Resultats de la cerca

Doctor en ciències geològiques 1973, des del 1983 fou director de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, amb l’equip del qual trobà al jaciment de Venta Micena Orce, Granada una resta cranial atribuïda a Homo sp Defensà que es tractava de la resta humana més antiga d’Euràsia, tesi que donà lloc a una considerable polèmica El 2005 rebé el premi al mèrit científic Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya

No tractava exclusivament de les activitats de la vila de Gràcia, sinó que, dividida en dues parts diferenciades, en una primera feia la crònica dels esports que es practicaven en aquell moment, com el futbol, el ciclisme, l’automobilisme o l’aviació La segona estava dedicada al cinema, un signe de modernitat Escrita en català fins el número 30, adoptà després el castellà Gratuïta i de periodicitat setmanal, se’n publicaren com a mínim 35 números

Els vestigis d’aquesta capella són al nord del terme de Güel, sota el Morró de Güel Només s’han conservat traces dels murs, que permeten saber que es tractava d’una església d’una sola nau, probablement capçada a llevant per un absis semicircular fou construïda amb un aparell de carreuons sense desbastar, disposats en filades irregulars de factura un xic rústega, que no permeten establir una clara filiació constructiva o cronològica d’una obra clarament medieval

De l’església de Sant Sebastià només s’han conservat, molt embardissats, escassos vestigis dels seus murs Es tractava d’un modest edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular Era construïda amb un rústec aparell de carreuó irregular, disposat en filades desiguals No es conserven traces de les seves obertures ni altres elements que permetin deduir les característiques o la datació d’aquest edifici que, d’altra banda, palesa una tipologia clarament alt-medieval

Estudià a Orleans, viatjà per Europa al servei de Carles V i lluità al costat de Carles VI i de Lluís d’Orleans Escriví més d’un miler de balades i uns 200 rondós Sabé comunicar originalitat als temes que tractava, als quals barrejava allusions a la seva vida L’art de ditier et de faire ballades 1392, que seguia la tradició contemporània cortesana de la literatura, influí en La Fontaine Miroir de Mariage , inacabat, és un pamflet antifeminista

Es tracta de l’església de l’antic lloc de Cortiella, documentat des del 1190 i avui despoblat Pertanyia a la parròquia d’Alforja, de la qual era una annexa Segons la tradició, la talla gòtica que es conservava a la parròquia d’Alforja fins el 1936, dita “la Velleta”, havia estat portada des de Cortiella a Alforja quan es despoblà aquell lloc En realitat, però, sembla que es tractava d’una imatge antiga de la parròquia d’Alforja

Fundada i dirigida per Antonio Hernández Filloy, sorgí com a resposta a la crisi federativa de l’handbol català Com a redactors tingué M Dolors Capdet, Juan Manuel de la Cruz, A Real i Manel Serras, entre d’altres, i hi collaborà José Calatayud I com a fotògrafs, Xavier Valls, Antoni Campañà i Ignacio Paredes, entre d’altres Tractava l’actualitat del món de l’handbol i publicava articles de tècnica i tàctica De periodicitat bimestral, cessà després d’haver publicat deu números

Dirigida per Antoni Aran Horts, seguí l’ideari regeneracionista de l’època, fomentava la pràctica de l’esport per al millorament de la raça Tractava tots els esports, des dels campionats estatals fins a les curses d’esport populars de Barcelona i rodalia Figuren entre els redactors Rossend Calvet, Eduard Feliu, Rastraps i Stterling La part gràfica tingué la participació del dibuixant Mallol De periodicitat setmanal, sortia els dilluns i l’endemà d’algun esdeveniment especial Se’n publicaren pocs números

Impulsat per Ediciones Rápidas, també responsable de Dicen Tractava tots els esports, però principalment el futbol, des de la primera divisió fins a la segona categoria regional del Campionat de Catalunya Es publicava cada dilluns i en fou director Julián Mir, que tenia com a collaboradors els redactors Joan Garcia Castell, Santiago Codina, Joma, Manuel del Arco, Navarro Salanova, Morris, Monsalve Justo Conde i Luis Lainz i els dibuixants Peñarroya i Cifré Com a mínim se’n publicaren 718 números

Situat sobre un turó triangular d’1,1 ha que en l’antiguitat estava vorejat pel riu i l’estany de Berre, l’únic costat accessible quedava protegit per una potent muralla dotada de torres El lloc fou ocupat entre el s VI aC i el final del s III aC, en què fou destruït violentament La presència de nombrosos materials d’importació i de diverses inscripcions sobre plom fan pensar que es tractava d’un centre d’intercanvi comercial