Resultats de la cerca

Representa el canvi d’un teixit en un altre que no és normal

Els agents agressors poden ésser físics, químics o microorganismes Hom distingeix dos tipus d’inflamació l’aguda i la crònica, bé que aquesta divisió més aviat indica dues fases d’un mateix procés Els símptomes clínics locals de la inflamació aguda són la calor, la vermellor, la inflor i el dolor com a símptomes generals cal esmentar la febre i la taquicàrdia A conseqüència de la lesió, apareixen al focus inflamatori mediadors químics bradicinina, histamina i serotonina, fonamentalment, els quals són els responsables d’una vasodilatació dels capillars i arterioles i d’un augment de llur…

Quan la pelfa és obtinguda pel costat carn, l’article que en resulta rep el nom comercial d' antílop Pel costat flor, hom pot obtenir una pelfa molt més fina, per tal com allí les fibres naturals de la pell formen un teixit més fi i atapeït Apelfant la flor és obtingut l’article comercial anomenat nubuc La pelfa de camussa és obtinguda també pel costat de la flor

Els acabaments són, d’una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l’aspecte i altres característiques dels tèxtils El tipus, el nombre i l’ordre d’aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d’aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre…

Provoca artritis agudes recurrents de les articulacions perifèriques del cos, que poden evolucionar a artritis cròniques i deformants en les vies urinàries es formen càlculs causants de còlics nefrítics i en el teixit renal els dipòsits d’urat poden portar a vegades a la insuficiència renal El 95% dels pacients afectats són homes, la majoria dels quals presenten hiperuricèmia xifres d’àcid úric a la sang superiors a 7 mg/100 ml les causes de la hiperuricèmia són diverses i, en general, són relacionades amb trastorns del metabolisme de les purines En la gota aguda resulten…

S'anomenen pseudoquists per l’absència d’epiteli en la seva càpsula Es produeixen després de processos inflamatoris d’etiologia diversa El pàncrees és l’òrgan que amb més freqüència en presenta En les pancreatitis, per exemple, s’esdevenen una sèrie de canvis histològics en què intervenen els mateixos enzims pancreàtics Aquests digereixen els teixits i provoquen una liquació i una reacció inflamatòria al seu voltant que afecta els òrgans veïns i acaba formant la falsa càpsula per reacció fibròtica del teixit connectiu Moltes d’aquestes lesions són reabsorbides un cop resolt el…

Pot ésser teixit en màquines rectilínies i circulars, en les quals pugui ésser anullada l’acció de les lleves o excèntrics d’una de les cares

El dibuix estampat apareix, doncs, blanc sobre el fons tenyit Per exemple, un teixit de cotó tenyit amb anyil és remenjat estampant dicromat potàssic i una sal alcalina donant posteriorment un bany d’àcid sulfúric i oxàlic l’anyil resta remenjat en blanc Certs colorants directes azoics sobre cotó són remenjats perfectament amb hidrosulfit sòdic en medi alcalí Si hom afegeix a aquesta pasta d’estampació colorants bàsics o de tina, poden ésser obtinguts remenjaments acolorits També és factible el remenjament d’un gènere mordentat tenyit posteriorment

Hom els teixeix amb un lligament a dues cares a fi que els fils metàllics restin a la cara bona del teixit El lligament de base sol ésser una sarga o un setí pesants És emprat en ornaments eclesiàstics, uniformes militars i vestits de gran fantasia i per a calçat

Deriva generalment de meristemes primaris És el teixit més abundant en els òrgans vegetals, i per aquesta raó hom el qualifica de fonamental Els parènquimes tenen funcions molt diverses, però principalment assimiladores parènquima assimilador o clorènquima i emmagatzemadores de materials de reserva parènquimes reservants , com ara midó, proteïnes, olis, sucres i fins i tot aigua parènquima aqüífer o hidrènquima També hi ha un parènquima aerífer o aerènquima , que presenta grans espais intercellulars i facilita l’oxigenació