Resultats de la cerca
Es mostren 555 resultats
Garcia V de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (1035-54).
Fill primogènit de Sanç III i de Múnia Heretà del seu pare el reialme pamplonès, considerablement ampliat la Navarra pròpia, el País Basc no navarrès, La Rioja, La Bureba i els Montes de Oca Bé que collaborà amb el seu germà Ferran I de Castella contra el rei lleonès, Beremund III, la incorporació de Lleó a Castella el posà en situació d’inferioritat El 1043 repellí l’intent de Ramir I d’Aragó d’emparar-se de la Canal de Berdún, Cinco Villas, Egea de los Caballeros i Bárdenas Reales Garcia continuà l’expansió per La Rioja i ocupà Calahorra 1045, que convertí en seu episcopal Més tard, …
nacionalisme musical
Música
Tendència sorgida a mitjan segle XIX en diversos països europeus segons la qual la identitat nacional del compositor és un factor determinant, fins i tot el tret essencial, en el seu llenguatge musical.
El nacionalisme pot considerar-se un moviment que inclou els compositors classificats com a nacionalistes, o bé pot entendre's com una característica que es manifesta en major o menor grau segons les obres concretes Sovint el nacionalisme està vinculat a l'ús de materials de procedència popular fórmules rítmiques o modals o bé la citació directa de cançons tradicionals, però aquest no és un factor imprescindible El nacionalisme de molts compositors es troba més en les seves referències extramusicals que en la tècnica compositiva L'existència de característiques nacionals en la música és tan…
Jaume Ferrús
Literatura catalana
Autor dramàtic.
Vida i obra Doctorat en teologia a la universitat de París 1534, fou catedràtic de lògica a València 1541 —disciplina en la qual introduí la lectura d’Aristòtil—, d’hebreu 1547-53, de Sagrada Escriptura 1553 i de teologia 1588 Molt compromès amb la contrareforma sorgida del concili de Trento —en el qual participà—, exercí una gran influència sobre la vida intellectual i religiosa de València És autor de l’ Auto de Caín y Abel , de 500 versos, única obra amb el nom de l’autor al Códice de autos viejos Devia ser representada en una església, perquè necessitava una escenografia…
Anna Pardo Perarnau
Waterpolo
Jugadora de waterpolo.
Sorgida del Club Esportiu Mediterrani, també ha jugat amb la Universitat de Califòrnia del Sud 2005-06 i els clubs hongaresos OSC 2008 i Honved 2009 Fou campiona de la Lliga espanyola en la divisió d’honor 2003 i de la Copa de la Reina 2000, 2003 i fou medalla de bronze en el LEN Trophy 2002 Entre el 2002 i el 2008 jugà 126 partits amb la selecció estatal, participà en tres Campionats d’Europa 2003, 2006, 2008, on fou medalla d’argent, tres Campionats del Món 2003, 2005, 2007 i quatre Lligues Mundials 2005-08 De la federació espanyola té la medalla de serveis distingits de bronze…
Eva Pérez Trujillo

Eva Pérez Trujillo
ARXIU E. PÉREZ
Atletisme
Marxadora.
Sorgida de l’escola de marxa de Viladecans, competí al Club Natació Barcelona, Cornellà Atlètic, Futbol Club Barcelona, Puma Chapín de Jerez i Ría Ferrol En categories júnior i promesa participà en Europeus i Mundials En categoria absoluta ha estat campiona de Catalunya de marxa en pista 1995, 1997, 2001, 2002, i de 10 km 1999, 2000 i 20 km 2000 en ruta Als Campionats d’Espanya aconseguí el títol de 20 km 2000 Participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, en uns Europeus 2002 i en tres Copes del Món i d’Europa de l’especialitat En 20 km s’imposà en els Campionats Iberoamericans…
Carme Rovira Salvador
Atletisme
Atleta.
Sorgida del CA Terrassa, no tardà a incorporar-se al CN Barcelona, on passà a entrenar-se a les ordres de Domingo López Fou quatre vegades campiona de Catalunya de 800 m 1984, 1985, 1990, 1991 Establí els rècords de Catalunya de 4 × 400 m tant amb el seu club, l’AE l’Hospitalet 1989, com amb la selecció catalana 1991, amb la qual també baté el de 4 × 800 m 1990 En els Campionats d’Espanya, assolí quatre medalles de bronze a l’aire lliure 1985, 1987, 1988, 1990 i una de plata 1990 i una de bronze 1986 en pista coberta, sempre en els 800 m Les últimes temporades en actiu s’entrenà…
Partit Valencianista d’Esquerra
Política
Organització política fundada pel desembre del 1935 com a resultat de la fusió de l’Agrupació Valencianista Republicana amb el Centre d'Actuació Valencianista de València i el de Xàtiva.
Ben aviat s’hi adheriren l' Actuació Valencianista d'Esquerra i el Grup Valencianista d’Almussafes L’agrupació Valencianista Republicana, sorgida el 1930, propugnà l’estructura federal d’Espanya i la creació d’un estat valencià integrat per municipis autònoms, el reconeixement de la funció social del treball, la cooficialitat, dins el País Valencià, del català i castellà, l’autonomia universitària i el concert tributari amb l’estat federal Amb la Segona República i a través del seu portaveu Avant intentà l’obtenció d’un Estatut d'Autonomia del País Valencià El 1932 convocà la…
teatre ‘in-yer-face’
Teatre
Corrent teatral teoritzat pel crític britànic Aleks Sierz.
Sierz encunyà el terme en el seu llibre In-Yer-Face Theatre British Drama Today 2001, que analitzava la nova dramatúrgia sorgida als anys noranta en llengua anglesa Les obres que d’alguna manera responien a aquesta etiqueta es caracteritzaven per plantejar una crítica a la vida moderna, qüestionant el consumisme, les normes morals o les representacions de gènere tradicionals, oferint representacions explícites del sexe i la violència amb un llenguatge verbal i visual molt directe i impactant que, trencant les estructures teatrals clàssiques, buscava emocionar l’espectador…
dermatologia
Medicina
Part de la medicina que tracta de les malalties de la pell i dels seus annexos (pèl, ungles, glàndules sebàcies).
El primer text dedicat a l’estudi de les malalties cutànies és De morbis cutaneis 1572, de Girolamo Mercuriali, bé que la constitució dels estudis dermatològics com a especialitat pròpiament dita no tingué lloc fins al s XVIII La inclinació sorgida durant aquella època a classificar les malalties de la pell more bottanico mantingué la preponderància durant la primera meitat del s XIX François Rayer, en el Traité théorique et pratique des maladies de la peau 1826, inicià una nova etapa en l’evolució de la dermatologia en introduir el criteri anatomopatològic per enfocar la…
Ponç de Cabrera
Història
Vescomte de Girona (~1050-~1105) (Ponç I de Cabrera), dit també Ponç Guerau de Cabrera
.
Vers el 1067 es casà, sembla que en segones núpcies, amb Letgarda, filla d’Arnau Mir de Tost Ocupà llocs importants a la cort de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona el 1059 fou un dels prohoms que dictaren sentència en la qüestió sorgida entre aquest i el rebel Mir Geribert d’Olèrdola Es declarà vassall del comte de Barcelona 1061 quan aquest morí, prengué partit per Ramon Berenguer II en les dissensions d’aquest amb el seu germà Berenguer Ramon II En un intent d’avinença, fou lliurat a aquest últim com a ostatge Després del fratricidi, fou un dels encarregats de la curadoria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina