Resultats de la cerca

Fou crític teatral de publicacions com Destino , Serra d’Or i Avui Realitzà una activitat de dinamització i recerca en el camp del teatre, el folklore i la dansa popular Com a autor dramàtic estrenà Perquè surt de mare el Llobregat 1973, que es publicà el 1975, i que planteja la situació de les riuades de setembre del 1971 al Baix Llobregat Amb Segona història guanyà el premi Emili Vilanova dels Jocs Florals de Ginebra 1972, i amb Si grinyola, posa-hi oli , el premi Ciutat de Granollers 1973 També feu la dramatúrgia i dirigí l’obra Pedra de tartera 1989 de Maria Barbal que es…

Vida i obra Començà com a autori director teatral i les seves obres Els lleons 1975 i Por 1977 foren guardonades a Ciutadella i Palma, respectivament Publicà els volums de narracions La lloriguera 1967, Diàfora 1975, Les denúncies 1976 i Bubotes 1977 i les novelles Vida i Miracles de n’Aineta dels matalassos 1977, premi Víctor Català 1976 i La senyora 1980, premi Sant Jordi 1979, obra que gira a l’entorn de la sensual i enigmàtica biografia amorosa d’un personatge femení Aquesta darrera obra, de la qual s’ha fet una versió cinematogràfica 1987, dirigida per Jordi Cadena, li…

Estudià dramatúrgia amb Mauricio Kartun i teatre de titelles amb Ariel Bufano Començà la seva carrera teatral com a actor i mim L’any 1989 creà el grup El Periférico de Objetos, centrat en el treball d’integració d’actors i objectes Molts dels seus textos com a dramaturg estan recollits als volums Cuerpo de prueba i La deriva , i com a director teatral ha presentat espectacles com Máquina Hamlet 1995, Mujeres soñaron caballos 1999, Espía a una mujer que se mata 2007 o Los hijos se han dormido 2011 En els seus muntatges acostuma a revisar textos clàssics canviant-los…

Estudiant de filosofia i lletres a la Universitat de València, el 1957 fou nomenat director de la secció del Teatre Espanyol Universitari TEU i el 1958 director del TEU en el districte universitari de València, que dirigí fins el 1966 Durant aquest període fundà i dirigí també altres grups de teatre independent Després d’una etapa com a professor a l’ensenyament secundari a Terol, el 1971 es traslladà a Barcelona, on fou nomenat professor titular de l’Institut del Teatre i fundà 1977 el Teatro Fronterizo , que ha representat totes les seves obres També fundà i dirigí l’Associació Cultural…

La pràctica teatral es revela en els seus films, centrats gairebé sempre en un problema sentimental i amorós Picnic , 1955 Bus Stop , 1956 Sayonara , 1957, tema que es manté en les seves comèdies musicals posteriors South Pacific 1958, Fanny 1961, Camelot 1966, Paint Your Wagon 1968

Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants Publicà i estrenà les obres De més verdes en maduren 1970, Arribaré a les set mort 1972, El crit del cel 1973, Adrià un torero català 1973, El passadís de la mort 1978, Tots en tenim una 1983, Nina i els altres 1986, El venedor de coca  1989, Enigma d’una mort 1991, En Narcís s’ha tornat boig 1996, etc Com a poetessa conreà una poesia intimista Engrunes del cor 1973 i Records que parlen 1984 El seu germà, Josep M González Borriana 1908 — Barcelona 1979 fou també autor teatral…

Actor predilecte d’Andrzej Wajda, debutà en el cinema amb Popioly ‘Cendres’, 1965 i hi collaborà posteriorment en sis altres ocasions, l’última de les quals fou Panny Z Wilka ‘Les senyoretes de Wilko’, 1978 S'ha destacat en altres films Życie rodzinne ‘Vida de família’, 1971 de KZanussi, Ziemia obiecana ‘La terra de la gran promesa’, 1975 d’A Wajda i Die Blechtrommel ‘El tambor de llauna’, 1979 de VSchlöndorff Simultàniament al cinema ha desenvolupat una brillant carrera teatral

Succeí KSStanislavskij en el camp de l’experimentació teatral i s’incorporà al Teatre Artístic de Moscou 1920, on dirigí el tercer estudi Es caracteritza per l’escenificació expressionista i pels papers esquemàtics i grotescs Negà el naturalisme en l’art, i anomenà la seva visió d’aquest realisme fantàstic Alguns dels seus èxits foren Eric XIV, d’AStrindberg, Dybbuk , de SRappoport, i La princesa de Turandot , de CGozzi, aquesta última inspirada en les tècniques de la Commedia dell’Arte

Iniciat en el teatre professional el 1994 amb l’obra  Estrelles en un cel de matinada , d’Alexandre Galine, dirigida per Jaume Melendres, la seva projecció començà a partir de la interpretació d’un dels protagonistes de la sèrie de Televisió de Catalunya  Nissaga de poder 1996 També en televisió ha actuat en les sèries El súper 1996-98, Laberint d’ombres 1998-2000, El pantano 2003, Àngels i Sants 2006, Mar de fons 2006-07 i La Riera 2010-16, i en els telefilms Carles, príncep de Viana 2001, El cas Reiner 2009, Marcats a foc 2006 i  De ley a ley 2017 En cinema ha actuat en els films de Ventura…

A la Universitat de Harvard fundà el 47 Workshop, escola teatral on es formà una generació d’actors i autors dramàtics nord-americans El 1925 traslladà el 47 Workshop a Yale, on gaudí de més facilitats Escriví The Development of Shakespeare as a Dramatist 1907 i Dramatic Technique 1919