Resultats de la cerca

Venerat sobretot com a déu de la guerra, tingué un culte particular a Roma com a pare de Ròmul, el mític epònim de la ciutat Li fou dedicat un lloc, el campus Martius , i el primer mes de l’antic calendari romà li fou també consagrat març Al llarg del sIII aC, com a resultat d’un procés d’hellenització, els romans li atribuïren els mites propis d’Ares, i també l’associaren amb Afrodita A l’època imperial fou objecte d’un gran culte gràcies a la institució del culte del Mars Ultor per obra d’August Fou representat plàsticament revestit de cuirassa i amb casc

La seva pintura més representativa, Allegoria de la Divina Providència 1633-39, fou pintada a Roma, al palau dels Barberini Del 1635 al 1650 dirigí la reconstrucció de l’església de sant Lluc i santa Martina, a Roma, considerada com la primera homogèniament barroca important Entre els anys 1640 i 1650 treballà en la decoració del palau Pitti de Florència en collaboració amb el seu deixeble Ciro Ferri Des d’aleshores sobresurten, entre la seva producció, la façana de Santa Maria della Pace 1656-57, on fa jugar plans còncaus i convexos, i la de Santa Maria in Via Lata 1658-62, de major…

La publicació de la seva obra materialista Histoire naturelle de l’âme 1745 li féu perdre la collocació de metge de la garde-française Continuador de les teories cartesianes, descriví l’home com a simple màquina material Escriví L’homme-machine 1748, Origine des animaux 1750 i Vénus métaphysique 1752

Està associat amb la constellació del mateix nom Sobre el zodíac el signe és ocupat pel Sol des del 23 de setembre fins al 22 d'octubre, aproximadament És un signe lligat a l'element aire, els seus colors són el verd clar i el blau cel, i Venus n'és el planeta regent

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on obtingué el premi Maria Barrientos Compongué sonates, trios i el poema simfònic Venus i Adonis Fou director-fundador de l’Orfeó Badaloní Amb bona tècnica harmonitzà per a cor cançons populars, i compongué diverses sardanes Primavera, Caterineta, L’ametller , Plou i fa sol , etc

Confeccionà taules astronòmiques d’efemèrides 1630-1700, basades en les de Tycho Brahe A l’obra Astronomicorum libri tres 1629, inclosa dins Novae coelestium motuum ephemerides , proposà un sistema geocèntric semblant al de Marcià Capella Mercuri i Venus orbitant al voltant del Sol i Mart, Júpiter i Saturn orbitant al voltant de la Terra

Establí un observatori astronòmic a Albano Fou secretari del comitè per a la reforma del calendari 1705 sota Climent XI féu estudis sobre les taques de Venus i publicà diversos treballs sobre astronomia Entre els seus escrits, que abasten els més diversos camps, destaca la Istoria universale provata con monumenti e figurata con simboli degli antichi 1697

Està associat amb la constellació del mateix nom Sobre el zodíac el signe és ocupat pel Sol des del 20 d'abril fins al 20 de maig, aproximadament És un signe lligat a l'element terra, els seus colors són el rosa i el verd fosc, i Venus n'és el planeta i la divinitat regent

Habiten a la mar sobre fons arenosos o fangosos, gairebé colgats Inclou un gran nombre de gèneres i espècies, entre les quals destaquen l’escopinya gravada Venus verrucosa , la rossellona Vgallina , el petritxol de sang Cytherea chrone , la cloïssa Tapes decussatus , l’escopinya de llet Ttexturata i la cloïssa llisa Artemis exoleta , comunes a les aigües dels Països Catalans i comestibles

El 1847 descobrí el cometa que duu el seu nom Collaborà amb l’Observatori Naval nord-americà en el càlcul de les taules de la posició de Venus El 1848 esdevingué la primera dona membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències dels EUA El 1865 començà a treballar com a professora d’astronomia al Vassar College Nova York