Resultats de la cerca

El 1969 es doctorà en física a la Universitat de Heidelberg En 1972-86 treballà a la Universitat de Stanford Califòrnia, EUA Des del 1986 és director de l’Institut Max Planck d’òptica quàntica i professor de física experimental i espectroscòpia làser de la Universitat Ludwig-Maximilians de Munic El 2005 rebé el premi Nobel de física compartit amb Roy Glauber i John Hall pel mesurament de freqüències de gran precisió utilitzant tècniques de l’òptica quàntica, especialment el rastreig òptic de freqüència

Graduat pel Massachusetts Institute of Technology 1968, es doctorà a la Universitat de Stanford el 1973 Des del 1976 treballa com a investigador i exerceix la docència a la Universitat de Duke Membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències 2004, el 2015 compartí el premi Nobel de Química amb Tomas Lindahl  i Aziz Sancar  pels seus treballs sobre els mecanismes de reparació de l’ ADN , en particular la metilació de l’ADN, per la qual determinats enzims detecten les duplicacions defectuoses de nucleòtids i les corregeixen

Format a les universitats de Geòrgia 2000 i Stanford 2004, guanyà dues medalles d’or als campionats del món de Moscou 2002 en 4x100 estil lliure i 4x100 estils, una d’argent en 50 m esquena i una de bronze en 100 m esquena Als campionats mundials d’Indianàpolis del 2004 aconseguí el bronze en 50 m espatlla El 2008 guanyà la medalla d’or dels 50 m esquena del campionat del món de Manchester i la Copa del Món dels 100 m esquena a Berlín, en què baté el seu propi rècord mundial

Rebé el premi Nobel de física l’any 1998, conjuntament amb Horst LStörmer i Daniel CTsui, per la seva aportació al descobriment d’una nova forma de fluid quàntic amb excitacions fraccionaries de càrrega Des de l’any 1989 és professor de física a la Universitat de Stanford Entre altres guardons cal destacar el premi Oliver E Buckley de l’American Physical Society de l’any 1986 i la medalla del Franklin Institute de l’any 1998, pels seus treballs relacionats amb l’efecte Hall quàntic fraccionari, pels quals li fou concedit el premi Nobel

Fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial El 1948 es graduà en enginyeria química per l’Institut Politècnic de Brooklyn i més endavant treballà a l’empresa General Electric El 1950 tornà als estudis universitaris i el 1955 obtingué un doctorat en física per la Universitat de Columbia, on treballà fins el 1963, que s’incorporà al Linear Accelerator Center de la Universitat de Stanford, on determinà l’existència de la partícula subatòmica leptó tau Rebé el premi Wolf de física el 1982 i el Nobel, també de física, el 1995

Fill d’ Albert II de Bèlgica i de Paola Ruffo di Calabria Casat el 1999 amb l’aristòcrata flamenca Matilde d’Udekem d’Acoz, el matrimoni ha tingut quatre fills Elisabet 2001, Gabriel 2003, Manuel 2005 i Elionor 2008 Graduat a la Reial Escola Militar de Brusselles 1980, posteriorment estudià ciències polítiques a les universitats d’Oxford i de Stanford Califòrnia, on obtingué el Màster en Ciències Polítiques 1985 Duc de Brabant, el 1993 fou declarat príncep hereu Accedí al tron en abdicar el seu pare 21 de juliol de 2013

Doctorat en biologia integrativa per la Universitat de Berkeley 1997, ha fet recerca a les universitats de Stanford 1998-99 i de Brown 1999-2000, i des del 2004 a l’American Museum of Natural History i a The Field Museum de Chicago És professor d’anatomia i paleobiologia dels vertebrats a la Florida State University Ha fet contribucions fonamentals al coneixement del creixement, biologia de poblacions, i biomecànica alimentària de rèptils arcosaures, com ara la taxa de creixement accelerada en tiranosaures i la fisiologia reptiliana en l’arqueòpterix, entre d’altres

Professor, des del 1910, a la Universitat de Standford, és conegut pels seus estudis sobre psicologia diferencial i, dintre aquesta especialitat, sobre la intelligència de l’infant superdotat Publicà 1916 el primer test important d’intelligència als EUA, el qual, anomenat Stanford-Binet, consistia en una revisió de l’escala d’intelligència d’ABinet i ThSimon Hi introduí el terme quocient intellectual i, amb la collaboració de MAMerrill, en publicà una nova revisió el 1937 Obres The Measurement of Intelligence 1916 i Genetic Studies of Genius en cinc volums, 1926-59

L’any 1964 es llicencià a la Universitat de Berkeley Califòrnia i es doctorà a la de Harvard 1968 Ha estat successivament professor a les universitats de Pennsilvània 1970-71, Minnesota 1971-87, Chicago 1991-98, Stanford 1998-2002 i Princeton 2009, i és també és professor a la Universitat de Nova York des del 2002 Ha fet aportacions cabdals en macroeconomia, especialment a la teoria de les expectatives racionals L’any 2011 rebé el premi Nobel d’economia, que compartí amb Christopher Albert Sims És membre de l’Econometric Society 1976 i de l’American Academy of Arts and Sciences…

Es graduà a la Universitat de Colúmbia, on es doctorà el 1958 i fou professor fins el 1966, que passà a la de Stanford El 1988 compartí el premi Nobel de física amb J Steinberger i L Lederman pel desenvolupament d’una tècnica per a detectar els neutrins i amb la qual descobriren una nova partícula subatòmica, el muó El 1970 creà l’empresa informàtica Digital Pathways Inc, que dirigí El 1991 assumí el càrrec de director associat d’altes energies i energia nuclear al Laboratori Nacional Brookhaven i retornà com a professor de física a la Universitat de Colúmbia