Resultats de la cerca

El 1978 guanyà la Volta a Lleida Fou campió d’Espanya de ciclocròs 1982, 1985, 1987, 1988 i guanyà el primer Campionat d’Espanya de BTT 1989 Competí professionalment en l’especialitat de carretera 1980-92 amb els equips de la Penya Hermanos Manzaneque, Hueso Chocolates, Torrot, Lotus i Salgar Posteriorment, exercí de seleccionador i obrí la botiga de bicicletes Sala Sport Bike a Manresa

Vinculat al BM Granollers, club en què havia jugat, assolí l’ascens del Granollers B a primera divisió estatal la temporada 2000-01 Després de dirigir el BM la Roca, fou seleccionador català cadet i segon entrenador de la selecció catalana absoluta i del primer equip del Granollers, del qual fou el màxim responsable tècnic 2008-11 És diplomat en Magisteri en educació física per la UAB

Durant la dècada de 1950 jugà al CD Hernan i posteriorment fitxà pel Picadero de Barcelona, amb el qual fou campió de les dues primeres edicions de la Lliga espanyola 1965, 1966 i de dues Copes d’Espanya 1963, 1965 Jugà també en una selecció provincial i el 1969 es convertí en seleccionador espanyol El 1969 rebé una medalla d’or de la Federació Catalana de Voleibol

Fou un dels fundadors del Club Tennis Taula Calella el 1968, club del qual ha estat president, entrenador i jugador Formà part de l’equip del Calella que pujà a la màxima categoria el 1983 Treballà com a tècnic de les federacions catalana i espanyola, i fou el seleccionador espanyol femení en el Mundial 1995 Posteriorment, ha estat campió d’Espanya i de Catalunya de veterans

Començà a jugar als anys vuitanta a l’INEFC de Barcelona i al CN Barcelona El 1986 fundà el Lleida Rugby Club Als anys noranta fou director tècnic de la federació catalana i el 1995 feu de seleccionador català en el Catalunya-República Txeca que es jugà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys Continuà l’activitat esportiva com a docent a l’INEFC de Lleida

Fou un referent del ball professional català i espanyol Juntament amb la seva parella, Eva María Angües, guanyà vuit Campionats d’Espanya de balls llatins 1998-2005 En la mateixa especialitat foren sis vegades campions del món 2000-05 Guanyà també el British Open 2001, 2003, 2004 i el German Open 2004, 2005 Posteriorment fou seleccionador català de ball esportiu en la disciplina d’estil internacional

Pioner del tennis de taula a Catalunya Membre del Tívoli PPC, guanyà els dos primers Campionats de Catalunya individuals després de la Guerra Civil 1941, 1942, així com els títols catalans per equips 1942, 1943 i de dobles 1943 També fou campió d’Espanya en dobles i per equips i subcampió individual en la primera edició del campionat, el 1943 Entre el 1966 i el 1967 fou seleccionador espanyol

Cinturó negre vuitè dan, fou un dels pioners del taekwondo a Catalunya Entrenador i àrbitre internacional, dirigí el club Wons del barri de Sants de Barcelona, impartí classes al Servei d’Esports de la Universitat de Barcelona 1991-2006 i fou seleccionador català 1987-99 Ocupà la presidència de la Federació d’Arts Marcials de Catalunya Fou guardonat amb el diploma al mèrit esportiu que li atorgà l’Ajuntament de Barcelona

Fou cinturó negre setè dan de taekwondo i sisè dan d’hapkido Es proclamà campió d’Espanya d’hapkido en quatre ocasions 2008-11 i exercí com a seleccionador català També fou entrenador d’hapkido i defensa personal per a cossos de seguretat Ocupà el càrrec de vocal de la junta directiva de la Federació Catalana de Taekwondo El 2011 rebé el premi al Millor Entrenador d’Espanya de taekwondo

Arribà a Catalunya el 1988 i començà a jugar amb el Sitges abans de fitxar per la Unió Esportiva Santboiana 1988-2001 La seva posició al camp era la de tercera línia Guanyà una Lliga 1989 i dues Copes del Rei 1989, 2000 Fou internacional quatre vegades amb la selecció espanyola Com a entrenador dirigí el Cornellà i el Sant Cugat, fins que el 2010 fou nomenat seleccionador català