Resultats de la cerca

Aquesta batalla posà fi a l’imperi Macedoni

El coll dels Cortals 2 441 m alt o de Redort i el coll de la Devesa la comuniquen amb l’alta vall de la Valira A la capçalera hi ha els estanys del Griu, l’emissari dels quals és el riu dels Cortals , que aflueix a la Valira prop de la Mosquera, juntament amb els rius d’Ensagents i dels Agols És un centre de pasturatges important a 1 850 m, vora el riu, hi ha el nucli dels cortals d’Encamp , prop del qual, damunt un serrat que separa aquesta coma de la d’Ensagents, s’alça 1 804 m alt l’antiga església preromànica de Sant Jaume dels Cortals Una carretera de muntanya l’uneix a Encamp

Situació i presentació És situat a la banda nord-occidental de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Tallat El terme confina al N amb Vallbona de les Monges Urgell, a l’E amb Solivella, al SE amb Pira, al S amb Montblanc i a l’W amb l’Espluga de Francolí És drenat per diversos barrancs que corren en direcció N-S el de les Garses, a la banda oriental del terme, que conflueix vora la població amb el de les Costes el del Tossal Gros, que procedent de la banda septentrional del terme de l’Espluga va a parar al de Montblanc, en el seu agregat de la Guàrdia dels Prats i el de Cellers…

Situació Tossal del pic de Sarroca, amb abundants vestigis d’aquestes edificacions Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya Les restes d’aquest despoblat i el castell es troben al cim del tossal del pic de Sarroca, prop d’on passava un antic camí que unia la comarca del Pallars Sobirà amb l’Alt Urgell Mapa 34-11253 Situació 31TCG495866 Per a arribar-hi cal seguir la pista de terra que des de Gerri de la Sal porta fins a Noves de Segre, ja dins de la comarca de l’Alt Urgell A uns 8 km de la sortida de Gerri, la pista passa pel costat mateix dels murs de la masada de…

Situació El tossal més meridional dels tres que hi ha a Vinatesa, amb restes d’una fortificació i d’habitatges adossats a la penya ECSA-J Bolòs La partida de Vinatesa és situada al sud-est de la ciutat de Lleida, prop del terme d’Artesa de Lleida En aquesta partida, hi ha diversos turons, habitats en època medieval i situats al costat sud del rec de la Femosa Mapa 32-15 388 Situació 31TCG044043 Per a arribar-hi hem d’agafar la carretera que des del Cappont va a la Bordeta i després cap a Artesa de Segre Poc després, agafarem la carretera que va a l’aeròdrom d’Alfés A 1 km del trencall, ja…

Situació i presentació Limita al N amb els termes de la Nou de Gaià i Vespella, a l’E amb el d’Altafulla, a l’W amb el del Catllar i al S amb el de Tarragona El Riu Gaià, que travessa el terme de N a S, hi rep la riera de Salomó per l’esquerra i en surt entre els tossals de Costagrossa i del Balcó El terme comprèn el poble i cap de municipi de la Riera de Gaià i les urbanitzacions del Castellot dita també el Senyoriu de Tamarit i la Coma dita també el Camí de Mas de Comes i compartida amb els termes de Vespella i del Catllar, on també és coneguda amb el nom de la Cativera També…

Situació i presentació El terme municipal de Fulleda, de 15,96 km 2 , és a l’extrem de llevant de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, de la qual la separen els Morellons 722 m Limita amb els termes de Senan NE, l’Espluga de Francolí SE i Vimbodí S, de la Conca de Barberà, i amb els garriguencs de Tarrés S, Vinaixa SW i l’Espluga Calba N Comprèn el sector de capçalera d’algunes valls dels Cortals, de la Granada i de Matallonga que van a parar, dins el terme de l’Espluga Calba, al barranc del Turull i que corren entre la línia de tossals dels Morellons al SE 722 m, al límit amb la…

Situació i presentació El terme municipal del Cogul, de reduïda extensió 17,51 km 2 , és situat a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Segrià Limita amb els municipis segrianencs d’Aspa N, Alfés NW i Alcanó W, i amb els garriguencs de Granyena de les Garrigues SW, el Soleràs S, l’Albagés E i Castelldans NE El poble del Cogul és l’únic nucli de població del municipi El riu de Set travessa el territori pel sector NE i rep petites rieres, com la de Baladró, la vall del Vedat i la vall del Saladar, que davallen entre petits altiplans i tossals, i configuren un territori ondulat…

La geografia Cap de comarca, Cirat Limita a l’W amb la ratlla d’Aragó al N, els seus límits són la serra del Carbo i altres alineacions que separen l’Alt Millars de l’Alcalatén, és a dir, la conca del riu de Llucena de la del riu de Vilamalefa a l’E, la Plana Baixa, frontera lingüística en la transició entre el sector muntanyós del riu i el sector pla al S, la serra d’Espadà i la serra d’Espina, que la separa de l’Alt Palància La comarca és rodejada pel N i per l’E per comarques de parla catalana, i per l’W i pel S, de parla castellana És travessada pel Millars, eix de la comarca un eix…

Situació i presentació El municipi pertangué a la comarca de la Noguera fins a la creació del Pla d’Urgell, com a unitat administrativa El terme del Poal confronta a tramuntana amb Linyola i amb Bellvís, terme amb el qual limita també a ponent A migdia termeneja amb els municipis del Palau d’Anglesola i Vila-sana, amb el qual també termeneja a llevant Segons la tradició antiga, el topònim el Poal vol dir “terra de pous” Les filtracions del Riu Corb originen vetes fluvials subterrànies que faciliten l’excavació de pous, alguns dels quals resten encara avui als afores del poble,…