banquet en temps de pesta 1972-76, basada en una peça curta d’AS Puškin Ha rebut una gran influència d’Edison Denisov, i en el seu estil, enquadrat dins d’un serialisme molt lliure i amb trets encara romàntics, es pot observar una intensitat dramàtica en l’orquestració Ha usat sovint la poesia d’O Mandel’štam com a inspiradora de les seves obres, com és el cas de Tres poemes 1970, Tristia 1981 o Silentium 1991 La seva cantata Sonets de Petrarca 1976 fou interpretada a Colònia i també al…
Galina Ivanovna Ustvol’skaja
Música
Compositora russa.
Començà els estudis musicals a l’Escola Professional de Leningrad 1937-39 i tot seguit entrà al Conservatori, on estudià amb D Šostakovič 1939-50, amb la interrupció de la guerra La seva primera obra coneguda és un concert per a piano del 1946 Durant els anys cinquanta es dedicà a les suites orquestrals aptes per al règim, que mostren influències del seu mestre i un cert neoromanticisme Després anà polaritzant la seva obra cap a un estil d’oposicions entre silencis i abruptes sonoritats Utilitzà les tècniques de composició més modernes, amb notacions sovint properes al cant salmòdic gregorià…
Viktorija Valentinovna Postnikova
Música
Pianista russa.
Membre d’una família amb important tradició musical, a sis anys ingressà a l’Escola Central de Música de Moscou, on estudià amb EB Musaelian del 1950 al 1962 Posteriorment estudià al Conservatori de París amb Jakob Flier Obtingué diversos guardons en concursos a Varsòvia 1965, Leeds 1966 —segon premi—, Lisboa 1968 i Moscou 1970 El 1967 aconseguí un èxit destacat a Londres en els concerts que oferí als Promenade Concerts i al Royal Festival Hall Dos anys més tard es casà amb el director Gennadij Nikolajevic Rožestvenskij El seu repertori és molt extens i va des de GF Händel i D Scarlatti fins…
Jukos
Economia
Petroliera russa.
Fou fundada mitjançant un decret el 1993 El govern rus reestructurà un sector petrolier que estava dispers en un grup de companyies verticalment integrades L’acrònim amb què es coneix l’empresa deriva de dues firmes de l’etapa soviètica de les quals sorgí Juganskneftegas, un dels principals productors russos de petroli, i Kujbyshevnefteorgsintez, una antiga refineria i petroquímica L’any 2005 el seu principal directiu i accionista, Mikhaïl Khodorkovskij, fou empresonat per evasió d’impostos, en una acció d’un clar rerefons polític segons molts observadors
Jekaterina Sergejevna Maksimova
Dansa i ball
Ballarina russa.
Es graduà a l’Acadèmia Estatal de Coreografia de Moscou el 1958, i posteriorment s’incorporà al Ballet del Bolsoj , on actuà fins el 1980 i tingué com a mentora Galina Ulanova Amb el seu marit Vladimir Vasil’jev amb qui es casà el 1961 i que fou director del Bolsoj de 1995 al 2000 formà durant molts anys una de les parelles de més renom del ballet rus contemporani Debutà el 1958 en el paper de Maixa en El Trencanous Altres personatges en els quals sobresortí són Kitri de Don Quixot i Phrygia, d' Espàrtac Feu nombroses gires internacionals, i el 1983 actuà en el film La Traviata , dirigida…
Margarita Iosifovna Aliger
Literatura
Poetessa russa.
Es formà a l’Institut Literari Gor'kij Començà a publicar els anys trenta Aconseguí fama amb obres referents a la Segona Guerra Mundial, en les quals exaltà l’actitud heroica dels soldats i dels resistents russos, com el poema Zoia 1942, premi Stalin 1943 A més de reculls de poemes, és autora de llibres d’assaig, i traduí al rus poesia d’Aragon, Neruda i Bagrjana
L’ubov’ Isaakovna Akselrod
Filosofia
Pensadora russa.
Estudià filosofia a Suïssa 1887-1906 i participà després a Rússia, com a menxevic, en l’activitat revolucionària Professora a la Universitat de Moscou des del 1920, en la interpretació del materialisme dialèctic propugnà la direcció “mecanicista” enfront d’Abram Moisejevič Deborin, i més tard hagué de rectificar
Jelena Petrovna Blavatskij
Filosofia
Religió
Teòsofa russa.
Juntament amb Henry Steel Olcott fundà, el 1875, la Societat Teosòfica Escriví Isis Unveiled 1877, exposició i defensa de l’espiritisme, i The Secret Doctrine 1889, l’obra fonamental
Marina Ivanovna Cvetaeva
Literatura
Poetessa russa.
A causa de la revolució i la guerra civil, emigrà a Praga, Berlín i París entre el 1922 i el 1939, any que retornà al seu país, on se suïcidà poc temps després Tot i que hom classifica la seva poesia com a simbolista, hom pot detectar-hi influències de la poesia popular i de moviments més moderns, especialment pel que fa a l’experimentació amb el llenguatge La seva obra influí en poetes de generacions posteriors, com Jevtušenko i Voznesenskij Entre altres, publicà els reculls Večernij al ‘bom ‘Àlbum de capvespre’, 1911 i Car-devitsa ‘La reina verge’, 1922
Lidija Nikolajevna Sejfullina
Literatura
Escriptora russa.
Treballà com a bibliotecària, mestra i actriu, i s’adherí entusiàsticament a la revolució Obtingué un gran èxit amb Virineja 1925, una de les primeres narracions sobre l’emancipació de la dona a la Unió Soviètica Les seves obres, d’un accentuat dramatisme, se situen amb preferència en medis rurals i palesen un gran coneixement de la llengua popular Altres obres seves són les narracions Aleksandr Makedonskij ‘Alexandre de Macedònia’, 1922, Muzickij skaz o Lenine ‘Una llegenda camperola sobre Lenin’, 1924 i Sobstvennost ' ‘Propietat’ 1933 A partir dels anys trenta la seva producció disminuí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina