Resultats de la cerca

Si en el vast camp de l’artigrafia és ben exacte referir-se a l’existència d’una crítica d’art modernista, com s’ha vist en un capítol d’un altre volum d’aquesta mateixa obra, parlar en canvi d’una historiografia artística modernista només pot ser veritat en part Segurament tractar de l’art del moment té un component molt més procliu a la militància modernista que estudiar l’art del passat Amb tot, el cert és, però, que sí que en aquell període hi ha personalitats que van conrear la història de l’art que indiscutiblement participaven de les inquietuds del Modernisme En aquest capítol però…

Situació Capella rural, amb la planta trebolada, característica de la comarca J M Masagué A la part de migdia del terme municipal de Castellar del Vallès, a la riba esquerra del torrent de Colobrers, entre aquest i la capçalera del riu Tort, hi ha l’ermita de Sant Pere d’Ullastre Al costat hi ha l’antiga masia de la qual ha pres el nom, can Santpere, i veïna, a 300 m en direcció nord-est, can Casamada És emplaçada a 295 m d’altitud en un lloc relativament pla També es coneix popularment per Sant Pere de la Cadireta, ja que s’hi venera una imatge de Sant Pere, assegut Mapa L36-15392 Situació…

El 1906 Salvador Sanpere i Miquel va publicar un document que relacionava el pintor valencià Pere Girard amb la predella d’un retaule, que no es conserva, de la capella de Sant Miquel de la catedral de Vic i que l’esmentat pintor contractà el 12 de novembre de 1479 per 35 lliures “que lo dit mestre Pere Girard hage e sie tengut pintar lo bancal de dit retaula de la capella de Sant Miquel de la seu de Vich” Sanpere, 1906, vol I, doc XVIII A partir d’aquí Post relacionà aquest pintor amb un grup d’obres catalanes que mostraven un clar influx de la pintura valenciana del conegut binomi Jacomart–…

Les dades documentals de l’artífex Les notícies conegudes de l’escultor Bartomeu de Rubió abasten del 1360 al 1379 i el vinculen laboralment a la catedral de Lleida, on actua al llarg d’aquest període com a mestre d’obres Com a tal va assumir responsabilitats arquitectòniques, tot i que l’àmbit artístic en el qual la historiografia li reconeix un paper destacat és l’escultòric El retaule major de la catedral iniciat el 1360 i enllestit pels volts del 1362 és la realització clau dins el seu catàleg i el referent obligat a l’hora d’abordar-ne la biografia artística La seva direcció i…

Crist de Pietat acompanyat dels símbols del seu martiri i mort, compartiment central de la predella del retaule de la Trinitat de la Seu de Manresa 1501 © Museu Episcopal de Vic – JMDíaz El 1906 Salvador Sanpere donà a conèixer aquest pintor manresà amb l’adscripció del cos d’un retaule dedicat a la Trinitat, aleshores conservat sense el bancal a l’Arxiu de la Seu de Manresa A més, acompanyà l’atribució amb la publicació del contracte de l’obra, datat a Manresa el 14 de setembre de 1501 Més endavant, Joaquim Sarret i, especialment, Benjamin Rowland, contribuïren a difondre i definir la…

Situació Un aspecte parcial de l’edifici al segle passat, segons una pintura anònima conservada al Museu d’Història dela Ciutat de Barcelona ECSA - Arxiu Fotogràfic de Museus L’emplaçament de l’antiga Comanda Templera de Barcelona, més tard Palau Reial Menor, es trobava a l’illa de cases formada pels carrers Ataülf, Palau, Templers i Comtessa de Sobradiel L’única part ara visible és la porta dela seva antiga església, que tot i ésser…

Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sànchez i net de l’escriptora Carme Karr Tot i destacar com a medievalista, és considerat el principal erudit de l’art català Estudià història a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona amb Ferran Soldevila, i treballà en la recuperació d’arxius amb Agustí Duran i Sanpere Establí una estreta collaboració amb el seu company Frederic Pau Verrié, i el seu treball quedà reflectit en nombroses publicacions L’any 1941 ja havia iniciat la seva feina com a catalogador de la Junta de Museus al Museu d’Art de Catalunya i…

Al Museu de la Seu de Manresa es conserva, amb el núm inv 0001, un magnífic frontal obrat vers el 1357 a Florència Fa 90 cm d’alçada per 333 cm d’amplada Fou donat a la Seu per l’home de lleis manresà Ramon Saera en el seu testament del 1357 Frontal de la Passió de la Seu de Manresa El 1357 el jurista Ramon Saera donà aquest importantíssim llenç pintat i brodat al temple on encara es conserva És un exemple magnífic de la influència florentina en les arts catalanes d’aquesta època, ja que va ser manufacturat per Geri Lapi a Florència, segons consta en una inscripció a la part inferior de l’…

Data 26 de febrer de 1455 L’abat Bertran de Samasó contracta amb Jaume Huguet la pintura de la predella del retaule major del monestir de Santa Maria de Ripoll El pintor hi havia de pintar episodis de la Passió i, al revers, en grisalla, Crist amb el calze eucarístic a la mà i profetes de l’Antic Testament Capítols fets, firmats, concordats e convinguts entre lo raverend frare B, abbat de Ripol, de una part, e en Jacme Huguet, pinctor, ciutedà de Barchinona, de la part altre, de e sobre les istòrias que sian a pinctar en lo bancal del retaule de Madona Santa Maria del monastir de Ripol…

Antich, B El grabado en el siglo barcelonés de la primera mitad del siglo XVI , Universitat Autònoma de Barcelona, 1986 Arco Molinero, A del La imprenta en Tarragona apuntes para su historia y bibiografía , Tarragona, 1916 Audivert, R Gravat català al boix , Mèxic, 1946 Batlle, J B Los Goigs a Catalunya en lo segle XVIII Recull d’estudis crítics amb un centenar de facsímils , Barcelona, 1925 Batlle, J B Lo gremi d’estampers de Barcelona ses primeres ordinacions en 1676 , Barcelona, 1929 Batlle i Prats, L La Biblioteca de la catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta ,…