Resultats de la cerca

Fou defensa de futbol 1917-23, jugador d’hoquei 1924-30 i tennista del Gimnàstic de Tarragona 1930-36 Fou membre de la directiva de futbol del Nàstic 1918-25 i de la secció de tennis Així mateix, fou delegat de rem i prengué part en el Campionat d’Europa d’aquesta especialitat 1935

Quart baró de les Quatre Torres Comte consort de l’Asalto i gran d’Espanya Publicà Breves apuntes doctrinales sobre la libertad de cultos en España 1875 i El blasón de Tarragona 1891, entre d’altres Formà part de la Comissió Provincial de Monuments de la Província de Tarragona i collaborà en la restauració del monestir de Poblet Per les seves activitats politiques residí a Madrid Fou pare de  Ramon de Morenés i García-Alessón

Primer baró de les Quatre Torres 1790 Fou majordom i tresorer de propis de Tarragona 1757, ciutadà honrat de Barcelona i cavaller del Principat de Catalunya 1773, regidor perpetu 1778 de Tarragona i diputat a les antigues corts de Castella per Tarragona Era fill de Tomàs Morenés i Móra, també majordom i tresorer de propis i administrador de la taula de canvi de Tarragona

Vida i obra Expert epigrafista i numismàtic, fou l’únic que exercí la professió amb continuïtat a la ciutat romana de Tàrraco, i el primer a emprar el mètode estratigràfic en les excavacions El 1851 entrà a la Real Academia de la Historia, i el 1865 fou nomenat conservador director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació, i en redactà el Catálogo del Museo de Tarragona 1894 El 1873 ingressà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris, i dos anys més tard, a la Comissió de Monuments de Tarragona Participà en la restauració del pont de les Ferreres…

Vida i obra Exercí la pràctica jurídica alternant-la amb la seva gran passió, l’arqueologia Fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí la família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentatamb els Requesens i els Agustí per part de mare Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els…

Actiu a Tarragona 1433-47, es casà a Sant Mateu Maestrat, on installà el seu taller És autor del retaule dels sants Magdalena, Onofre, Abdó i Senén 1455 d’una ermita de Vilafranca del Maestrat, avui a la casa del comú, on és palesa la influència de Bernat Martorell Té altres obres, atribuïdes a ell, a la rectoria de Sant Mateu, a colleccions barcelonines i valencianes i al museu de belles arts de Budapest A ell o als seus fills Mateu i Lluís Montoliu —continuadors del seu taller— hom ha atribuït obres que hi ha a Xàtiva, Eivissa, Tarragona i altres llocs

Vers el 1497 estudià a París Escriví, sobre la Pragmàtica Sanció del 1438 promulgada per Carles VII de França sobre les llibertats de l’església francesa, Commentarium super pragmatica sanctione , imprès a París el 1666, i el tractat De successione regum Franciae Lió, 1519

Fou metge de la Canonja i de Vila-seca Vers el 1897 s’installà a Tarragona i es dedicà a la investigació sobre temes de ciències naturals i d’arqueologia i d’història, així com al periodisme i a la literatura Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Entre les seves nombroses obres es destaca Topografia mèdica de Vila-seca de Solcina 1891

Potser comensal de la seu de Tarragona, és autor del llibre de poesies en castellà Libro de diversas letras manuscrit datat a Barcelona el 1689 Torres i Amat 1835 li atribuí l’obra de Francesc Fontanella, que fins aleshores circulava en manuscrits signats amb el pseudònim de Fontano

Llicenciat en filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona Dirigí el Diario de Tarragona del 1881 al 1883 Fou elegit diputat provincial per la circumscripció Tarragona-el Vendrell el 1884 Dedicat de ple al conreu de la història, sobresortí per la rigorositat metodològica que emprà en la investigació i per l’objectivitat en la interpretació del document D’ací ve que, en termes generals, la seva obra sigui encara vigent, en especial els seus estudis medievals sobre la ciutat i les comarques tarragonines El 1901 fundà el Butlletí Arqueològic , òrgan de la…