Resultats de la cerca

Jugava d’extrem dret i jugà al Sant Andreu i el Martinenc abans de fitxar per l’Espanyol la temporada 1949-50 Fou jugador blanc-i-blau fins a la temporada 1951-52 Disputà 31 partits de Lliga i marcà 14 gols Després continuà dues temporades més a primera divisió 1952-54 amb l’Sporting de Gijón i retornà a Catalunya per fitxar pel Nàstic de Tarragona Hi jugà quatre temporades 1954-58 Fou seleccionat un cop amb la selecció catalana i marcà un gol

Fundat el 1936, guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya per equips 1952, 1968 Jugà disset temporades en la Lliga estatal, l’última el 1980, i guanyà un títol 1968 i cinc subcampionats 1962, 1966, 1967, 1969, 1972 L’equip femení fou dues vegades campió d’Espanya per equips 1952, 1965 i cinc vegades segon 1953-56, 1966, guanyà tres cops el Campionat de Catalunya 1953, 1954, 1956 i jugà dues temporades a la Lliga estatal Alguns dels seus jugadors més importants foren Jaume Capdevila, Juan Castillo, Mercè Solsona i Isabel Bas

Davanter que arribà al RCD Espanyol la temporada 1930-31 procedent de l’Iberia de l’Havana Jugà durant sis temporades 1930-36 en l’equip blanc-i-blau, amb el qual disputà 101 partits de Lliga i aconseguí 42 gols Formà part de la selecció catalana en cinc partits Durant la Guerra Civil jugà amb el Racing de Ferrol i posteriorment entrenà equips modestos com l’Arosa o el Pontevedra El seu germà bessó O’Donell, conegut com Edelmiro II , també jugà dues temporades a l’Espanyol 1933-35

Migcampista, conegut com Pitu Durán Abans dels setze anys debutà amb la primera plantilla de la UE Figueres, en categoria regional, i la temporada 1976-77 fou cedit al Girona De nou al Figueres, jugà durant sis temporades a la tercera divisió 1977-83 Després d’un breu pas pel Barcelona Atlètic i el Banyoles, retornà al Figueres, on visqué l’etapa més brillant de l’equip empordanès Fou titular quasi indiscutible durant deu temporades més 1985-95 a segona B i a segona divisió, actuant en aquesta categoria en un total de 219 partits

Fou refet el 1829 Esdevingué centre de les representacions operístiques de Menorca, principalment d’òpera italiana, amb temporades regulars 1817-1935, esporàdiques 1936-54 i, des del 1972, organitzades pel grup Amics de l’Òpera, breus temporades regulars També s’hi han fet representacions teatrals, sarsueles, concerts i cinema La sala és espaiosa, amb una platea de gran capacitat i quatre pisos de llotges i seients L’escenari, gran i ben dotat, conserva en perfecte estat els telons confeccionats per a la visita d’Isabel II a Maó, el 1860

Ingressà al Centre d’Esports Sabadell l’any 1920, juntament amb els seus germans Tena I i Tena III Jugà durant vuit temporades com a davanter centre i interior, abans d’incorporar-se al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà tres temporades 1928-31 Fou campió de Catalunya i d’Espanya 1929, i marcà el primer gol en la final contra el Real Madrid Disputà 26 partits a la Lliga i marcà 8 gols Retornà breument al CE Sabadell, on es retirà 1931 Jugà dos partits amb la selecció de Catalunya

Es formà a la Unió Esportiva Sant Andreu, on jugà com a interior esquerre durant quatre temporades 1947-51 S’incorporà al Futbol Club Barcelona al final de la temporada 1950-51, tan sols hi jugà 5 partits oficials, però aconseguí una Lliga 1952 i dues Copes 1951, 1952 Fou traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà 15 partits al llarg de tres temporades 1952-55 Després passà al Cadis 1955-56 es retirà durant dos anys, i tornà per jugar al Figueres 1959-60 i al Manresa 1960-61

Es fundà el 1946, tot i que fins el 1948 no es constituí de manera oficial Durant molts anys alternà la primera amb la segona territorial fins que a la dècada de 1980 assolí per primer cop la categoria preferent En l’edició 1998-99 ascendí a primera catalana, on romangué tres temporades Durant la temporada 2001-02 pujà a tercera divisió, categoria que ha jugat nou temporades, inclosa la 2013-14 S’entrena al camp municipal dels Canyars Té un gran nombre d’equips de categories inferiors

Defensa central, es formà al planter del Reial Club Deportiu Espanyol i, després de passar per l’Espanyol B, fou cedit al Màlaga B 2005-06 La temporada següent fitxà pel primer equip espanyolista, en el qual jugà tres temporades 2006-09, disputà 71 partits de Lliga i marcà 1 gol Fou subcampió de la Copa de la UEFA 2007 Fou traspassat al Racing de Santander, amb el qual jugà també tres temporades 2009-12 La temporada 2012-13 fitxà pel Kaiserslautern alemany Ha estat nou vegades internacional amb la selecció espanyola sub-21

Jugà com a defensa al primer equip del Futbol Sala Martorell entre les temporades 1994-95 i 2003-04 Posteriorment jugà al CD Xota Navarra 2004-05, retornà al Martorell dues temporades 2005-07 i prosseguí la seva carrera al FS Cartagena 2007-08 i al Gelida Futbol Sala 2010-11 Guanyà quatre Copes de Catalunya amb el Martorell 2001, 2002, 2004, 2006, i la temporada 2001-02 fou subcampió de la Lliga de divisió d’honor Amb la selecció catalana fou campió d’Espanya sub-23 1997