Resultats de la cerca

L’obra dels masoretes consistí fonamentalment en la fixació definitiva dels signes de vocalització, d’accentuació, de pronunciació i d’entonació per a la lectura pública, així com en la crítica textual i la comptabilització de tots els signes que componen el text sagrat

Amb text de Charles Rogier 1860, ha esdevingut l’himne belga

El text resultant d’aquestes operacions ha de reproduir el contingut de l’original, que pot ésser una còpia manuscrita, dactilografiada o ja impresa L’elaboració de línies ajustades, dels espais entre línia i línia i la disposició del text sobre la plana constitueixen la composició pròpiament dita, que hom pot dur a terme per diferents mitjans El primer que cal esmentar és la composició manual , en la qual l’operari colloca en un llistó metàllic componedor les peces tipus on hi ha gravats els caràcters, seguint l’ordre de l’original mitjançant el repartiment adequat…

En desús des de la generalització dels ordinadors personals i els programes d’autoedició, n'hi havia tres tipus principals de ciclostil o multicopistes per sistema de matriu, les impressores òfset d’oficina òfset i les multicopistes d’alcohol Hom emprava com a suport impressor un full de paper cuixé on el text era mecanografiat amb una tinta especial

Pel que sembla, originàriament designà una dansa litúrgica popular, ballada probablement a l’interior de l’església, que, sense perdre el caràcter solemne i religiós, passà a la plaça pública El nom sembla que prové de l’expressió a lo divino , una de les utilitzades per a anomenar una peça contrafeta o parodiada a l’espiritual El text, amb variants, era editat en fulls solts, en què sovint s’incloïa la descripció de la manera de dansar el contrapàs i gravats que representaven els músics i els dansaires Caigut en l’oblit, el text sencer cantat fou transmès per Miquel…

Fou una pràctica corrent, sobretot a França, des del s XI fins al XIV, i hom en coneix nombrosos exemples, tant en llatí com en llengua vulgar A Catalunya, es conserven les epístoles de sant Esteve —text provençal, potser del s XIII, força difós a les esglésies occitanes i cantat almenys fins al s XIX a Ais de Provença— i de sant Joan Evangelista, menys aprovençalada i de caire més popular El valor literari d’aquestes epístoles és bastant migrat són curioses, però, com a mostra d’un ús molt antic de la llengua vulgar en la litúrgia

Després de les abdicacions de Carles IV i Ferran VII, aquest text reconeixia Josep, germà de Napoleó, com a rei d’Espanya i es volia atreure la confiança del poble La constitució era la base del pacte que unia el poble amb el sobirà El text comprenia 13 títols i 146 articles La religió del país seria la catòlica El poder executiu es compondria de nou ministeris Hom instaurava un senat, un consell d’estat i unes corts integrades per tres estaments, que es reunirien cada tres anys per discutir lleis fonamentals i aprovar els pressuposts Hom reconeixia la independència…

La majoria dels codis penals es basen en el francès, del 1810 Als països anglosaxons, el dret penal és menys codificat i, com el codi civil, es regeix sobretot per la common law , tot i que els delictes i les penes puguin estar codificats parcialment Com a expressió directa del poder coercitiu de l’Estat, els codis penals són objecte de constants modificacions i reformes, i s'adeqüen a noves formes de criminalitat i de delicte, sorgides arran dels canvis tecnològics, de les relacions socials, dels hàbits i costums, etc, com també als grans canvis en la mentalitat general pel que fa als…

El preàmbul que duu el seu text deixa en la incertesa els extrems relatius al seu origen, data de redacció, caràcter normatiu, etc, fet que ha donat lloc a diverses opinions El més probable és que es tracti d’una recopilació privada feta per un tal Sanctacília, potser jurista o pràctic en edificació, a mitjan s XIV, que hauria recollit bàsicament unes ordinacions fetes per un rei Jaume probablement Jaume II de Catalunya-Aragó, amb consell dels prohoms barcelonins, i alguna altra redacció privada de fons consuetudinari El cos total del text és format per setanta…

Modernament l’aparat crític és imprescindible en les edicions de texts, i comprèn diversos aspectes entre ells l’exposició, per ordre cronològic, dels exemplars existents, llurs característiques i l’arxiu o biblioteca on són conservats la collocació o establiment del text les referències a edicions o citacions bibliogràfiques L’aparat crític ve ésser el resultat d’una branca de l’heurística, o crítica de fonts històriques