Resultats de la cerca

El poble de Giró es troba a l’extrem de migdia del terme L’acta de consagració de Montanyana 1026 registra ja el topònim Gerone El lloc, amb el seu castell, estigué vinculat als senyors de Montanyana, una branca dels quals agafà el nom de la castlania Arnau de Giró, fill de Roger i Sança, apareix en un instrument dels Erill de l’any 1167 També figura l’any 1188 un Roderic de Giró com a oncle de Marc de Llaguarres Vers el 1259 Arnau II de Giró donà a Sant Esteve del Mall una terra a Fonts, mentre que Joan de Giró era beneficiat de la canònica de Roda 1283 D’ençà de la baixa edat…

Es casà el 1181 amb Eudòxia Comnè, de qui tingué una filla, Maria , que fou la mare de Jaume I de Catalunya-Aragó Repudià Eudòxia el 1187 i s’uní amb Agnès, parenta de la comtessa-reina Sança de Castella, però aquest enllaç no fou reconegut per l’Església D’aquesta unió tingué diversos fills, entre els quals Guillem IV, que el succeí el 1202, però fou destituït en ésser declarat bastard pel papa el 1204, i Bernat Guillem de Montpeller Començà el seu govern sota la tutela del seu oncle Guiu de Montpeller , i després sota la d’un altre oncle, Ramon, abat d’Aniana i bisbe de Lodeva…

Ajudà el seu cosí germà Bertran de Sant Gèli a recuperar el comtat de Tolosa, que li havia arrabassat Guillem IX d’Aquitània El 1101 se n'anà a Terra Santa, i hi lluità a les ordres del seu oncle Ramon IV de Tolosa i, en morir aquest 1104, heretà el comtat de Mont Pelegrí Combaté coratjosament en la defensa d’aquest i en l’expansió dels seus dominis Mantingué tenaçment el setge de Trípoli i, poc després de la seva ocupació, hi morí d’un tret de sageta durant una disputa entre cristians, potser amb la complicitat del seu cosí Bertran de Sant Gèli, que li disputava els territoris que Ramon IV…

Fill primogènit de Ramon III i de Garsenda de Fesenzac Governà conjuntament amb els seus germans Arnau I, Isarn I i Toda I, i amb l’ajuda de la seva mare Garsenda, si bé ell exercí una mena de primacia en el grup Sembla que en el moment de la successió hi hagué un intent de rebellió, en el qual potser participaren el vicari de Sant Esteve del Mall, Ramió, i un tal Ezó, després castigats Unifred edificà l’església de Sant Esteve del Mall i la féu consagrar el 972 El 975, en unió dels seus germans, atorgà un precepte a Alaó, cenobi al qual dotà 973, 977, 979, féu restaurar i consagrar de nou,…

Fill de Ferran I de Castella i de Sança I de Lleó i Galícia Prengué part 1063 en el setge de Graus, juntament amb Rodrigo Díaz de Vivar En dividir Ferran I els seus estats 1064, Sanç rebé Castella i les paries de Saragossa Ben aviat, però, intentà de reunificar els dominis paterns recuperà 1067 les terres castellanes ocupades per Navarra i, després de la batalla de Llantada 1068, arribà a un acord amb el seu germà Alfons VI de Lleó i es repartiren el regne de Galícia 1071, però l’any següent el derrotà a Golpejera i es proclamà rei de Lleó Tanmateix, les intrigues de la seva…

Filla de Roger IV de Foix i muller de Jaume II de Mallorca L’enllaç, celebrat a Perpinyà el 1275, assenyalà el començament d’una aliança ininterrompuda entre la dinastia mallorquina i la casa comtal de Foix D’aquest matrimoni naixeren sis fills Jaume ,  Sanç ,  Ferran , la infanta Elisabet de Mallorca 1280-1301, Sança i Felip El 1285, a conseqüència de la fugida del seu marit de Perpinyà per tal d’evitar de garantir a Pere II de Catalunya-Aragó que no autoritzaria el pas de les tropes franceses pel Rosselló, fou feta presonera pel rei, ensems amb els seus fills a la frontera…

Era fill del comte Guifré II , que féu la simonia de comprar-li l’arquebisbat de Narbona, quan només tenia 10 anys, per cent mil sous El 1041 comprà per al seu germà Guillem el bisbat d’Urgell, també per cent mil sous, a Sança d’Aragó, vídua del comte Ermengol III d’Urgell Més tard, el 1051, un altre germà seu, Berenguer Guifré, fou bisbe de Girona És famosa la seva oposició al vescomte Berenguer I de Narbona, parent seu, que l’acusà més tard, en un concili d’Arle, de les seves continuades pràctiques simoníaques, cosa que li valgué l’oposició de Roma, i fou repetidament…

La notícia més reculada del lloc de Serradui és de vers l’any 958, en què l’abat Quint concedí al monestir de Lavaix unes vinyes que tenia per compra a Serradui L’any 1086 és documentat ja el territorio i poc després el chastro Safarrue 1093 Tal vegada la senyoria de Serradui fóra una de les tinences més antigues, perquè ja a la segona meitat del segle XI apareix força fragmentada Un instrument del 1070 reporta una convinença entre els homes de Serradui i els homes de Sant Esteve del Mall feta en presència dels senyors Sango Garcés, Sango i Ximeno Fortunyons, Guillem Servideu, Sango Sanç i el…

Fou fundada per fra Guerau Miquel, que hi habitava junt amb altres eremites, segon J Lladonosa, des dels volts de 1160 La zona és molt erosionada i ubèrrima, plena d’indrets batejats amb noms poètics i plens de llegenda Fra Guerau vivia en una gran balma, vora l’ermita, la construcció de la qual li és atribuïda Cap al 1192 rebé dels reis Alfons i Sança una bona part de la vall del riu de Montsant —coneguda encara com la Quadra de Fraguerau—, la zona compresa entre Sant Bartomeu i Santa Maria, que el 1210 traspassà als Balb de Lleida perquè hi fundessin un monestir El seu darrer…

Fill d’Alfons V, el qual succeí sota el govern de la seva madrastra Urraca Quan Sanç de Navarra ocupà el comtat de Castella 1029 s’apoderà també de les comarques lleoneses entre el Cea i el Pisuerga, però arribà a un acord amb Beremund III mitjançant el matrimoni de la germana d’aquest, Sança, amb Ferran, fill del navarrès Sanç, però, inicià una nova ofensiva i s’emparà d’Astorga, Zamora i la ciutat de Lleó 1034 Tanmateix, Beremund III recuperà la capital 1035, i Sanç hagué de retirar-se més enllà del Cea Ferran I de Castella prosseguí el litigi per les comarques entre el Cea i…